bet365

On no arribarà mai la IA

辱Ծó

On no arribarà mai la IA
Director adjunto

Sosté el científic computacional Ray Kurzweil que, a mesura que ens fusionem amb la intel·ligència artificial (IA), ens convertirem en una espècie híbrida, alhora digital i biològica. Kurzweil és investigador principal de la IA a Google. Entrevistat avui a la secció de Cultura, acaba de publicar La singularidad está más cerca (Deusto), una continuació del seu llibre de fa vint anys La singularidad está cerca . A la pregunta clau de si els grans models de llenguatge seran conscients algun dia, Kurzweil respon que la qüestió de la consciència és filosòfica, perquè no hi ha una manera científica de demostrar-la. En qualsevol cas, estima que quan la IA assoleixi i superi la intel·ligència humana actuarà com si fos conscient.

A prop, més a prop o ja definitivament entre nosaltres. ¿Saltarà algun dia als titulars la notícia que el conjunt de la intel·ligència humana ha estat desbordada per una xarxa de cervells digitals, a tall de proclamació solemne d’una victòria (o d’una derrota) com ho va ser en el seu dia el triomf de la Deep Blue d’IBM sobre Garri Kaspàrov? O, com sembla més probable, ¿ens endinsarem en una mena de terra incognita en què la nostra espècie entaularà una conversa sense final entre partidaris i detractors de la singularitat, fins que ens adonem que el més important no és tant on ha pogut arribar la IA, sinó com hem canviat nosaltres des que la vam concebre, és a dir, en quina part del procés hem deixat de ser plenament analògics?

El que està clar és que hi ha un minúscul i remot àmbit en què perviurà sempre l’essència del que som, sense possibilitat que interfereixi cap tipus de contaminació algorítmica. Aquests dies ha estat notícia que la NASA ha dut a terme uns ajustos per prolongar la vida de les sondes Voyager 1i Voyager 2, que naveguen ara per l’espai interestel·lar a més de 20.000 milions de quilòmetres de la Terra, d’on van partir el 1977. Com es recordarà, a bord de les naus hi ha un disc d’or amb imatges i sons del planeta, una mena de càpsula del temps que, entre molts altres registres, transporta composicions i cançons de Beethoven, Bach, Chuck Berry, els indis navaho o Blind Willie Johnson. És a dir, la banda sonora de quan érem cent per cent humans.

Etiquetas
Cargando siguiente contenido...