Tots volen fer negocis amb la Xina, per貌 pocs se n鈥檃nirien a viure al pa铆s. Tots visiten i volen viure a Europa, per estil de vida i valors, per貌 desconfien de la seva capacitat per defensar-se. R煤ssia 茅s un pa铆s fort, per貌 vol que el temin. Els Estats Units tamb茅 s贸n un poder fort, per貌 tenen tant atractiu o m茅s que Europa.
Aquests eren, a grans trets, els punts forts i febles dels diferents blocs geopol铆tics fa nom茅s uns mesos. I a aquest atractiu, aquesta capacitat de seducci贸 que s鈥檃tribueix a alguns pa茂sos per aconseguir que d鈥檃ltres emulin el seu estil de vida i adoptin les seves idees i valors, es coneix com soft power , poder tou, en contraposici贸 amb el hard power , el poder dur que dona la for莽a.
Tot i aix貌, amb l鈥檃rribada de Donald Trump a la presid猫ncia, els Estats Units han perdut atractiu. La primera pot猫ncia sempre ha tingut detractors i partidaris. No ha dubtat mai a fer servir la for莽a, per貌 la seva cultura i mode de vida han impregnat els costums i les maneres de pensar d鈥檃ltres pa茂sos. Especialment d鈥橢uropa, que es veu com la perdedora d鈥檃quest gir inesperat de la hist貌ria.
Els Estats Units ja no volen tenir amics; confien m茅s en la for莽a que a conv猫ncer els altres
Avui els Estats Units no volen tenir amics. Washington dispara amb aranzels els seus antics aliats; el seu president humilia en p煤blic altres mandataris; amena莽a el Canad脿 amb l鈥檃nnexi贸; vol ocupar Grenl脿ndia i portar l鈥檈x猫rcit a Panam脿; tanca fronteres; deporta milers de persones, i clausura l鈥檃g猫ncia de cooperaci贸 internacional m茅s important.
Fa una setmana, Joseph Nye, polit貌leg influent a l鈥檃dministraci贸 dels anys 1990 i 2000, publicava al Financial Times un article en qu猫 acusava Trump de dilapidar el prestigi acumulat aquests anys. Nye va ser qui va encunyar el concepte de soft power el 1990. Un pa铆s no triomfa sols amb la for莽a, raonava. El que assegura el llarg termini 茅s el poder tou. Roma va conquerir el m贸n amb les legions, per貌 tamb茅 amb la cultura. El mur de Berl铆n va caure tant per la pressi贸 militar de Ronald Reagan com per la p猫rdua de la fe de la poblaci贸 en el comunisme, per貌 avui els Estats Units no entenen aquest llenguatge.
鈥淓l que est脿 passant 茅s una ruptura amb l鈥� Am猫rica que coneix铆em. Ja no 茅s la City on the Hill , no vol projectar-se com a refer猫ncia per a la resta del m贸n. 脡s una ciutat fortificada. Tancada a l鈥檈xterior鈥�, diu Pol Morillas. El director del Cidob, Barcelona Centre for International Affairs, coneix b茅 aquesta pol铆tica d鈥檕bertura. Com d鈥檃ltres, Morillas va completar la seva formaci贸 amb una estada als Estats Units finan莽ada pel Departament d鈥� Educaci贸, el Programa de Lideratge per a Visitants ( IVLP en angl猫s).
鈥淓stem davant una ruptura amb l鈥橝m猫rica que coneix铆em; avui 茅s una ciutat fortificada鈥�
El programa m茅s afectat per la nova pol铆tica ha estat USAid, l鈥� Ag猫ncia per al Desenvolupament Internacional, creada als seixanta per John F. Kennedy. A trav茅s d鈥檃questa ag猫ncia, Washington desenvolupava programes humanitaris en pa茂sos pobres. Elon Musk l鈥檋a tancada i la qualifica d鈥欌�渙rganitzaci贸 criminal鈥�, i Trump ha dit que estava dirigida per 鈥渓lun脿tics radicals鈥�. L鈥檃g猫ncia costava diners i els seus beneficis eren intangibles, per貌 donava influ猫ncia, obria el cam铆 a futurs acords diplom脿tics i contribu茂a a l鈥檈stabilitat global.
鈥淣o sabem si aquests programes continuaran despr茅s de les retallades 鈥揳fegeix Morillas鈥�. Per貌 amb aquestes pol铆tiques l鈥櫭簄ic que aconsegueixes 茅s que els altres pa茂sos et vegin cada vegada m茅s com a un rival i no com a un aliat鈥�.
Trump retreu a Europa que hagi estat deslleial. 鈥淸La Uni贸 Europea] va ser creada per fotre els Estats Units鈥�, ha dit dues vegades. El president abandera un moviment pol铆tic, el MAGA ( Make America Great Again), que acusa el 鈥済lobalisme鈥� d鈥檋aver perjudicat els Estats Units. I especialment M猫xic i el Canad脿 d鈥檋aver perm猫s l鈥檈ntrada de fentanil i d鈥檌mmigrants.
鈥淟a crisi de confian莽a i financera de les universitats d鈥檈lit reflecteix un sistema que fa aig眉es鈥�
鈥溍塻 sorprenent perqu猫 no es pot dir que als Estats Units li hagi anat malament amb aquesta globalitzaci贸. Ha guanyat econ貌micament, en el comer莽, en el camp militar... 鈥揹iu Manuel Gracia Santos, investigador del Reial Institut Elcano鈥�. El canvi amb M猫xic i el Canad脿 crida encara m茅s l鈥檃tenci贸. Suposa el final d鈥檜n model d鈥檌ntegraci贸 regional, que estava molt avan莽at. Renuncien a aix貌 i a la idea que la interdepend猫ncia econ貌mica et garanteix la pau. Avui veuen la depend猫ncia com una debilitat鈥�.
Gracia Santos coordina l鈥� 脥ndex de Pres猫ncia Global d鈥檃questa instituci贸, que vol objectivitzar el soft power dels pa茂sos. 鈥淓ls Estats Units lideren aquest 铆ndex des de fa anys, per貌 la Xina ha recuperat molt de terreny. Venia de molt a baix 鈥損recisa鈥�. Hi ha dues 脿rees en qu猫 ja ha tingut lloc el sorpasso : en la ci猫ncia (han accelerat en la publicaci贸 de patents en angl猫s) i en la transici贸 a les energies renovables鈥�.
Perqu猫 el soft power sigui efectiu, el pa铆s ha de predicar amb l鈥檈xemple. La divisi贸 interna dels 煤ltims anys no hi ha ajudat. L鈥檃ssalt al Capitoli del 2021 va ser un xoc. La inestabilitat als campus universitaris a la segona meitat del mandat de Joe Biden, tamb茅.
鈥淟a interdepend猫ncia econ貌mica amb un altre pa铆s et garantia la pau, per貌 ara es veu com una debilitat鈥�
鈥淟a crisi financera i de confian莽a cap a les universitats d鈥檈lit 鈥揳mb una reacci贸 desproporcionada a les protestes als campus per la guerra de Gaza鈥� posa en q眉esti贸 la idea d鈥檃questes universitats com a f脿briques de l鈥檈lit, 茅s un sistema que fa aig眉es鈥�, afirma Vicente Palacio, director de pol铆tica exterior de la Fundaci贸n Alternativas.
Per Palacio, que va ser investigador visitant a Harvard als anys d鈥檃pogeu de Nye, la seva visi贸 liberal i atlantista est脿 en declivi a Washington. 鈥淰an pensar que canviarien el m贸n amb els mercats i els parlaments, en un m贸n ordenat on els Estats Units havien de prevaler. Per貌 el segle XXI no ha anat per aqu铆鈥�.
Nye atribueix gran part dels actuals canvis a la personalitat de Trump, al seu passat immobiliari i constructor que 鈥渘om茅s ha conegut la coerci贸 i les transaccions鈥�, per貌 que no ent茅n altres maneres de poder.
Per貌 per molts, Trump 茅s la culminaci贸 d鈥檜n proc茅s que ve d鈥檃bans. Segons Palacio, la p猫rdua d鈥檌nflu猫ncia americana 鈥渁rrenca el 2001, amb les Torres Bessones. Amb les guerres de l鈥� Iraq i l鈥� Afganistan. I, sobretot, despr茅s de la gesti贸 de la crisi financera del 2007, la de les hipoteques porqueria, en qu猫 els Estats Units van demostrar que no eren capa莽os de garantir l鈥檕rdre financer鈥�.
Manuel Gracia detecta indicis del canvi als anys precedents. 鈥淟鈥橭MC ja no va funcionar perqu猫 els Estats Units la van bloquejar. I encara no se sap fins a quin punt Washington s鈥檋a anticipat a una cosa que veu com a inevitable [l鈥檃scens de la Xina]. El que passa ara no sorpr猫n. El que sorpr猫n 茅s la vehem猫ncia d鈥檃quest canvi鈥�.
Els Estats Units haurien optat per adaptar-se a un entorn en qu猫 la Xina i R煤ssia practiquen ja pol铆tiques neoimperialistes. 鈥淟es pol铆tiques de soft power estan en retroc茅s al m贸n. Tamb茅 la Uni贸 Europea parla cada vegada m茅s de fer servir la for莽a鈥�, indica Morillas.
La clau, afegeix, 鈥溍﹕ que les lleis de la f铆sica sempre acaben complint-se. Quan alg煤 abandona un espai, altres actors l鈥檕cupen. La Xina pot ocupar el buit, ja ha llan莽at iniciatives com l鈥� Institut Confuci en aquesta direcci贸鈥�. I Europa? 鈥淓uropa hi t茅 una oportunitat, el Sud Global no vol ser imperi de ning煤, per貌 el seu passat colonial el condiciona鈥�.
Els Estats Units no volen tenir amics i nom茅s confien en la for莽a. Significa aix貌 que perdr脿 influ猫ncia en el m贸n? No necess脿riament. 鈥淧odem veure el que passa d鈥檜na altra manera. Els Estats Units no haurien perdut el poder tou, simplement haurien canviat d鈥檌dees 鈥揹iu Palacio鈥�. Abans venien valors liberals, i ara venen proteccionisme, nativisme i nacionalisme鈥�. 鈥淧ersonatges com ara Steve Bannon s贸n la prova de la seva influ猫ncia. Ell i gent com Javier Milei o Nayib Bukele鈥�.
