bet365

Donald Trump 2.0

El sopar de corresponsals de la Casa Blanca és el gran esdeveniment polític mediàtic de l’any, a Washington. Centenars de periodistes, polítics, empresaris i famosos es barregen amb una companyonia que inclou l’autoflagel·lació del president. L’abril del 2011, entre els convidats que compartien taula, hi havia un empresari de Nova York d’un color pastanaga estrany. Popular perquè presentava un programa de televisió i pels seus embolics de faldilles i amb la justícia, Donald Trump ja sobresortia també per les astracanades. L’última, assegurar que Barack Obama, aquells dies president, no havia nascut als Estats Units i, per tant, la seva elecció era il·legítima. En la seva intervenció, el president va treure tot l’arsenal retòric per ridiculitzar el magnat, que s’anava enfonsant a mesura que augmentava el voltatge de la humiliació i els assistents es petaven de riure.

Aquella nit, alguns comensals asseguren haver sentit Trump remugar entre dents que es venjaria d’Obama i dels demòcrates. Veritat o no, ho ha fet a cons­ciència. La inesperada candidatura a les primàries republicanes del 2017, la seva victòria contra la conspícua Hillary Clinton, els quatre anys de terra cremada a l’oposició i la reelecció per a un nou mandat formen part del manual revengista que potser es va començar a escriure aquella nit en un hotel de la capital nord-americana.

Horizontal

AP

La versió Trump 2.0, fins al moment, augura que l’operació “passar comptes i sabreu el que és bo” no només no està acabada, sinó que s’ agreuja a mesura que s’acosta el 20 de gener, quan prendrà possessió a les escalinates del Congrés. Ho demostra l’elecció dels components de la seva nova administració, un batibull de radicals, negacionistes, militaristes i fonamentalistes que sembla més una brigada de demolició de l’ Estat que un equip encarregat de gestionar-lo. L’únic nexe que els uneix és l’obediència al líder, l’acceptació indiscutible de la seva paraula com a dogma de fe i l’aversió cerval a les elits que exhibeixen la seva supremacia moral.

Per tot això, el segon mandat de Trump és molt més incert que l’anterior. Serà un president saberut i desconfiat, amb qui ningú no s’atrevirà o voldrà colar-li papers falsos per evitar un excés com feien els seus col·laboradors durant la seva anterior presidència.

Vist això, quina gran ocasió que va desaprofitar aquella nit Obama per haver callat i guardar-se les brometes per als seus amics de jubilació. Potser avui no estaríem amb l’ai al cor.

Lee también
Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...