Els últims anys, ha crescut la preocupació sobre l’efecte de l’ús de les pantalles en nens i adolescents. Amb l’objectiu de posar llum i, sobretot, context i dades contrastades, bet365 i Verificat van celebrar ahir la jornada Pantalles: amenaça o eina educativa?, la primera trobada del cicle Debats Verificats, moderat per Susana Quadrado, redactora en cap de la secció de Societat. Algunes institucions, com el Departament d’ܳó, es decanten per la regulació i prohibició dels mòbils en certes franges d’edats, però l’escala de grisos és molt variada.
Davant la disparitat de posicions, el debat va comptar amb quatre veus expertes per abordar qüestions tan importants com ara a quina edat els menors haurien de tenir el primer mòbil, com ha de ser la implementació dels dispositius a l’aula o quines han de ser les estratègies col·lectives per acompanyar i educar en l’alfabetització digital. Una idea en què van coincidir tots va ser la de crear espais lliures de mòbils en l’entorn familiar i a l’escola.
Hi ha discussió sobre l’edat del primer smartphone però consens en la prevenció primerenca
“ Apostem per endarrerir el lliurament del primer mòbil el màxim possible, a partir dels 16 anys, i educar des d’edats primerenques”, va assenyalar Marina Fernández, presidenta d’ Adolescència Lliure de Mòbils ( ALM), apuntant el que diuen la majoria de guies.
Com podem evitar cedir a la pressió quan el 22% dels nens de 10 anys tenen mòbil, i als 15 la xifra ascendeix a un 96%? “Duent a terme un pacte social entre les famílies, comptant amb el suport de campanyes institucionals”, detalla Fernández.
Per la seva banda, Montse Jiménez, professora d’educació secundària, va apuntar a treballar en el “control, la supervisió, l’acompanyament i l’autonomia”: “Les pantalles, tot i que en determinats moments són una amenaça, també representen una poderosa eina educativa per a un entorn que els demanarà unes competències”. “Ens correspon traçar estratègies col·lectives perquè sols no poden, els centres educatius ni les famílies, necessitem compromisos polítics”, va assegurar davant l’atenta mirada de membres del Govern, com la secretària de Millora Educativa del PSC, Pepín Beltrán, i la portaveu de la Comissió d’ܳó, Gisela Navarro, així com de representants de Junts i del PP, com Sònia Martínez i Eva García.
Daniel Ilzarbe, psiquiatre infantil de l’hospital Clínic especialitzat en addiccions, rep a la seva consulta menors amb “altres problemes associats, a més del mòbil”. “El repte és com reeducar a fer un ús raonable i saludable de la pantalla, tenint en compte que “no ens imaginem la vida sense pantalles”.
Per això, l’ús de dispositius a l’aula també comporta opinions diverses. “Pantalles a classe, sí. Però, per a què? Hem digitalitzat les aules sense saber per què”, va assenyalar Josep M. Ganyet, investigador especialitzat en intel·ligència artificial, que creu que la societat ha sobreprotegit la infantesa en l’espai físic, però l’ha desprotegit en el digital.
Nombrosos estudis associen problemes de l’aprenentatge i la concentració amb el temps d’ús de pantalles. “Encara que hi hagi correlació, no implica causalitat”, apunta el psiquiatre del Clínic. No obstant això, la presidenta de l’ ALM llança una pregunta a l’aire: “Què més necessitem per treballar en mesures preventives?”. I conclou la professora de secundària: “L’esforç ha de ser col·lectiu i educar en privacitat, respecte i autoestima dels menors”.