El factor Xina tamb茅 pesa al Vatic脿. Pietro Parolin, secretari d鈥橢stat sortint i favorit a totes les cases d鈥檃postes per succeir Francesc, ho sap b茅. Aquesta previsi贸, 脿mpliament compartida tamb茅 als passadissos del Vatic脿, respon a una l貌gica molt estesa: el cardenal itali脿 seria un Papa de mediaci贸 per excel路l猫ncia. Garantiria continu茂tat amb l鈥檈ra Bergoglio 鈥撁﹕ un dels pocs que ha estat present durant tot el seu pontificat鈥� i, alhora, permetria un retorn a certa sobrietat en l鈥檈stil papal.
La seva carrera com a diplom脿tic podria jugar a favor seu, atesos els creixents desafiaments geopol铆tics del moment. El seu 猫xit m茅s important en aquest camp 鈥搇鈥檃cord entre la Santa Seu i la Rep煤blica Popular de la Xina鈥� es podria convertir, per貌, en el seu tal贸 d鈥橝quil路les.
La candidatura, encara informal, tamb茅 se sustenta en el notable protagonisme que ha mostrat aquests dies. Malgrat que formalment ha cessat en el c脿rrec 鈥揷om totes les grans autoritats vaticanes鈥�, el purpurat itali脿 ha estat present en tots els ritus previs al funeral de dem脿. Tot indica que continuar脿 sent una figura clau durant la setmana que precedeix l鈥檕bertura del conclave, prevista entre el 5 i el 10 de maig.
D鈥檃cord amb informacions sorgides a les primeres congregacions generals, Parolin tamb茅 podria redoblar l鈥檃posta per l鈥櫭爉bit econ貌mic. El seu comprom铆s, assumit amb gran discreci贸, seria corregir la reforma impulsada per Francesc, que no va aconseguir sanejar els comptes vaticans i va deixar fora de la Secretaria d鈥� Estat el control de les finances despr茅s de diversos esc脿ndols.
Nascut en un poble de la prov铆ncia de Vicenza, al V猫neto, Parolin 茅s fill d鈥檜n ferreter mort prematurament i d鈥檜na mare mestra. Va ser ordenat sacerdot el 1980, als 25 anys, i va ser enviat a Roma per estudiar Dret Can貌nic a la Universitat Gregoriana. All脿 va iniciar la seva formaci贸 al cos diplom脿tic de la Santa Seu.
Art铆fex de l鈥檃cord amb les autoritats de Pequ铆n, la seva gesti贸 茅s avui un dels punts febles del candidat
Despr茅s de tres anys a Nig猫ria, va ser destinat altre cop a Roma, el 1992, per treballar a la Segona Secci贸 de la Secretaria d鈥� Estat, sota la direcci贸 del cardenal Angelo Sodano, llavors poder贸s secretari d鈥橢stat de Joan Pau II. La seva carrera diplom脿tica va continuar amb missions a M猫xic i, despr茅s, com a cap de servei per a Europa llatina ( It脿lia, Espanya, Andorra, San Marino), entre el 1989 i el 2002.
La seva gesti贸 efica莽 de situacions delicades va conv猫ncer Benet XVI de nomenar-lo arquebisbe i d鈥檈nviar-lo com a nunci apost貌lic a Vene莽uela, amb la dif铆cil tasca de preservar l鈥� Esgl茅sia local enmig de les tensions amb el chavisme governant. La seva tasca va ser molt ben valorada, fins al punt que el papa Francesc va acceptar tornar a portar-lo a Roma com a cap de la Secretaria d鈥� Estat.
Des del principi va ser evident que el Papa argent铆 aspirava a una entesa hist貌rica amb la Xina. Despr茅s d鈥檃nys de feina pacient i discreta, Parolin va aconseguir el 2018 un pacte provisional, de car脿cter confidencial, sobre el nomenament de bisbes. L鈥檃cord s鈥檋a renovat tres vegades: el 2020, el 2022 i tamb茅 l鈥檃ny passat. El contingut, fidel a la tradici贸 de reserva de les dues parts, no s鈥檋a divulgat mai.
Som davant el retorn de la gloriosa Ostpolitik, dels anys seixanta, o davant una tra茂ci贸 als cat貌lics perseguits pel r猫gim de Pequ铆n? Als ambients vaticans les opinions estan molt dividides. Ara que el Papa reposa en un humil ta眉t de xiprer, els cr铆tics d鈥檃quest pacte ja no callen. El cardenal alemany Gerhard
Ludwig M眉ller ho va expressar sense embuts: 鈥淓st脿 b茅 fer un comprom铆s amb aquests poderosos dictadors鈥�, va declarar en una entrevista al diari La Repubblica , 鈥減er貌 no podem trair els principis de la nostra fe. No podem acceptar que els comunistes nomenin els nostres bisbes鈥�. Un missatge que no anava dirigit a Pequ铆n, sin贸 a un col路lega assegut a poques files de dist脿ncia a la bas铆lica de Sant Pere.
Per貌 els seus adversaris no
s贸n nom茅s els conservadors, com ho demostra certa fredor en la 颅relaci贸 amb un altre candidat itali脿, el cardenal Matteo
Zuppi, representant de l鈥檃la m茅s progressista.
La seva carrera com a diplom脿tic podria jugar a favor seu en un moment de grans desafiaments
Una altra figura que Parolin tindria ben identificada com a possible rival 茅s el cardenal nord-americ脿 Robert Francis Prevost, molt valorat per Francesc i molt menys pels tradicionalistes pr貌xims a Donald Trump.
La Xina i els Estats Units: el conclave no 茅s impermeable al m贸n exterior, encara que se celebri dins de la Capella Sixtina.