bet365

Loading...

“M’estic acomiadant de la Nina”

Llibre

L’artista publica ‘Menopausa’, sobre la seva experiència en aquesta etapa vital

Úپٰ

Xavier Cervera

Quinze anys després d’entrar de cop a la menopausa, quan tenia tan sols 44 anys, arran d’una cirurgia, la Nina ha decidit compartir la seva experiència en un terreny que encara moltes dones transiten en silenci, de portes endins. Amb un títol tan inequívoc com Menopausa (Columna i Destino), l’artista acaba de publicar un llibre que inclou a la portada un subtítol esperançador: Els millors anys de la teva vida . “La menopausa no és una maledicció, sinó una benedicció, perquè és un senyal d’alerta perquè et cuidis cada dia, si no et cuidaves”, afirma en una conversa amb bet365 . “Vaig arribar de manera precoç i abrupta al final del viatge biològic”, rememora. “Un bon dia, després de la intervenció, em vaig mirar al mirall i vaig dir: ‘ Perdona, tu qui ets?’. No t’acabes de reconèixer”. En el seu cas, el pitjor va arribar amb l’alteració que va patir a la veu. “Va ser dur, perquè m’afectava la meva eina de treball principal. Els canvis en l’agilitat de la veu es devien a la falta d’elasticitat, a la sequedat de la meno­pausa”. La famosa directora de l’ acadèmia d’ Operación triunfo assegura que, malgrat això, continua cantant, però “cuidant-me molt, dosificant-me molt i anant amb moltíssima cura, perquè la veu no està com abans, perquè el cos tampoc no ho està”.

Precisament, l’envelliment que avança en paral·lel amb la menopausa és un dels motius que provoquen que hi hagi dones que converteixin el procés en un tabú. “ Vivim esclavitzades per un model de joventut que sembla que hagi de ser eterna, la nostra societat ha canviat. Abans, veneràvem els ancians i, ara, els arraconem i ens acostem a la bellesa”, reflexiona. “La mare, de 87 anys, i la meva tia, de 90, ho van viure amb normalitat i acceptació”, compara. Malgrat l’edatisme que també afecta el món de l’escena, com han denunciat Demi Moore o Emma Vilarasau, la Nina no s’ha sentit apartada de la interpretació, però sí que reconeix que “notes que ets més invisible i, evidentment, no pots aspirar a representar segons quins papers”. Al Festival de Màlaga, va participar en la presentació del seu últim treball, la sèrie musical dels Javis Mariliendre , que s’estrenarà el 27 d’abril. “Interpreto una dona d’uns 60 anys, que és el que em toca fer ara, de mare amb filles de 25 o 30”, reconeix, abans d’insistir en “el fet objectiu que vas desapareixent més del panorama, però també t’ho dic: de manera voluntària”. I, de fet, la Nina no és de les que pensen morir al peu del canó. “No em veig amb 70 o 80 anys en un escenari i no crec que hi continuï pujant si no sento que el meu cos i la veu estan al cent per cent”, revela. En aquest sentit, no descarta que el seu últim musical, Los puentes de Madison , sigui el que marqui el final de la seva carrera en aquest gènere.

El món de l’espectacle, però, és només una de les múltiples facetes de la Nina, que continua formant cantants a la seva pròpia acadèmia, té una escola de pilates i també es dedica a la logopèdia. Tenint en compte tot el seu bagatge professional, la seva principal recepta per afrontar l’envelliment passa per la pràctica de l’exercici físic. “Ens resol pràcticament totes les alteracions que provoca la baixada d’estrògens i és una manera indirecta de treballar les funcions cognitives”, assegura. L’alimentació és una altra clau de l’èxit, per això sempre ha viatjat amb dues maletes. Una per a la roba i una altra, per a l’estoreta i els estris de cuina amb què es preparava el menjar als camerinos. “És inviable estar en època de perimenopausa o menopausa i no alimentar-se bé”, adverteix.

La Nina cada vegada està menys disposada a carregar amb el doble equipatge. “Els meus plans de futur no passen per ser a l’escenari”, persevera. Ara mateix, prefereix “anar en bici, nedar, caminar, llegir, tenir temps per a mi”. Temps per a l’ Anna Maria, el nom amb què va néixer fa 58 anys. “Tots tenim el nostre moment a la vida i cal deixar pas. Vaig decidir que no m’aferraria a la imatge de qui vaig ser, a un personatge públic que cada vegada vol ser menys públic”. “M’estic acomiadant de la Nina, estic passant aquest dol”, conclou.