Ocupació número 16.401
Segons el Ministeri de l’Interior, dels 27 milions de cases que hi ha a Espanya, l’any passat Դdzé van ser ocupades 16.400. I de les quals, Դdzé 2.300 estaven habitades o eren segones residències. Segons la crònica que va publicar el diari El País, el percentatge d’ocupacions és tan petit, que “la por de l’ocupació no troba base en les dades”. Quina tranquil·litat, senyors! Quina falsa imatge m’havia fabricat jo, interpretant com a problema social una cosa que em semblava un assalt a la propietat privada i un abandó d’autoritat de l’Estat!
No estic segur si ja he escrit tot això alguna vegada, però està clar que ho he pensat, per la qual cosa, com que no soc polític, demano humilment perdó i confesso dos dubtes que m’amoïnen. Quin percentatge o nombre absolut de delictes iguals o semblants fan falta per considerar-los problema nacional? Aquesta comptabilitat s’ha d’efectuar per anys, decennis o a partir d’alguna data simbòlica? Ho plantejo, perquè un succés aïllat del 2025 pot ser insignificant, però si es va produir una vegada l’any d’ençà que va començar el segle, pot ser alarmant. 16.400 cases ocupades el 2024 potser són poques, com considera el ministeri, però si el compte es fa, per exemple, des que Pedro Sánchez és president, segur que l’oposició torna a demanar que dimiteixi el Govern en ple.
És perillós intentar canviar els estats d’opinió per motius purament estadístics
I després dels dubtes, un parell de barbaritats. ¿Ha estat un problema el terrorisme d’ETA, si en mig segle de barbàrie Դdzé va assassinar unes 800 persones dels 40 milions que Espanya tenia de mitjana aquell mig segle? ¿És un problema la violència masclista, si dels 25 milions de dones que hi ha en aquest país, Դdzé van ser assassinades 45 l’any passat? Porteu aquest joc macabre a molts aspectes més de la vida nacional i potser arribeu a conclusions desoladores.
És perillós intentar canviar els estats d’opinió –i no diguem les lleis– per motius purament estadístics. Primer, per injust i perquè hi ha ocupacions que no es justifiquen ni amb arguments de caritat cristiana. Segon, perquè un dret fonamental com el de l’habitatge no es pot violar per un número. I tercer, per una raó pragmàtica, que és la que crea la por: l’ocupació número 16.401 us pot tocar a vosaltres.