La historia de la ciència està plena d’exemples en els que un conjunt de fets més o menys casuals configuren un gran descobriment, una nova teoria o la creació d’una nova institució. El cas del botà nic Eric Svenson, nascut suec però canari d’adopció, va ser justament el contrari.
Molts anys de preparació i esforç, de treball auto-exigent i metòdic, i de sacrificis personals, el van portar a assolir un lloc destacat en el panorama de la botà nica espanyola i internacional.
D’una banda, va convertir-se, ja des de molt jove, en un gran expert en plantes crasses i cactà cies, fet si més no curiós en un ciutadà escandinau. En segon lloc, va tenir un paper molt destacat ajudant l’alemany Carl Faust en els primers anys de creació del Jardà Botà nic Marimurtra de Blanes, un referent en aquest tipus de plantes en aquella època. La seva expedició pel Marroc proporcionà a Faust una col·lecció notable de flora nord-africana i, finalment, va ser clau en la salvació de Marimurtra durant els difÃcils anys de la Guerra Civil.

Svenson va dissenyar el “seu†jardà per acollir una notable representació de la flora canà ria. Moltes de les plantes són autòctones de l'arxipèlag., algunes viuen en una sola illa i, com els hi agrada assenyalar als botà nics locals, algunes viuen només en pocs cingles de molt difÃcil accés.A la imatge, Svenson observa el camà rodejat de palmeres, echiums i d’altres plantes locals.
Va estudiar com ningú la flora autòctona de l'arxipèlag canari
La seva etapa més fructÃfera va tenir lloc, però, a les Illes Canà ries, primer a Tenerife i finalment a Gran Canaria. El seu mèrit va ser doble; d’una banda en el plà nol cientÃfic va estudiar com ningú la flora autòctona de l’arxipèlag, un tresor mundial a nivell de biodiversitat. Encara avui, Svenson és la persona que ha descobert més espècies de plantes canà ries noves per a la ciència.
Institucionalment va ser l’à nima de la creació i expansió del Jardà Botà nic Viera y Clavijo, prop de Las Palmas, el segon més gran d’Europa, dedicat a la flora Macaronèsica, amb una col•lecció única de plantes i referent en recerca.
Eric Ragnar Svenson va néixer a Skirö, un petit poble al sud de Suècia, el 10 d’octubre de 1910. La seva joventut resulta difÃcil de rastrejar, de seguida va viatjar, primer per Suècia, després per Alemanya, Suïssa i Txèquia, amb l’objectiu d’aprendre botà nica, la seva gran passió.
A Praga va conèixer el que va ser el millor especialista de la època en cactus, Alberto VojtÄ›ch FriÄ, un personatge singular que es va convertir en el seu mestre. FriÄ va ser un botà nic, etnòleg i escriptor txec que va desenvolupar la seva carrera a Sud-Amèrica on, a banda de la flora, va estudiar i defensar les cultures indÃgenes,. L’any 1944 va morir en una presó de la Praga ocupada pels nazis, contra els que va lluitar.
De FriÄ el jove suec va aprendre les complicades tècniques d’estudi de cactus i plantes crasses, incloent la seva preparació en sec per conservar-los en herbaris o poder determinar-ne l’espècie.

La construcció del JardÃn Canario a principis dels anys 50 no va ser empresa fà cil. Svenson va dissenyar fins als darrers detalls i quan va convenir va ser el primer a treballar durament. En la imatge, en primer pla, transportant pedres volcà niques en una mena de llitera. La orografia de la zona i els recursos no permeteren mecanització.
FriÄ , botà nic, etnòleg i escriptor, va ser el seu mestre
Aquest aprenentatge va atraure l’atenció d’un mecenes alemany establert a Catalunya, Carl Faust, que estava muntant a Blanes una institució cientÃfica pròpia, el que avui dia coneixem com el Jardà botà nic Marimurtra. La seva idea era bastir un lloc de trobada de biòlegs d’arreu d’Europa, on poder fer els seus estudis botà nics en llibertat, especialitzant-se, sobretot, en cactus i plantes crasses. El clima benigne de la Costa Brava permetia el seu conreu, i als cientÃfics els estalviaria costosos viatges a tot el món, en una època en que era difÃcil, car i arriscat.
Svenson va arribar a Blanes la primavera de 1934. De seguida s’integra a l’equip de joves botà nics i jardiners i comença una sèrie de feines que el devien entusiasmar, com una expedició a terres del nord d’Àfrica per a la recol·lecció de plantes i llavors destinades a les rocalles de l’entrada de l’incipient jardÃ.Ìý

lmprescindible relació amb les autoritats polÃtiques. En la imatge Sventenius, a l’esquerra, amb autoritats del Cabildo. Aquesta institució va impulsar i finançar la construcció del jardÃ, que també gestiona. Actualment és igualment una unitat associada del CSIC.
La seva arribada a Blanes
Els seus companys eren professionals de primer nivell, com el suÃs Zenon Schreiber, que anys més tard va marxar als Estats Units on va posar la seva experiència en la construcció de rocalles al servei dels seus clients, que anaven des de membres de la famÃlia Rockefeller al president Eisenhower, per a qui Schreiber va projectar les rocalles de la residencia d’estiu a Camp David, Maryland.
L’equip de Faust era potent. En marxar Schreiber, Svenson va ocupar el seu lloc com a jardiner en cap. Però aquà s’acaben les bones noticies. Mentre Faust era de vacances a Alemanya, esclata la Guerra Civil. D’aquest conflicte destaquen dos fets que posen de relleu les qualitats del personatge.
El primer és que just en el moment d’esclatar, Svenson, atemorit per la virulència d’alguns fets a Blanes, on els excessos i crims del Sindicat Lliure, vinculat a la patronal, estaven presents en la memòria col·lectiva, van abocar a venjances i violències a cà rrec aquesta vegada de les organitzacions anarquistes.Ìý
La “solució Svensonâ€: penjar una
bandera sueca al balcó de l'edifici noucentista
La “solució Svenson†va consistir a penjar una bandera sueca a la balconada de l’edifici noucentista de la casa de Faust que dona entrada al jardÃ, com a senya de neutralitat. Va tenir èxit i el jardà va resultar intocat. Posteriorment, amb l’aprovació del propi Faust des de França, es van reconvertir extenses à rees per al conreu hortÃcola, que va servir a la població local.

Imatge de 1934 o 35 en que a baix a l’esquerra apareix un jove Svenson treballant mentre dalt de la barana li parla el seu mecenes i patró Carl Faust. La Fundació Carl Faust fa un esforç per posar en valor i mantenir l’obra noucentista de l’arquitecte Josep Goday i Casals, deixeble de Puig i Cadafalch
El segon fet, va consistir en que la colònia sueca a Catalunya va encarregar a Svenson que, administrant els recursos econòmics que van anar aportant, gestionés una mena de llar d’acollida per nens orfes de guerra, l’anomenada Colònia Sueca Catalana. La Colònia es va instal•lar en dues finques de Teià .
Sense deixar Marimurtra, Sevenson va gestionar admirablement aquesta iniciativa. Tant que l’any 2004 els supervivents i descendents d’aquells nens li van retre un homenatge a Teià amb el patrocini de l’ajuntament de la població.

La imatge en color és de 2023. La Fundació Carl Faust fa un esforç per posar en valor i mantenir l’obra noucentista de l’arquitecte Josep Goday i Casals, deixeble de Puig i Cadafalch
El pas per l'herbari de la muntanya de Montserrat
Acabada la guerra inicià una nova etapa amb la comunitat benedictina de Montserrat. Per desavinences amb Faust va deixar Blanes i per intercessió de la famÃlia Nubiola, amics i col·laboradors de Faust, va contactar amb els monjos que buscaven l’ajuda d’un botà nic expert. El pare Adeodat Marcet , germà del conegut Abat, estava realitzant un herbari de la muntanya de Montserrat i els seus voltants. No només van encaixar be, sinó que es van convertir en grans amics i el suec va viure a l’abadia fins l’any 1943.
Svenson era un home culte, gran melòman, i amb una profunda espiritualitat que li va permetre encaixar en la vida monacal. En aquesta etapa es va convertir al catolicisme i és llavors quan decideix llatinitzar el seu nom a Sventenius, que és com se’l coneix a Canà ries i a la comunitat botà nica. El llatà va ser la llengua franca dels botà nics fins als anys 60 del segle passat.
L’any 1943 va rebre una oferta de feina que no podia rebutjar, incorporar-se a l’equip cientÃfic del JardÃn de Aclimatación de la Orotava, un magnÃfic jardà creat en època de Carles III per plantar-hi espècimens d’arbres i arbustos, sobretot d’interès econòmic provinents d’Amèrica.
Fascinat per les illes Canà ries i la seva especial flora
ÌýAllà va quedar fascinat per les illes Canà ries i la seva especial flora. Va treballar incansablement a Tenerife i més endavant a totes les illes, i va descobrir moltes plantes noves per a la ciència.
ÌýUna d’elles, de la famÃlia de les roses, pertanyia a un nou gènere, que va batejar en honor del seu amic monjo com Marcetella. La Marcetella moquiniana és un arbust de fins a 4 metres anomenat Palo de sangre. Com moltes altres plantes, és un endemisme Canari, que només viu a algunes de les illes.
Aquesta abundà ncia en espècies tan especials el va portar a proposar la creació d’un jardà botà nic especialitzat. A Tenerife no va ser escoltat, però sà a Gran Canaria. L’any 1952 el president del Cabildo, MatÃas Vega, un home amb visió que va impulsar moltes iniciatives importants per aquella illa, va posar les bases del que acabaria sent el JardÃn Canario, que portaria el nom d’un sacerdot canari il•lustrat, gran botà nic i escriptor, que va viure al segle XVIII: José de Viera y Clavijo.
El JardÃn Canario va ser la gran obra de Sventenius. Hi va treballar des de 1952 fins a la seva mort, implicant-se personalment en el seu disseny, fent una tasca molt meticulosa. La construcció es va iniciar l’any 1952, obrint-se al públic al 1959. Malauradament, el successor de MatÃas Vega va complicar les coses i Sventenius va haver de compaginar la creació del jardà a Gran Canaria amb la seva feina a Tenerife. Fet que va durar fins l’any 1971, en que per fi se li va oferir un contracte estable com a director del jardÃ.
Un accident terrible
Dos anys més tard, la tarda de la vigÃlia de Sant Joan de 1973, va acomiadar-se de la seva gran amiga Charlotte (Lotti) Schrader, a la parada de l’autobús davant la porta del jardÃ. Havien decidit casar-se i volien donar a conèixer la noticia al dia següent. En creuar la carretera per tornar al jardÃ, un atropellament acabà amb la seva vida. Tenia 63 anys i encara moltÃssims projectes per al seu jardÃ, i per avançar en el coneixement i conservació de la flora canà ria.

Aquesta bella imatge està presa des de la Costa de Sventenius del jardà Marimurtra. Al fons es veu la pèrgola. Aquesta zona va ser la primera feina d’Eric Svenson i Zenon Schreiber. El suec i el suÃs van col•laborar en la millora del terreny, la disposició de les roques i la plantació de flora canà ria i nord-africana.
Es va prendre la decisió de situar la seva tomba en un racó tranquil del jardÃ, sota uns penya-segats volcà nics i no lluny de la laurisilva. Cada any se li ret homenatge. El jardà no ha parat de créixer i millorar i és una referència obligada per especialistes o simplement turistes que visiten la illa de Gran Canaria.
Cristòfol Jordà Sanuy
President de la Fundació Carl Faust
Jardà Botà nic Marimurtra. Blanes.