Al president S谩nchez se li ennuega la paraula rearme. Ell mateix ho ha reconegut sense amagar-se鈥檔, i fins i tot amb una certa jact脿ncia. Per貌 l鈥檋aur脿 d鈥檃ssumir, perqu猫 Europa ha d鈥檈mprendre 鈥撁﹕ q眉esti贸 de ser o no ser鈥� un doble rearmament, moral i material, per dues raons: 1) Perqu猫 l鈥櫭簄ica alternativa a aquest doble rearmament 茅s una passivitat su茂cida, un entreguisme covard i una indignitat greu, senyals indefugibles d鈥檜n oc脿s definitiu i irreversible. 2) Perqu猫, ara com ara, la mentalitat dominant a Europa no 茅s, malgrat els seus dubtes, l鈥檌nsofrible gaspatxo ideol貌gic del Govern espanyol, 猫ticament errat, pol铆ticament sectari i intel路lectualment rom.
Per centrar aquest tema, cal partir d鈥檜na idea tan clara com simple: l鈥檈xist猫ncia d鈥檜na viol猫ncia potencial 茅s essencial per a l鈥檕rdre. Si parlem d鈥檕rdre 茅s perqu猫 l鈥檋ome 茅s capa莽 de desordre, per貌 tamb茅 cal admetre que l鈥檋ome 鈥搒er racional鈥� pot fer front a aquest desordre mitjan莽ant l鈥櫭簊 de la viol猫ncia en exercici de la seva leg铆tima defensa. Ara b茅, aix貌 que 茅s cert en l鈥櫭爉bit personal ho 茅s tamb茅 respecte a l鈥檕rdre social, ja que la societat en conjunt ha d鈥檈xercir la viol猫ncia necess脿ria per mantenir-hi l鈥檕rdre segons criteris de just铆cia apreciats sempre pels jutges.
听听
I el mateix raonament 茅s aplicable a l鈥櫭爉bit internacional, on la inexist猫ncia d鈥檜na inst脿ncia operativa superior als estats fa que qualsevol d鈥檃quests estigui legitimat per exercir la viol猫ncia en leg铆tima defensa quan 茅s atacat per un altre. De la qual cosa es despr猫n que aquesta viol猫ncia en leg铆tima defensa 茅s una guerra justa.
El dret, com a declaraci贸 del que 茅s just i producte de l鈥�auctoritas, manca en si听mateix de tota viol猫ncia. Per貌 el dret
no es podria fer efectiu en un veritable听ordre jur铆dic si no es trob茅s refor莽at per un dispositiu capa莽 de fer viol猫ncia per aconseguir que el dret s鈥檃pliqui. Per tant, l鈥檕rdre jur铆dic 茅s el resultat d鈥檜na potencial viol猫ncia constituent i reactiva, que es fa efectiva davant qualsevol violaci贸, restablint l鈥檕rdre jur铆dic per la for莽a. Aix貌 implica que qui vulgui imposar l鈥檕rdre ha de ser m茅s fort que qui vulgui incomplir-lo (des de fora) o subvertir-lo (des de dins) del sistema mateix. I, finalment, aquesta necessitat de comptar amb una viol猫ncia constituent i reactiva 茅s all貌 que legitima l鈥櫭簊 de les armes dins del marc del que estableix la llei.
La Uni贸 Europea no t茅 prou soldats disposats a lluitar ni armes per anar al combat
En el pla privat, el progr茅s de la civilitzaci贸 ha imposat el control social de la viol猫ncia personal en la mesura que la societat, a trav茅s dels estats, ha assumit la defensa de les persones. Per aix貌, a aquest efecte, l鈥橢stat t茅 el monopoli de la viol猫ncia leg铆tima. Per貌, en l鈥櫭爉bit internacional, com que no hi ha una autoritat supe颅rior als estats que pugui dirimir els conflictes entre ells i imposar la seva decisi贸 per la for莽a, els estats es veuen abocats a l鈥檈nfrontament armat en cas d鈥檃gressi贸. Es pot dir, doncs, que tots els estats tenen dret a la seva leg铆tima defensa mitjan莽ant una guerra justa. S铆, justa.
Lee tambi茅nEl l铆der que ens cal鈥�
Ara b茅, per sostenir una guerra justa calen homes i dones disposats i preparats per lliurar-la, aix铆 com armes adequades i suficients per atacar i defensar-se. I, aplicant aquesta regla a la guerra d鈥橴cra茂na, resulta que la Uni贸 Europea no t茅 prou soldats disposats a lluitar ni armes per anar al combat, ra贸 per la qual necessita un doble rearmament: moral i material.
Moral, perqu猫 els pobles europeus assumeixin que sense l鈥檈ntrega personal al servei no hi ha ex猫rcit possible; i material, perqu猫 sense armes i equips tota acci贸 茅s il路lus貌ria. Per al rearmament material, calen diners. Per al moral, cal un sentit comunitari i una capacitat de sacrifici per sobre de l鈥檌nter猫s personal dels ciutadans. El rearmament material 茅s car i dif铆cil; el rearmament moral encara ho 茅s m茅s en una societat com l鈥檈uropea, on l鈥檈xig猫ncia dels drets individuals ha assolit el nivell del paroxisme. S鈥檃conseguir脿? Nom茅s quan es tingui clar que les conseq眉猫ncies de la manca de reacci贸 serien m茅s costoses que les derivades de la lluita. I potser llavors ja ser脿 massa tard.