El setembre passat, Feliu Formosa (Sabadell, 1934) va fer noranta anys, però entre homenatge i homenatge no ha deixat de treballar, fins al punt que en poques setmanes publica sis llibres nous, que els seus editors van voler presentar conjuntament aquest dimecres a la llibreria Ona.
Entre els llibres propis destaquen els Diaris complets (Quid Pro Quo), 700 pàgines que van del 1995 al 2016 que recuperen el gruix de dietaris de l’escriptor, avui introbables, i que d’alguna manera es completen amb Aproximacions (Lleonard Muntaner), que recull 120 textos nous amb l’obligació autoimposada que no passessin de deu línies i en què Formosa recorda alguns dels moments i trobades més importants a la seva vida. Pel que fa a la poesia, a El quadern groc (Edicions 96) hi aplega 26 poemes, un per cada lletra de l’alfabet, que l’editora Maria Josep Escrivà defineix com a “vitalistes i de to trapella” i transmeten “l’alegria insospitada d’un jove de noranta anys”. L’escriptor i home de teatre assenyala que també l’herència de la Colla de Sabadell: “Francesc Trabal és el meu pare espiritual”. També va recordar que aquests dos llibres el van ajudar molt mentre vivia en una residència d’Igualada on no se sentia ben atès; ara viu a Terrassa i pot continuar treballant.
A Veure i saber (LaBreu) basteix una selecció de poemes de Paul Klee que permet conèixer una faceta poc coneguda del pintor alemany. En canvi, les Elegies romanes (Adesiara) de Johann Wolfgang von Goethe estan considerades una de les principals obres del geni germànic. A més, el proper 4 de març arribarà a les llibreries Cartilla de guerra i altres poemes (Trípode), de Bertolt Brecht, que l’editora Pilar Blasco ha definit com “el Brecht essencial, semblen poemes escrits ara mateix, amb la incertesa de la situació geopolítica actual”.
Però Formosa no s’atura, perquè ja ha escrit un llibre en col·laboració amb la ceramista Eulàlia Sayrach (reprenent Del foc al vers, del 2020) i està enllestint amb Mireia Casanyes la traducció de sis llibres d’Else Lasker-Schüler, per als quals creia que no tenia editorial, però mentre en parlava l’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, li va dir que sí: “És que va més ràpid ell que els editors!”.

Feliu Formosa, dimecres a la llibreria Ona