El que va fer Ryoji Ikeda l鈥檃ltre dia a l鈥� Auditori de Barcelona va ser bastant al路lucinant. Durant una hora, el prestigi贸s creador japon猫s va encadenar temes de m煤sica electr貌nica, tan estridents com enlluernadors, amb composicions visuals que haurien deixat catat貌nic el menys sensible a la llum estrobosc貌pica. Potser ho eren la desena d鈥檃ssistents que van tocar el dos al cap de pocs segons; els altres dos mil ens vam quedar imantats al seient, els ulls i les orelles saturades d鈥檌nformaci贸 davant un univers sonor i visual d鈥檈xtrems, que recrea l鈥檈cosistema de big data en qu猫 bussegem tots i cadascun dels nostres dies.
L鈥檃lqu铆mia d鈥� Ikeda transforma les dades en so. L鈥檈xperi猫ncia no va ser exactament un concert, sin贸 un live set audiovisual que va comen莽ar a sac i va acabar en sec. L鈥檃rtista es va retirar de l鈥檈scenari abans que tornessin els llums i no hi va haver manera de comprovar si havia actuat ell o un doble. 脡s coherent amb la seva m脿xima: 鈥淰ull que em recordin per la meva m煤sica, no per mi鈥�.
L鈥檃lqu铆mia del creador japon猫s Ryoji Ikeda transforma les dades en so
La seva M煤sica per a instal路lacions 茅s filla de la m煤sica aeroportu脿ria i d鈥檃scensor de Brian Eno; i neta de John Cage. Al nou i brillant assaig, El coleccionista de cabezas o las grandes ocasiones de Andy Warhol ( Jekyll & Jill), Reinaldo Laddaga evoca la figura de Cage com a pont entre Duchamp i els artistes visuals dels anys seixanta. A trav茅s seu, del treball amb disson脿ncies, silenci, tocadiscos i atzars, molts van arribar als seus propis materials. 脡s a dir: llaunes de sopa i capses de sab贸, instant脿nies de la premsa groga, l鈥檕rina que rovella teles tractades amb coure.
Warhol 茅s l鈥檃rtista de la ru茂na, de les sobres, del final de festa. Quan va esgotar la pintura, va continuar explorant amb l鈥檈sgotament del cinema. El flaix 茅s el protagonista de les seves polaroids, quan va decidir m茅s tard dedicar-se a la fotografia. L鈥檃cumulaci贸 i el terrabastall protagonitzen les exposicions, en qu猫 les peces singulars s贸n molt menys importants que les escenografies saturades que les asfixien en 颅comptes d鈥檃collir-les. En les propostes de Warhol tot est脿 cobert per 鈥渓a redund脿ncia i el soroll鈥�. Per aix貌, sota la influ猫ncia de Truman Capote, The Factory i Studio 54 van ser dues de les seves obres mestres: espais on podies accedir tant a hores i hores de res com a la il路luminaci贸 absoluta.
L鈥檃parici贸 de Warhol a The apprentice. La historia de Trump, l鈥檈xcel路lent biopic d鈥� Ali Abbasi, refor莽a la idea de Laddaga que al Nova York
dels vuitanta 鈥渟鈥檋i menava una vasta expe颅rimentaci贸 en les maneres de viure, amb les fe颅licitats i els fracassos que encara ens acom颅panyen鈥�. Warhol va morir durant la presid猫ncia de Ronald颅 Reagan, quan Trump iniciava l鈥檈n颅lairament cap a l鈥檈stratosfera en qu猫 viu avui, feta de soroll i f煤ria, estrid猫ncia i allau desinformada.
A l鈥檃rt i la pol铆tica hi trobem la cara i la creu d鈥檜na mateixa pertorbaci贸, la marca d鈥檜na
猫辫辞肠补.