Final d’una era a l’OTAN. Després de deu anys de lideratge i de quatre pròrrogues al mandat, Jens Stoltenberg passarà avui el testimoni com a secretari general de l’ Aliança a Mark Rutte, ex primer ministre dels Països Baixos, que es trobarà amb una organització molt diferent de la que va rebre el noruec el 2014.
A Rutte només li ha recomanat, públicament, que vetlli per la
unitat dels aliats i cuidi Ucraïna. Però les reflexions que va publicar Stoltenberg a tall de comiat inclouen algunes lliçons que, a parer seu, “han de continuar guiant l’ Aliança en el futurâ€. “La nostra seguretat no és de franc†i
“hem d’estar disposats a pagar el preu de la pauâ€, escriu. “Quan la nostra seguretat està en joc, els pressupostos de defensa han de pujarâ€, aconsella hores abans de l’arribada de l’exlÃder dels autoanomenats països frugals de la UE, ferris defensors de la disciplina pressupostà ria.
Stoltenberg: “Encara que sigui una paradoxa, el camà més curt per a la pau a Ucraïna passa per donar-li més armesâ€
Malgrat que la “bona notÃcia†és que durant deu anys la xifra d’aliats que inverteixen més del 2% del PIB en defensa ha passat de 3 a 23, la dolenta és que aquesta xifra “ja no és suficientâ€, adverteix Stoltenberg. Una altra lliçó d’aquests anys, prossegueix, és que la seguretat està molt relacionada amb l’economia i els aliats “no haurien de cometre amb la Xina el mateix error†que amb Rússia ni permetre la creació de dependències que facin Europa més vulnerable. “La nostra llibertat és més important que el lliure comerçâ€, avisa. Pel que fa a la guerra d’ Ucraïna, una altra lliçó és que “la força militar és la condició necessà ria per al dià legâ€, perquè només si l’OTAN és capaç de canviar el cà lcul de VladÃmir Putin, aquest últim accedirà a asseure’s a negociar, diu. “Encara que sigui una paradoxa, el camà més curt per a la pau a Ucraïna passa per donar més armes a Ucraïnaâ€, “Putin només entén el llenguatge del poderâ€.
L’experiència de l’ Afganistan demostra, d’altra banda, que “el poder militar té lÃmits†i, en el futur, si l’OTAN és cridada a actuar fora d’à rea, només ha d’actuar si té uns objectius ben definits i deixa clar “què pot fer i què no†(per exemple, transformar tal paÃs en una democrà cia). Finalment, avisa, els nord-americans “han de reconèixer el valor dels seus amics i aliats a l’OTANâ€, i els europeus, “entendre†que, sense l’OTAN, no hi ha seguretat a Europa. El 80% de la despesa militar aliada procedeix de països extracomunitaris estratègicament situats, com ara el Regne Unit, Turquia, Noruega i els EUA, recorda Stoltenberg, que no ha deixat d’advertir mai la UE contra possibles duplicacions en aquest terreny. L’arribada a l’OTAN d’un lÃder d’un paÃs del club podria alleujar les tensions.
Rutte: “Deixin de somiquejar per si guanya Trump, haurem de treballar amb qui sigui a la pista de ballâ€
Stoltenberg ha ostentat el segon mandat més llarg d’un secretari general els 75 anys d’història de l’ Aliança, un temps transformador en què per primera vegada ha desplegat tropes al flanc est per reforçar la capacitat de dissuasió davant Moscou, ha ampliat el nombre de batallons i tropes en alta alerta fins a xifres mai vistes i ha crescut fins a aconseguir 32 aliats. A més, el seu relleu ha estat el que s’ha postergat més vegades de tots, primer per la guerra d’ Ucraïna i després pels problemes per trobar successor, en què el mateix Rutte va estar implicat.
“M’ha demanat dues vegades que sigui secretari general de l’ Aliança Atlà ntica i dues vegades li he dit que noâ€, va dir al gener Rutte a Joe Biden en una visita a la Casa Blanca, poc després del col·lapse del seu quart govern de coalició, quan ja era primer ministre en funcions. I va afegir: “Si m’ho demana una tercera vegada, li diré que sÃâ€. Biden, alleujat, l’hi va demanar. Washington es va concertar amb BerlÃn i ParÃs. I, quan semblava que el seu nomenament seria un simple trà mit, el president de Romania, Klaus Iohannis, es va postular per a candidat. Només es va retirar al juny, i va deixar el camà expedit a Rutte i cert malestar entre els països de l’ Est i de l’Europa central per no haver-hi pogut col·locar tampoc aquesta vegada un dels seus.
Aquestes reticències al seu nomenament seran un dels reptes a què s’haurà d’enfrontar Rutte. El seu principal desafiament continuarà sent mantenir la unitat entorn d’ Ucraïna i, a curt termini, afrontar el resultat de les eleccions als Estats Units. El seu consell, estar preparats per a tot: “Deixin de somiquejar per si guanya Donald Trump, haurem de treballar amb qui sigui a la pista de ballâ€, va dir el neerlandès, que té amb avantatge, ja que el republicà , durant la seva presidència, va arribar a referir-se a ell com “un amicâ€.
L’anècdota revela la coneguda mà esquerra de Rutte per mantenir posicions discrepants i arribar a consensos, una habilitat que li va permetre ser primer ministre 16 anys i governar amb l’esquerra i la dreta. Només l’explosiva caiguda del seu últim executiu no encaixa amb el tarannà metòdic i la coneguda aversió a les sorpreses, destaquen els seus biògrafs. Amant de la rutina, té fama (demostrada) d’acció a la feina i s’ha guanyat a pols el sobrenom de Mark Teflon per la capacitat perquè res no li faci efecte, qualitat que li serà útil com a secretari general de l’OTAN.