bet365

El Dalí fals de Carles III

Salvador Dalí es va deixar portar pel misticisme de Sant Joan de la Creu per pintar el 1951 una de les obres més reconegudes del geni empordanès que mostra a Crist crucificat des d’una perspectiva única. Tres anys més tard va repetir temàtica en Corpus Hypercubus i el 1978 va arribar Crist de Gala . Una quarta crucifixió del surrealista es va poder apreciar durant un parell d’anys a Dumfries House, una impressionant mansió del segle XVIII que Carles III va recuperar quan era hereu i va convertir en la seu de The Prince’s Foundation, la seva organització benèfica. Només hi havia un detall que es va passar per alt: aquella Crucifixió de Dalí era falsa. I també altres quadres firmats per artistes com Monet, Chagall o Picasso que un ric britànic, James Stunt, va deixar a la institució “desinteressadament” i que l’ara rei d’ Anglaterra va agrair per escrit.

Horizontal

Carles III al Buckingham Palace

CHRIS JACKSON / AFP

L’escàndol, que va saltar a la llum el 2019, no té pèrdua. Un nou documental titulat The Royal Stunt , realitzat pel director nominat a l’Oscar, Kief Davidson, i el productor Giampiero Ambrosi, que va investigar el cas, relata la sorprenent història amb tota mena de detalls. Encara per estrenar, el film mostra, per exemple, com el falsificador, Tony Tetro, es va escandalitzar al comprovar fins on havien arribat les seves creacions, unes obres inspirades en les dels cèlebres artistes i fàcilment identificables com a falses. I no només per l’envelliment superficial que presentaven. Per exemple, el Monet titulat úڲ datava del 1882, deu anys abans que es construís el jardí que va inspirar a l’impressionista.

Tony Tetro en 'The Royal Stunt'

Tony Tetro a 'The Royal Stunt'

Ja el nom del propietari de les obres, James Stunt, hauria d’haver aixecat sospites. Va accedir al món dels multimilionaris després del seu casament amb Petra Ecclestone, filla del gran referent de la Fórmula 1. El seu currículum espanta. Drogoaddicte confés, amant del luxe, afillat del gàngster Terry Adams, capaç de gastar-se 200.000 lliures en una sola nit en xampany Cristal, client assidu de treballadores del sexe... El divorci no va trigar a arribar i, com a conseqüència, els seus ingressos van minvar considerablement. Necessitava un pla.

Lee también

Stunt va valorar les pintures falses en 217 milions de lliures i The Prince’s Foundation les va assegurar per poc més de 100. Amb la jugada també aconseguia que adquirissin certa reputació, una espècie d’aprovació ‘reial’. Fins que l’engany va ser descobert. Els quadres es van retirar i Stunt va oferir les seves més sinceres disculpes al príncep Carles a les xarxes socials. “Diguem que eren falses. Quin és el delicte de prestar-se-les a una mansió senyorial, al príncep de Gal·les, i exhibir-les per al gaudi del públic?”. Doncs això, peccata minuta.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...