Vivim temps convulsos, entre eclipsis m煤ltiples i planetes retr貌grads. Andr茅 Malraux deia que el segle XXI ser脿 religi贸s o no ser脿. Certament, despr茅s de Nietzsche i la mort de D茅u, l鈥檋ome modern va quedar desubicat davant la falta d鈥檈spiritualitat. L鈥檃pologia de la ra贸 i l鈥檃ntropocentrisme narcisista van regnar fins que va semblar que la natura havia dit prou. Avui tornem a mirar cap a ella, i des d鈥檃ll脿, contemplem el retorn d鈥檃rquetips com el xaman que ens vinculen a la natura i a aquestes mal anomenades cultures primitives de les quals tantes coses hem d鈥檃prendre.
Mircea Eliade va definir el xaman com l鈥檋ome que fa servir t猫cniques arcaiques d鈥櫭▁tasi per sortir d鈥檜n mateix. Figura omnipresent des de l鈥� Amazones fins a Austr脿lia, amb molt d鈥檃rrelament a Sib猫ria, Mong貌lia i tot Sud-am猫rica. 颅Curandero i profeta que surt del seu cos per veure des d鈥檜na profunda comuni贸 amb la natura i els seus esperits. Aix铆 茅s Davi Kopenawa, que ens parla des del seu llibre La ca铆da del cielo ( Capit谩n Swing), coescrit amb l鈥檃ntrop貌leg 颅Bruce Albert. S贸n les paraules d鈥檜n xaman ianomami el nom del qual va ser atorgat pels esperits xapiri , aquells que juguen a la selva sense descans. Els blancs creuen que aquests espais s贸n morts, per貌 potser 茅s que no saben res d鈥檃questa naturalesa salvatge ni de la via del xaman. La seva 茅s una de les professions m茅s antigues del planeta. 脡ssers individuals, al marge d鈥檕rtod貌xies, que veuen mitjan莽ant somnis i al路lucinacions, recorrent a esperits o a subst脿ncies psicotr貌piques. L鈥檃lteraci贸 dels sentits porta a la connexi贸 amb les forces sobrenaturals, aqueslles que no es troben als mapes de la ra贸 o als circuits de la intel路lig猫ncia artificial. Com va escriure Carl Jung, el xaman 茅s un intermediari entre les forces superiors i la societat. Com a metges de l鈥櫭爊ima, els xamans guareixen i demanen bones collites o protecci贸 contra tota mena de desastres naturals.
En un m贸n cada vegada m茅s dist貌pic i materialista s贸n molts els qui senten la crida de la natura i el retorn del xaman. Diverses novetats editorials aix铆 ho testifiquen. Anagrama acaba de publicar El planeta de los hongos, una historia cultural de los hongos psicod茅licos. D鈥檃ltra banda, Kair贸s presenta Conocimiento sagrado, sobre psicod猫lics i experi猫ncia religiosa, engrossint un cat脿leg ric en refer猫ncies xam脿niques. Entre aquestes hi ha tamb茅 El viaje del cham谩n (1989), una compilaci贸 de diversos autors, amb Michael Harner al capdavant, que va per la seva sisena edici贸. I Errata Naturae rendibilitza amb una tercera edici贸 La serpiente c贸smica, la alucinante historia del ayahuasca, el ADN y el origen del conocimiento (2021) de Jeremy Narby. Mentre editorials m茅s petites com Gaia acaben de publicar La rueda de la sabidur铆a, d鈥� Alberto Villoldo, sobre el viatge xam脿nic de l鈥檋eroi.
Sembla que la realitat 茅s cada vegada m茅s daim貌nica... L鈥檌nter猫s pel m贸n primitiu i ancestral reviu.
Cl脿ssics xam脿nics
La difusi贸 del xamanisme en la cultura popular es deu a Carlos Castaneda amb Las ense帽anzas de Don Juan, aquell personatge que ning煤 no sap si realment va arribar a existir. Publicat el 1968, es va convertir en un dels primers best-sellers espirituals, en el qual Castaneda es troba amb un bruixot nahual del desert de Sonora a M猫xic. Consumeixen peiot i psilocybe per sortir d鈥檃questa realitat ordin脿ria i comprendre la import脿ncia que hem de donar a trobar el nostre lloc al m贸n. Aix铆, el viatge xam脿nic 茅s una manera de trobar-se i ubicar-se sota noves coordenades. Aquesta nissaga liter脿ria probablement s鈥檈sgota en el seu segon volum, malgrat tenir-ne onze m茅s.
El m茅s noble precedent de Castaneda va ser Mircea Eliade, que el 1964 va escriure Chamanismo. En la seva obra, a m茅s de constatar que el xaman era el mediador entre dos mons, el nostre i l鈥檌nframon, el va definir com l鈥檈ncarregat de vetllar per l鈥檈quilibri ps铆quic i ecol貌gic del grup i dels seus membres. Aix貌 que avui dia 茅s tan necessari. El xaman, per aquest prestigi贸s antrop貌leg roman猫s, era el senyor dels esperits, l鈥� intermediari entre el m贸n visible i l鈥檌nvisible.
鈦� L鈥檃lteraci贸 dels sentits porta a la connexi贸 amb les forces sobrenaturals, aquelles que no es troben als mapes de la ra贸 o als circuits de la intel路lig猫ncia artificial
Michael Harner 茅s un dels experts m茅s importants en xamanisme de l鈥檃ctualitat. Des del 1961 ha treballat i practicat la curaci贸 xam脿nica. Dirigeix la Fundaci贸 per als Estudis Xam脿nics de Mill Valley i la seva La senda del cham谩n ( Kair贸s) 茅s una de les obres fonamentals de la investigaci贸 moderna. A finals del segle XX el xamanisme estava desapareixent, per貌 el nou mil路lenni el va fer ren茅ixer. Al pr貌leg de la tercera edici贸 (2016), Harner dona tres raons que expliquen aquest retorn. La primera 茅s que molts que han deixat enrere l鈥檈ra de la fe, i ja no confien en els dogmes i l鈥檃utoritat eclesi脿stica, s鈥檃bracen al xamanisme com a regne de l鈥檈sperit. La segona 茅s l鈥� aven莽 de la visi贸 hol铆stica de la salut. La tercera es deu a la crisi mediambiental; el xamanisme ensenya a respectar el planeta.
D鈥檃lguna manera, el xamanisme proporciona una cartografia secreta i la capacitat de parlar amb tota la natura, incloent-hi plantes, arbres, rierols o roques. Tot 茅s viu i no hi ha fronteres espai-temps. El xaman 茅s alg煤 que se sacrifica per la curaci贸 dels altres, en un proc茅s que de vegades exigeix una mort i resurrecci贸. Ajudat per subst脿ncies al路lucin貌genes, veu a trav茅s del cos del pacient com si tingu茅s raigs X. Aix铆, el xaman entra en una realitat desconeguda per ajudar les persones. Hi veu en la foscor i coneix els mons subterranis. En aquest viatge el xaman no est脿 sol. L鈥檃companya un esperit guardi脿, el que a M猫xic o Guatemala anomenen nahual i a Austr脿lia o Am猫rica del Nord, t貌tem. Com a animal de poder, es converteix en el seu alter ego. Les dones tamb茅 s贸n xamanes, per貌 la nostra tradici贸 occidental les va titllar de bruixes des de l鈥橢uropa medieval i el Renaixement.
Bolets i psicod猫lia
El xaman sempre ha acompanyat el tr脿nsit amb la ingesta de subst脿ncies naturals que obren la porta a l鈥檃ltra dimensi贸. Des de l鈥� ayahuasca a l鈥檃manita muscaria, que potser va ser el mil路lenari soma de la civilitzaci贸 indo-脿ria, al peiot o el psilocybe. La seva hist貌ria cultural est脿 perfectament narrada a El planeta de los hongos (Anagrama) de Naief Yehya. Al principi el nostre D茅u, els seus frares i exploradors van donar un origen sat脿nic als bolets m脿gics. Anys despr茅s, intel路lectuals com Lewis Carroll, Charles Baudelaire o Antonin Artaud van caure presoners dels seus encants. A nivell cient铆fic, van ser Robert Gordon Wasson i Albert Hoffman els grans protagonistes de l鈥檕rigen del moviment psicod猫lic. El primer era un executiu de Wall Street casat amb una doctora russa, Valentina Pavlovna, fascinada amb els bolets al路lucin貌gens de Sib猫ria. En la seva lluna de mel van menjar bolets i la seva vida va canviar. Van anar a con猫ixer la llegend脿ria xamana mexicana Mar铆a Sabina. All脿 van poder participar del seu ritual secret. En la cerim貌nia s贸n els bolets els qui parlen a trav茅s del xaman. L鈥檈xperi猫ncia va quedar recollida en un article ( Seeking the magic mushroom , 1957), publicat per la revista Life, que va causar sensaci贸. Despr茅s van arribar llibres com Soma, divine mushroom of inmortality (1968) o The road to Eleusis (1978). Pel que sembla, el kykeon grec podia procedir de l鈥� ergot , amb caracter铆stiques similars a l鈥櫭燾id lis猫rgic ( LSD) que va sintetitzar el qu铆mic Albert Hofmann als laboratoris Sandoz el 1938. Ja en plena contracultura americana, va apar猫ixer Timothy Leary com a l铆der de la psicod猫lia m铆stica new age i obres com The psychedelic experience (1964) o The politics of 颅ecstasy(1968).
En un altre context, Conocimiento sagrado s鈥檈nfoca en l鈥檈xperi猫ncia reli颅giosa, buscant estendre el camp de la 颅psicod猫lia m茅s enll脿 del postureig new age. Des d鈥檜na 貌ptica contempor脿nia, William Richards, psic貌leg cl铆nic i te貌leg, defensa el valor sagrat de les subst脿ncies psicod猫liques. Si se鈥檔 fa un 煤s 颅intel路ligent, poden contribuir a una millor qualitat de vida. Explorar la consci猫ncia porta a resoldre el misteri que som. En l鈥檈xperi猫ncia psicod猫lica, com ja apuntava Aldous Huxley, transcendim el temps i l鈥檈spai, endinsant-nos en un territori m铆stic i de comuni贸 amb l鈥檃bsolut.
Viatge sagrat
Finalment, entre les novetats que apunten al retorn del xaman, Alberto Villoldo escriu de curaci贸, com a psic貌leg i antrop貌leg m猫dic especialitzat en les pr脿ctiques curatives de l鈥� Amazones. La rueda de la sabidur铆a ( Gaia) s鈥檈nfoca en el viatge xam脿nic com a cicle de l鈥檋eroi curatiu i de transformaci贸 personal. Nord, est, oest i sud es vinculen amb quatre arquetips o animals tot猫mics que ens condueixen a un viatge sagrat.
鈦� Les dones tamb茅 s贸n xamanes, per貌 la nostra tradici贸 occidental les va titllar de bruixes
La serpiente c贸smica 茅s un llibre erudit de Jeremy Narby que barreja bioqu铆mica i neurologia amb xamanisme i mitologia. Aquest antrop貌leg va conviure amb poblacions ind铆genes de l鈥� Amaz貌nia i va poder comprovar el coneixement que els xamans tenen de les interaccions bioqu铆miques o moleculars que les plantes tenen sobre nosaltres. Tot aix貌 sense saber de ci猫ncia.
El llibre de Bruce Albert La ca铆da del cielo at茅n a gaireb茅 tota una vida compartida amb un xaman anomenat Davi Kopenawa , el protagonista absolut d鈥檃quest llibre que es llegeix com si fos una llarga entrevista. Els ianomamis habiten l鈥檈xtrem nord del Brasil amb Vene莽uela i han perdut molts dels seus per l鈥檃mbici贸 de l鈥檋ome blanc. No obstant aix貌, la seva comuni贸 amb la naturalesa continua sent ancestral. Ells continuen escoltant la veu dels esperits de la selva. Omama 茅s el seu d茅u creador i protector. L鈥櫭簄ic que temen Kopenawa i els seus 茅s que el cel caigui algun dia. Al llarg de les m茅s de sis-centes p脿gines, assistim al naixement del xaman, que va comen莽ar a ser un altre des de la seva adolesc猫ncia. Els esperits venien a veure鈥檒 en somnis i, al final, es va convertir en un guaridor capa莽 de fer ren茅ixer qualsevol. Saviesa ancestral que no es mesura i s脿vies paraules que provenen d鈥檃ltres temps. Aix铆 茅s la veu del xaman. Probablement, com planteja Bruce Albert, el retorn del xaman va molt m茅s enll脿 d鈥檃quest moviment new age i de les pr脿ctiques ludicom铆stiques que encara avui es realitzen. El cam铆 del xaman 茅s aquell que ens porta directament a l鈥檈ss猫ncia primig猫nia de la Terra i a l鈥檈xperi猫ncia ritual m茅s pura, per guarir i complementar els deliris d鈥檜na ment cada vegada m茅s envanida i narcisista.