bet365赔率

Albertine, primer captiva i despr茅s fugitiva, 茅s una de les hero茂nes de la literatura, una dona que pertorba i alhora encisa el narrador per inaprehensible, lliure, enigm脿tica i seductora. La protagonista de dos dels volums que componen A la recerca del temps perdut 茅s un dels personatges en qui es basa l鈥檈xposici贸 Proust i les arts, que es pot visitar al Museu Thyssen de Madrid fins al 8 de juny. La mostra, comissariada per Fernando Checa, 茅s un recorregut hipnotitzant pels paisatges reals, art铆stics i musicals que Marcel Proust va transitar a cavall de dos segles per despr茅s sublimar-los en la seva monumental novel路la.

L鈥檌tinerari 茅s sobretot pict貌ric, per貌 entre quadres, fotografies i llibres destaca un tros de tela de to taronja cremat que est脿 revestit de l鈥檃ura que confereix haver tingut un vincle tangible amb el protagonista de l鈥檈xposici贸. Es tracta d鈥檜na mena de t煤nica dissenyada per Mari脿 Fortuny i de Madrazo, que va pert脿nyer a Proust i que cobreix en la ficci贸 les espatlles majestuoses d鈥� Albertine en diversos passatges de la Recherche .

Les bones exposicions amb tema literari s贸n una manera excel路lent de fer reviure els cl脿ssics

Aquesta tela 茅s la connexi贸 m茅s catalana de Proust que coneixem. En primer lloc, per l鈥檃scend猫ncia de Fortuny i de Madrazo, que, tot i que va n茅ixer a Granada i va desenvolupar a Ven猫cia la seva carrera com a dissenyador t猫xtil, escen貌graf i pintor, era fill de l鈥檃rtista reusenc Mari脿 Fortuny i Marsal. Per貌 tamb茅 perqu猫 la t煤nica pertany avui al Centre de Documentaci贸 i Museu T猫xtil de Terrassa, que l鈥檋a deixat per a l鈥檕casi贸.

Malgrat que no hi ha evid猫ncies que Proust i Fortuny arribessin a con猫ixer-se, la hist貌ria oral que ha recollit el museu valles脿 suggereix el contrari. Segons aquestes fonts orals, la capa l鈥檋auria regalada el mateix dissenyador al novel路lista, que despr茅s l鈥檋auria donada al m煤sic vene莽ol脿 Reynaldo Han, que pel que sembla va ser el seu amant. De Han la tela hauria passat a mans d鈥檜n ambaixador del Regne Unit a Vene莽uela, i d鈥檃quest, a una fam铆lia vene莽olana, que va ser la que el 2003 va contactar amb el museu de Terrassa per oferir-l鈥檋i. La seva di颅rectora, S铆lvia Carbonell, va saber aprofitar l鈥檕portunitat: 鈥淰aig demanar tota la informaci贸 i, evidentment, no la vaig deixar escapar鈥�.

No 茅s l鈥櫭簄ica pe莽a proustiana que atresora el museu de Terrassa. En el seu fons hi ha el vestit Delphos, tamb茅 de Fortuny i aix铆 mateix esmentat en la Recherche dins del fantasi贸s vestidor d鈥� Albertine. En paraules de Carbonell, la pe莽a que es mostra avui al Thyssen est脿 inspirada en les t煤niques coptes, amb les seves franges longitudinals. Els motius decoratius geom猫trics serien d鈥檌nflu猫ncia musulmana, molt en la l铆nia d鈥檜n Fortuny a qui li agradava combinar fonts culturals diverses.

El poeta i assagista G茅rard Mac茅interpreta que el personatge d鈥橝lbertine vesteix les peces de Fortuny per imposici贸 d鈥檜n narrador que evoca a trav茅s d鈥檈lles la bellesa decadent d鈥檜na Ven猫cia que est脿 ansi贸s per con猫ixer. A Le man颅teau de Fortuny (Gallimard, 1987), Mac茅 sost茅 que les teles s贸n la met脿fora d鈥檜na doble resurrecci贸: la del record o remembran莽a (el motiu de la novel路la) i la de l鈥檃rt, ja que Fortuny fa reviure motius art铆stics del passat defugint la imitaci贸 i dotant-los d鈥檜na nov铆ssima originalitat.

La de la t煤nica 茅s nom茅s una de les hist貌ries que s鈥檌ntueixen darrere de cada objecte de l鈥檈xposici贸. Tra莽ar la pres猫ncia de l鈥檃ctriu Sarah Bernhardt darrere del personatge inventat de la Berma; o la de Ravel, Debussy, Saint-Sa毛ns, Faur茅, Franck o qui sap qui darrere de la sonata fict铆cia del novel路lesc compositor Vin颅teuil s贸n altres exercicis possibles per al visitant.

I una sensaci贸 final: que els museus es dediquin de tant en tant a revelar l鈥檃rt, el disseny o la m煤sica que subjauen a les novel路les 茅s una excel路lent manera de promoure la lectura dels cl脿ssics. Sobretot, dels que per la seva ambici贸 i envergadura pitjor encaixen en una contemporane茂tat que ho exigeix tot comprimit en unes quantes desenes de car脿cters.