Del “que te vote Txapote†a l'“alliberem Txapoteâ€
EL PATI DIGITAL
Abans d’analitzar com es van prendre les xarxes socials el gol net per l’escaire que PSOE, Sumar i Bildu van colar a PP i VoxÌýdurant la tramitació del projecte de llei que modifica la legislació sobre l’intercanvi d’informació d’antecedents penals i que, a la prà ctica, beneficia més de 40 etarres, no cal dir que les vÃctimes del terrorisme, en aquest cas, haurien de ser l’epicentre del debat en tot moment. Elles són les que mereixen un profund reconeixementÌýi, fins i tot, una explicació.
ETA ha tornat a ser tendència en les últimes hores arran d’un assumpte que mereix analitzar-se des de dos punts de vista. En primer lloc, resulta significatiu comprovar com el PSOE ha justificat polÃticament i socialment la seva posició: “ETA ja no existeixâ€, proclamava ahir la portaveu del Govern, Pilar AlegrÃa. És cert. Els socialistes han protagonitzat un gir radical al llarg dels últims anys en la seva relació amb Bildu. De la negació comÌýa socis a pactar l’alcaldia de Pamplona o la reforma de la ‘llei mordassa’. Al PSOE ja no li importa fotografiar-se amb els abertzales i això implica que la democrà cia avança. Però les vÃctimes d’ETA continuen mereixent, almenys, una menció.
El que ha causat autèntica sensació en les últimes hores a XÌýés l’error no forçat comès per PP i VoxÌýa l’hora de convalidar la reforma. Una falladaÌýclamorosa que invalida qualsevol intent futur d’intentar rascar algun vot apel·lant a ETA. És un renunci dels que fan època per part de l’oposició.
Tots els grups parlamentaris van votar a favor del projecte de lleiÌý
Hi ha qui encara recordava ahir amb certa sorna el moment en què, en vigÃlies de les eleccions del 23 de juliol, va aparèixer Chema, un espontani toledà , en directe a TelevisióÌýEspanyolaÌýper cridar “¡que te vote Txapote!†L’exclamació es va convertir en tot un sÃmbol per a PP i Vox, que la van fer seva intentant desgastar Sánchez. L’estratègia no va ser gaire efectiva en termes de governabilitat. L’efecte ‘La Pija y la Quinqui’ va ser més potent. Però aquest és un altre debat. El cas és que el lema ha tornat ara en l’“alliberemÌýTxapoteâ€.
El PP i VoxÌýhan intentant justificar el seu error en les últimes hores apel·lant que va ser una maniobra bruta del Govern. Només fa falta conèixer breument el funcionament de la tramitació parlamentà ria per adonar-se que no és més que una excusa pròpia de nouvinguts o de diputats que no fan la seva feina. Més si escau tractant-se de grups amb 137 i 33 diputats. 171 parlamentaris, sumant a UPN, en total, un nombre d’efectius de sobra perquè l’alerta saltés. Que això li ocorri a grups minoritaris podria passar, però que li succeeixi a la primera i tercera força al ParlamentÌýés un error clamorós.
Qualsevol llei que passa per les Corts Generals compta amb una primera fase al ple. A continuació es debat en ponència per, després, passar a la comissió. Després torna al ple. I del CongrésÌýpassa al Senat. Ni un sol d’aquells 170 parlamentaris va descobrir les conseqüències del que estaven tramitant?
L’exportaveu parlamentari de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, apartat del partit després del gir del mateix cap a posicions més properes a l’hongarès Orbán, va voler ahir opinar sobre les excuses que estan posant alguns dels seus excompanys. “Comprenc les dificultats que estan passant, però lamento que persones per qui sento afecte perdin la prudènciaâ€, va dir. “VoxÌýs’equivoca d’enemic. L’enemic el tenim al davant; no dispareu als costatsâ€, va afegir. Cristal·lÃ.
AyusoÌýtambé va donar la seva visió sobre l’error dels seus excompanys: “El que va passar ahir al Congrés dels Diputats, evidentment, és un error gravÃssim per part de l’oposició, que, almenys està intentant resoldre i que, a més, això no hagués influït en el canvi del resultatâ€, va afirmar. “ETA està molt forta, més forta que mai i està aconseguint les seves finalitatsÌýi és una cosa que lamentemÌýtotalmentâ€, va reblar.
La polÃtica del 2024 s’ha convertit, en ocasions, en un xou i el que ha passat en aquesta tramitació aixà lho evidencia. Els grups estan més pendents dels tuits i dels talls a la televisió, que del contingut de les iniciatives. La qual cosa constitueix un error, encara més en un moment com l’actual, de gran fragmentació parlamentà ria, on cada esmena pot ser decisiva i cada vot compta.
El sou mitjà d’un parlamentari s’acosta als 90.000 euros. És hora que facin la seva feinaÌýi deixin de posar excuses de mal perdedor. Si continuen amb aquesta deriva, no és estrany que l’antipolÃtica continuï avançant.