La religi贸 sempre ha estat una necessitat de les persones. I ho continua sent, en contra del prejudici euroc猫ntric secularista que pressuposa el seu declivi. El 84% de la poblaci贸 mun颅dial t茅 sentiments religiosos d鈥檃lgunes de les 4.200 religions. La dominant continua sent el cristianisme amb 2.640 milions de fidels, projectats a 3.000 el 2050. Per貌 la que creix m茅s 茅s l鈥檌slam, amb m茅s de 2.000 milions i amb un creixement del 35% per al 2050. Els cat貌lics s贸n 1.100 milions. Per貌 creixen sobretot a l鈥櫭�frica i 脌sia, la qual cosa explica les prioritats de Francesc.
Tot i aix貌, a Europa s贸n un 20% i nom茅s creixen al 0,2%. Per貌 hi ha un declivi en zones tradicionalment cat貌liques. Aix铆, al Brasil, el pa铆s amb m茅s cat貌lics, tot just representen un 50% de la poblaci贸 i nom茅s un 25% van a missa, mentre que els cristians evang猫lics s贸n un 29% i participen activament en tots els 脿mbits socials. Una cosa semblant passa als Estats Units.
听
Qu猫 explica la import脿ncia relativa minvant del catolicisme? Permeteu-me una an猫cdota personal. Fa una d猫cada vaig rebre una invitaci贸 de la Confer猫ncia d鈥� Arquebisbes de les metr貌polis del m贸n, convocada a petici贸 del Papa, per presentar la meva an脿lisi del fenomen. Confesso la meva sorpresa en arribar al convent de Bogot脿, blindat amb tanquetes, on se celebrava la trobada, i adonar-me que jo era l鈥櫭簄ic seglar, juntament amb 20 arquebisbes, in颅cloent-hi els de Barcelona i Madrid.
Els vaig dir b脿sicament el mateix que els va etzibar Francesc als bisbes brasilers. Que l鈥� Esgl茅sia, originada com a Esgl茅sia dels pobres i els oprimits, s鈥檋avia transformat en l鈥� Esgl茅sia dels rics i poderosos. Sent aix铆 que els valors originals del cristianisme s贸n els m茅s revolucionaris de la hist貌ria. Perqu猫 tots som per igual fills de D茅u. Encara que les filles han hagut de carregar amb l鈥檈stigma b铆blic de la costella d鈥� Adam, si b茅 Crist va intentar incloure-les, segons els Evangelis.
Tot i aix貌, la hist貌ria del poder va transformar l鈥� Esgl茅sia en burocr脿cia politicoestatal, flagell d鈥檌nfidels i cremadora de bruixes, instrument apaivagador del descontentament social i racionalitzador del colonialisme, malgrat Bartolom茅 de las Casas. Va passar a beneir les guerres, com a Espanya, en lloc de buscar la pau. I alinear-se amb el poder estatal m茅s que amb els seus s煤bdits. Tot aix貌颅 malgrat els esfor莽os heroics de molts cat貌lics, per exemple de la Comunitat de Sant Egidi, practicants dels valors originals.
Com hem de confiar en la bondat en el m茅s enll脿 si traeixen els nostres valors en el m茅s aqu铆?
Aquell retorn a l鈥� Esgl茅sia dels pobres, al respecte a la natura en la tradici贸 franciscana, 茅s el que va pretendre el jesu茂ta Francesc, enfrontant-se a la c煤ria i als interessos creats. Aquest va ser el seu projecte, un raig de llum per a un m贸n que necessita m茅s que mai una autoritat moral, un consol per a les nostres tristeses, un motiu d鈥檈speran莽a, quan la pol铆tica s鈥檋a divorciat de l鈥櫭╰ica i el progr茅s social no inclou la gent.
脡s veritat que tamb茅 la religi贸 pret茅n ajudar-nos a enfrontar-nos amb el misteri de la mort. Per貌 el tradicionalisme cat貌lic en realitat l鈥檈nfosqueix amb imatges metaf貌riques i terror铆fiques d鈥檜n D茅u implacable, heretades de de茂tats paganes, quan el D茅u cristi脿 es va originar com a D茅u de l鈥檃mor i el perd贸.
Lee tambi茅nL鈥檃utodestrucci贸 dels EUA
Com ens hem de creure els cat貌lics sincers l鈥檈xist猫ncia d鈥檜n infern en el qual ens couen a foc lent quan ja s鈥檋a produ茂t la separaci贸 entre mat猫ria i esperit? I com hem de confiar en la bondat en el m茅s enll脿 segons la paraula dels que traeixen els nostres valors en el m茅s aqu铆? Per aix貌颅 Francesc va intentar canviar l鈥橢sgl茅sia, enfrontant-se als tradicionalistes de la c煤ria i als poderosos interessos creats que descristianitzen l鈥橢sgl茅sia per al seu servei personal.
Si un Papa conservador revert铆s aquest proc茅s, el declivi de l鈥橢sgl茅sia s鈥檃cceleraria. Per貌 no el de la religi贸, que 茅s m茅s necess脿ria que mai.