Heus aqu铆 unes idees molt simples, rebutjades per la majoria dels qui les escolten, i que, no obstant aix貌, mantinc conven莽ut. S贸n aquestes: 1. R煤ssia 茅s Europa. 2. La relaci贸 entre els Estats Units i Europa ha estat sempre una pura relaci贸 d鈥檌nteressos rec铆procs. 3. Europa nom茅s ser脿 acceptada com un actor pol铆tic global si la UE i R煤ssia actuen coordinadament, per estar vinculades mitjan莽ant un tractat estable que concerti els seus interessos respectius. Vegem-ho.
听
1. R煤ssia 茅s Europa. 脡s cert que el nucli germinal d鈥橢uropa 茅s carolingi (francoalemany), est猫s fins al Po; per貌 tamb茅 formen part essencial d鈥橢uropa tres 鈥渆xtravagants鈥�: a) La pen铆nsula Ib猫rica, que a trav茅s d鈥橢spanya i Portugal es projecta a Sud-Am猫rica. b) Les illes Brit脿niques, que a trav茅s del Regne Unit es projecten a Am猫rica del Nord. c) R煤ssia, que es projecta a 脌sia ocupant la immensa Sib猫ria. R煤ssia 茅s, doncs, part essencial i indissociable d鈥橢uropa. Aix铆 ho deia el general De Gaulle, que defin铆 Europa 鈥渄es de l鈥橝tl脿ntic fins als Urals鈥�. Per貌, a m茅s, R煤ssia 茅s cristiana, va formar part de la cristiandat i 茅s l貌gic que molts russos vegin Moscou com la 鈥淭ercera Roma鈥�. La causa immediata de l鈥檈sclat de la guerra de Crimea il路lustra aquesta afirmaci贸. Margaret MacMillan recorda 鈥揳l seu llibre 1914 鈥� que els mogols (t脿rtars per als russos) van governar bona part de R煤ssia durant segles, igual que els 脿rabs a Espanya, amb l鈥櫭簄ica difer猫ncia 鈥揳ssenyalada per Puixkin鈥� que els t脿rtars 鈥渘o van portar a R煤ssia l鈥櫭爈gebra ni Arist貌til鈥�.
La geografia i la hist貌ria indiquen que l鈥櫭簄ica sortida possible 茅s un pacte
2. La relaci贸 entre els Estats Units i Europa sempre ha estat una relaci贸 d鈥檌nteressos rec铆procs sense cap concessi贸. Aix貌 no 茅s cap anomalia. Lord Palmerston ja ho digu茅: 鈥淎nglaterra no t茅 amics ni enemics permanents. Anglaterra t茅 interessos permanents鈥�. I el mateix passa als Estats Units. La pol铆tica exterior no 茅s altruista. La Gran Bretanya ho va aprendre b茅 despr茅s de la Segona Guerra Mundial, quan lord Keynes no aconsegu铆 dels nord-americans ni una rebaixa ni un ajornament de l'immens deute amb els Estats Units de resultes de la guerra. I tampoc hi ha hagut altruisme en la creaci贸 i el manteniment de l鈥橭TAN pels Estats Units mentre l鈥檋an necessitat 鈥撁﹕ a dir, mentre hi ha hagut guerra freda鈥�, per preservar la seva hegemonia global com a imperi dominant. La necessitava, ergo la pagava. Derrotada l鈥橴RSS i esva茂t el Pacte de Vars貌via, els nord-americans pensen, amb tota la ra贸 del m贸n, que ha arribat el moment de dir als europeus que, si volen seguretat, que se la paguin. I ser脿 millor aix铆, ja que si l鈥橭TAN segu铆s com fins ara, els Estats Units la utilitzarien per al que els convingu茅s, com ha passat amb les successives ampliacions de l鈥橝lian莽a que van impulsar, provocant la reacci贸 de R煤ssia i, en suma, la guerra d鈥橴cra茂na. La UE haur脿 de fer comptes, que no seran gens f脿cils, ja que el finan莽ament de l鈥橢stat de benestar ha estat possible en part fins ara perqu猫 la despesa de defensa era assumida per Nord-Am猫rica. Per貌 茅s el que tenim. Ah!, i pel que fa a les bases americanes a Espanya, com m茅s aviat es tanquin, millor. S铆, ja s茅 que Ceuta, Melilla i la relaci贸 privilegiada dels Estats Units amb el Marroc鈥�; per貌 茅s igual: en cas de conflicte, els Estats Units ens deixarien sols en tot cas, com feren el 1975.
Lee tambi茅nLa inevitable involuci贸 conservadora
3. El vincle entre la UE i R煤ssia hauria de ser un tractat que pact茅s, entre altres mat猫ries tan importants o m茅s, una pol铆tica exterior concertada. La UE (PIB 2022: 16,613 bilions de d貌lars) ho necessita. R煤ssia (PIB 2023: 2,023 bilions de d貌lars) tamb茅. I, a m茅s del profund substrat hist貌ric i cultural que comparteixen, la UE i R煤ssia s贸n complement脿ries en molts 脿mbits. Juntes s贸n Euro颅pa. Nom茅s juntes.
Putin va buscar un pacte fins ben entrat aquest segle, i li donaren ampliacions de l鈥橭TAN. I avui, mentre Trump i Putin estiguin amistan莽ats, qualsevol pacte 茅s inviable, per貌 no hi ha cap altra sortida a mig i llarg termini: ho diuen la geografia i la hist貌ria. I, mentrestant, 茅s urgent que la UE es federalitzi en pol铆tica exterior i defensa. Sense una for莽a que l鈥檈mpari, no hi ha dret que valgui.