La historia de la ci猫ncia est脿 plena d鈥檈xemples en els que un conjunt de fets m茅s o menys casuals configuren un gran descobriment, una nova teoria o la creaci贸 d鈥檜na nova instituci贸. El cas del bot脿nic Eric Svenson, nascut suec per貌 canari d鈥檃dopci贸, va ser justament el contrari.
Molts anys de preparaci贸 i esfor莽, de treball auto-exigent i met貌dic, i de sacrificis personals, el van portar a assolir un lloc destacat en el panorama de la bot脿nica espanyola i internacional.
D鈥檜na banda, va convertir-se, ja des de molt jove, en un gran expert en plantes crasses i cact脿cies, fet si m茅s no curi贸s en un ciutad脿 escandinau. En segon lloc, va tenir un paper molt destacat ajudant l鈥檃lemany Carl Faust en els primers anys de creaci贸 del Jard铆 Bot脿nic Marimurtra de Blanes, un referent en aquest tipus de plantes en aquella 猫poca. La seva expedici贸 pel Marroc proporcion脿 a Faust una col路lecci贸 notable de flora nord-africana i, finalment, va ser clau en la salvaci贸 de Marimurtra durant els dif铆cils anys de la Guerra Civil.
Svenson va dissenyar el 鈥渟eu鈥� jard铆 per acollir una notable representaci贸 de la flora can脿ria. Moltes de les plantes s贸n aut貌ctones de l'arxip猫lag., algunes viuen en una sola illa i, com els hi agrada assenyalar als bot脿nics locals, algunes viuen nom茅s en pocs cingles de molt dif铆cil acc茅s.A la imatge, Svenson observa el cam铆 rodejat de palmeres, echiums i d鈥檃ltres plantes locals.
Va estudiar com ning煤 la flora aut貌ctona de l'arxip猫lag canari
La seva etapa m茅s fruct铆fera va tenir lloc, per貌, a les Illes Can脿ries, primer a Tenerife i finalment a Gran Canaria. El seu m猫rit va ser doble; d鈥檜na banda en el pl脿nol cient铆fic va estudiar com ning煤 la flora aut貌ctona de l鈥檃rxip猫lag, un tresor mundial a nivell de biodiversitat. Encara avui, Svenson 茅s la persona que ha descobert m茅s esp猫cies de plantes can脿ries noves per a la ci猫ncia.
Institucionalment va ser l鈥櫭爊ima de la creaci贸 i expansi贸 del Jard铆 Bot脿nic Viera y Clavijo, prop de Las Palmas, el segon m茅s gran d鈥橢uropa, dedicat a la flora Macaron猫sica, amb una col鈥ecci贸 煤nica de plantes i referent en recerca.
Eric Ragnar Svenson va n茅ixer a Skir枚, un petit poble al sud de Su猫cia, el 10 d鈥檕ctubre de 1910. La seva joventut resulta dif铆cil de rastrejar, de seguida va viatjar, primer per Su猫cia, despr茅s per Alemanya, Su茂ssa i Tx猫quia, amb l鈥檕bjectiu d鈥檃prendre bot脿nica, la seva gran passi贸.
A Praga va con猫ixer el que va ser el millor especialista de la 猫poca en cactus, Alberto Vojt臎ch Fri膷, un personatge singular que es va convertir en el seu mestre. Fri膷 va ser un bot脿nic, etn貌leg i escriptor txec que va desenvolupar la seva carrera a Sud-Am猫rica on, a banda de la flora, va estudiar i defensar les cultures ind铆genes,. L鈥檃ny 1944 va morir en una pres贸 de la Praga ocupada pels nazis, contra els que va lluitar.
De Fri膷 el jove suec va aprendre les complicades t猫cniques d鈥檈studi de cactus i plantes crasses, incloent la seva preparaci贸 en sec per conservar-los en herbaris o poder determinar-ne l鈥檈sp猫cie.
La construcci贸 del Jard铆n Canario a principis dels anys 50 no va ser empresa f脿cil. Svenson va dissenyar fins als darrers detalls i quan va convenir va ser el primer a treballar durament. En la imatge, en primer pla, transportant pedres volc脿niques en una mena de llitera. La orografia de la zona i els recursos no permeteren mecanitzaci贸.
Fri膷 , bot脿nic, etn貌leg i escriptor, va ser el seu mestre
Aquest aprenentatge va atraure l鈥檃tenci贸 d鈥檜n mecenes alemany establert a Catalunya, Carl Faust, que estava muntant a Blanes una instituci贸 cient铆fica pr貌pia, el que avui dia coneixem com el Jard铆 bot脿nic Marimurtra. La seva idea era bastir un lloc de trobada de bi貌legs d鈥檃rreu d鈥橢uropa, on poder fer els seus estudis bot脿nics en llibertat, especialitzant-se, sobretot, en cactus i plantes crasses. El clima benigne de la Costa Brava permetia el seu conreu, i als cient铆fics els estalviaria costosos viatges a tot el m贸n, en una 猫poca en que era dif铆cil, car i arriscat.
Svenson va arribar a Blanes la primavera de 1934. De seguida s鈥檌ntegra a l鈥檈quip de joves bot脿nics i jardiners i comen莽a una s猫rie de feines que el devien entusiasmar, com una expedici贸 a terres del nord d鈥櫭�frica per a la recol路lecci贸 de plantes i llavors destinades a les rocalles de l鈥檈ntrada de l鈥檌ncipient jard铆.听
lmprescindible relaci贸 amb les autoritats pol铆tiques. En la imatge Sventenius, a l鈥檈squerra, amb autoritats del Cabildo. Aquesta instituci贸 va impulsar i finan莽ar la construcci贸 del jard铆, que tamb茅 gestiona. Actualment 茅s igualment una unitat associada del CSIC.
La seva arribada a Blanes
Els seus companys eren professionals de primer nivell, com el su铆s Zenon Schreiber, que anys m茅s tard va marxar als Estats Units on va posar la seva experi猫ncia en la construcci贸 de rocalles al servei dels seus clients, que anaven des de membres de la fam铆lia Rockefeller al president Eisenhower, per a qui Schreiber va projectar les rocalles de la residencia d鈥檈stiu a Camp David, Maryland.
L鈥檈quip de Faust era potent. En marxar Schreiber, Svenson va ocupar el seu lloc com a jardiner en cap. Per貌 aqu铆 s鈥檃caben les bones noticies. Mentre Faust era de vacances a Alemanya, esclata la Guerra Civil. D鈥檃quest conflicte destaquen dos fets que posen de relleu les qualitats del personatge.
El primer 茅s que just en el moment d鈥檈sclatar, Svenson, atemorit per la virul猫ncia d鈥檃lguns fets a Blanes, on els excessos i crims del Sindicat Lliure, vinculat a la patronal, estaven presents en la mem貌ria col路lectiva, van abocar a venjances i viol猫ncies a c脿rrec aquesta vegada de les organitzacions anarquistes.听
La 鈥渟oluci贸 Svenson鈥�: penjar una
bandera sueca al balc贸 de l'edifici noucentista
La 鈥渟oluci贸 Svenson鈥� va consistir a penjar una bandera sueca a la balconada de l鈥檈difici noucentista de la casa de Faust que dona entrada al jard铆, com a senya de neutralitat. Va tenir 猫xit i el jard铆 va resultar intocat. Posteriorment, amb l鈥檃provaci贸 del propi Faust des de Fran莽a, es van reconvertir extenses 脿rees per al conreu hort铆cola, que va servir a la poblaci贸 local.
Imatge de 1934 o 35 en que a baix a l鈥檈squerra apareix un jove Svenson treballant mentre dalt de la barana li parla el seu mecenes i patr贸 Carl Faust. La Fundaci贸 Carl Faust fa un esfor莽 per posar en valor i mantenir l鈥檕bra noucentista de l鈥檃rquitecte Josep Goday i Casals, deixeble de Puig i Cadafalch
El segon fet, va consistir en que la col貌nia sueca a Catalunya va encarregar a Svenson que, administrant els recursos econ貌mics que van anar aportant, gestion茅s una mena de llar d鈥檃collida per nens orfes de guerra, l鈥檃nomenada Col貌nia Sueca Catalana. La Col貌nia es va instal鈥ar en dues finques de Tei脿.
Sense deixar Marimurtra, Sevenson va gestionar admirablement aquesta iniciativa. Tant que l鈥檃ny 2004 els supervivents i descendents d鈥檃quells nens li van retre un homenatge a Tei脿 amb el patrocini de l鈥檃juntament de la poblaci贸.
La imatge en color 茅s de 2023. La Fundaci贸 Carl Faust fa un esfor莽 per posar en valor i mantenir l鈥檕bra noucentista de l鈥檃rquitecte Josep Goday i Casals, deixeble de Puig i Cadafalch
El pas per l'herbari de la muntanya de Montserrat
Acabada la guerra inici脿 una nova etapa amb la comunitat benedictina de Montserrat. Per desavinences amb Faust va deixar Blanes i per intercessi贸 de la fam铆lia Nubiola, amics i col路laboradors de Faust, va contactar amb els monjos que buscaven l鈥檃juda d鈥檜n bot脿nic expert. El pare Adeodat Marcet , germ脿 del conegut Abat, estava realitzant un herbari de la muntanya de Montserrat i els seus voltants. No nom茅s van encaixar be, sin贸 que es van convertir en grans amics i el suec va viure a l鈥檃badia fins l鈥檃ny 1943.
Svenson era un home culte, gran mel貌man, i amb una profunda espiritualitat que li va permetre encaixar en la vida monacal. En aquesta etapa es va convertir al catolicisme i 茅s llavors quan decideix llatinitzar el seu nom a Sventenius, que 茅s com se鈥檒 coneix a Can脿ries i a la comunitat bot脿nica. El llat铆 va ser la llengua franca dels bot脿nics fins als anys 60 del segle passat.
L鈥檃ny 1943 va rebre una oferta de feina que no podia rebutjar, incorporar-se a l鈥檈quip cient铆fic del Jard铆n de Aclimataci贸n de la Orotava, un magn铆fic jard铆 creat en 猫poca de Carles III per plantar-hi esp猫cimens d鈥檃rbres i arbustos, sobretot d鈥檌nter猫s econ貌mic provinents d鈥橝m猫rica.
Fascinat per les illes Can脿ries i la seva especial flora
听All脿 va quedar fascinat per les illes Can脿ries i la seva especial flora. Va treballar incansablement a Tenerife i m茅s endavant a totes les illes, i va descobrir moltes plantes noves per a la ci猫ncia.
听Una d鈥檈lles, de la fam铆lia de les roses, pertanyia a un nou g猫nere, que va batejar en honor del seu amic monjo com Marcetella. La Marcetella moquiniana 茅s un arbust de fins a 4 metres anomenat Palo de sangre. Com moltes altres plantes, 茅s un endemisme Canari, que nom茅s viu a algunes de les illes.
Aquesta abund脿ncia en esp猫cies tan especials el va portar a proposar la creaci贸 d鈥檜n jard铆 bot脿nic especialitzat. A Tenerife no va ser escoltat, per貌 s铆 a Gran Canaria. L鈥檃ny 1952 el president del Cabildo, Mat铆as Vega, un home amb visi贸 que va impulsar moltes iniciatives importants per aquella illa, va posar les bases del que acabaria sent el Jard铆n Canario, que portaria el nom d鈥檜n sacerdot canari il鈥ustrat, gran bot脿nic i escriptor, que va viure al segle XVIII: Jos茅 de Viera y Clavijo.
El Jard铆n Canario va ser la gran obra de Sventenius. Hi va treballar des de 1952 fins a la seva mort, implicant-se personalment en el seu disseny, fent una tasca molt meticulosa. La construcci贸 es va iniciar l鈥檃ny 1952, obrint-se al p煤blic al 1959. Malauradament, el successor de Mat铆as Vega va complicar les coses i Sventenius va haver de compaginar la creaci贸 del jard铆 a Gran Canaria amb la seva feina a Tenerife. Fet que va durar fins l鈥檃ny 1971, en que per fi se li va oferir un contracte estable com a director del jard铆.
Un accident terrible
Dos anys m茅s tard, la tarda de la vig铆lia de Sant Joan de 1973, va acomiadar-se de la seva gran amiga Charlotte (Lotti) Schrader, a la parada de l鈥檃utob煤s davant la porta del jard铆. Havien decidit casar-se i volien donar a con猫ixer la noticia al dia seg眉ent. En creuar la carretera per tornar al jard铆, un atropellament acab脿 amb la seva vida. Tenia 63 anys i encara molt铆ssims projectes per al seu jard铆, i per avan莽ar en el coneixement i conservaci贸 de la flora can脿ria.
Aquesta bella imatge est脿 presa des de la Costa de Sventenius del jard铆 Marimurtra. Al fons es veu la p猫rgola. Aquesta zona va ser la primera feina d鈥橢ric Svenson i Zenon Schreiber. El suec i el su铆s van col鈥aborar en la millora del terreny, la disposici贸 de les roques i la plantaci贸 de flora can脿ria i nord-africana.
Es va prendre la decisi贸 de situar la seva tomba en un rac贸 tranquil del jard铆, sota uns penya-segats volc脿nics i no lluny de la laurisilva. Cada any se li ret homenatge. El jard铆 no ha parat de cr茅ixer i millorar i 茅s una refer猫ncia obligada per especialistes o simplement turistes que visiten la illa de Gran Canaria.
Crist貌fol Jord脿 Sanuy
President de la Fundaci贸 Carl Faust
Jard铆 Bot脿nic Marimurtra. Blanes.