Quina és l’essència del videojoc català? No és a les multinacionals que els últims anys s’han instal·lat a Barcelona ansioses de bon temps, de barris amb encant on viure i d’un talent local format a la miríada de centres educatius que imparteixen aquesta especialitat.
Mentre aquestes macroempreses del videojoc per a mòbils fa anys que copen titulars a còpia d’inversions milionàries, centenars de llocs de treball i oficines on es practica el ioga i es fan cursos de cuina, una altra mena d’iniciatives empresarials, molt més petites, han donat forma a una mena de videojoc singular, el videojoc desenvolupat a Catalunya.
La meitat de les empreses i estudis de videojocs de Catalunya tenen cinc empleats o menys
Segons l’última edició del Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc , editat pel Departament de Cultura de la Generalitat, la meitat de les empreses i estudis de videojocs de Catalunya tenen cinc empleats o menys i només un 6% de les empreses ocupen més de cinquanta treballadors.
Efectivament, és un sector que està format sobretot per petites iniciatives empresarials, professionals creatius que fa anys van donar per perduda l’oportunitat de guanyar-se la vida desenvolupant videojocs per a mòbils –a causa de la impossibilitat de destacar davant les grans firmes del sector– i les obres interactives del qual per a ordinador i consola realment encapsulen l’ADN del videojoc català. Repassem-ne les característiques.
Valor artístic

Imatge del videojoc 'Endling – Extinction is Forever' de l'equip Herobeat Studios
Si Espanya, i en aquest cas Catalunya, sempre ha estat coneguda internacionalment per ser un país de grans artistes, molts dels videojocs desenvolupats aquí semblen ser hereus d’aquesta tradició. Títols com ara Endling , de Herobeat Studios; After us , de Piccolo Studios, o Neva , de Nomada Studio, destaquen per la sensibilitat artística i pel treballat disseny visual. Lluny de l’hiperrealisme, els videojocs catalans presenten molt sovint mons d’estètiques originals i evocadores, amb arquitectures impossibles i personatges expressius capaços de transmetre emocions profundes. No en va, un 20% dels professionals del sector a Catalunya es dediquen a l’art i l’animació en 2D i 3D.
Disseny refinat

Imatge del videojoc 'Ereban: Shadow Legacy' de Baby Robot Games
’aԴdzԲ game design és clau en l’experiència de joc i és una altra de les àrees en què destaquen molts dels títols desenvolupats a Catalunya. Davant la resta de manifestacions artístiques, aquest és l’àmbit més propi del lleure electrònic, aquell sobre el qual pengen les mecàniques i la jugabilitat. Títols com ara Ugly , del Team Ugly; Ereban: Shadow legacy , de Baby Robot Games; o Hell of an office , de 43 Studios, són bons exemples de la importància d’un disseny refinat. Per llançar al mercat títols com aquests és important tenir el suport d’una distribuïdora especialitzada, un àmbit en què el sector català encara té una assignatura pendent, però en què a poc a poc sorgeixen iniciatives interessants, com ara les de les veteranes desenvolupadores, i ara també editores, Abylight i Jandusoft.
Actitud indie

Fotografia d'una de les edicions de l'IndieDevDay
L’enorme dificultat que comporta crear un videojoc, com també la descomunal competència que hi ha al sector, obliga aquests creadors a esprémer el cervell per trobar propostes originals que cridin l’atenció en vetes de mercat poc freqüentades. Catcelona , de Can Pixel Studio, és un videojoc tranquil que consisteix a buscar gatets a la Ciutat Comtal; CLeM , de Mango Protocol, és un conte dibuixat a mà que remet a les clàssiques aventures gràfiques, i Horror tales: The beggar , de Carlos Coronado, és un títol de terror que juga amb el pas del temps. A més de l’ànsia per diferenciar-se, també hi ha al sector un cert orgull de pertànyer a un col·lectiu, el dels estudis indie. En aquest sentit, esdeveniments com ara la fira IndieDevDay –que ben aviat canviarà el nom per BCN Game Fest– o les extintes Indie Burger Developer han estat claus per generar comunitat.
Capacitat de cooperar

Imatge del videojoc 'Baldur's Gate 3', desenvolupat en gran part per Larian Barcelona
Deixant de banda les estretors que pateixen les desenvolupadores independents, una classe d’estudi que cada vegada prolifera més a Catalunya –i concretament a Barcelona– són les divisions de multinacionals del sector atretes pel talent i les bondats que ofereix la ciutat. En aquest cas, no ens referim tant a les multinacionals del videojoc mòbil com a les empreses que desenvolupen superproduccions per a ordinador i consola. Ubisoft Barcelona és un cas únic i particular, ja que va començar la seva etapa a Catalunya fa més de vint-i-cinc anys i contribueix a èxits internacionals com ara Assassin’s creed .
Aquesta capacitat de cooperar en el desenvolupament de videojocs que es creen de manera col·laborativa entre estudis repartits arreu del món s’exemplifica en altres casos, com ara els de Larian Barcelona i el seu treball a l’aclamat Baldur’s gate 3 ; o IO Interactive Barcelona i la contribució a la popular saga Hitman.