bet365赔率

La just铆cia nom茅s ho 茅s si em dona la ra贸. Aix铆 est脿 tot Occident. 脷nicament plegada al propi desig, o al benefici electoral intu茂t, la just铆cia mereix tal nom. Potser 茅s certa la pessimista hip貌tesi que la democr脿cia cont茅 en el seu si el gen de l鈥檃utodestrucci贸. I que 茅s en la deslegitimaci贸 continuada dels tribunals de just铆cia on el c脿ncer, la reina de les malalties autoimmunes, tendeix a manifestar-se amb m茅s virul猫ncia i efectivitat.

Compte! La just铆cia no 茅s, ni pot, ni ha de ser intocable. Els jutges tampoc. Sotmetre鈥檒s a escrutini 茅s una obligaci贸
democr脿tica. Hi ha magistrats vergo颅nyosos. Taques amb nom i cognoms que embruten un ofici que no mereixen exercir, cosa que, d鈥檃ltra banda, no els diferencia d鈥檃ltres gremis. Cada col路lectiu professional carrega amb les seves pr貌pies creus.

Al lideratge institucional i pol铆tic se li pressuposa un plus de formaci贸 i raciocini

Per貌 no 茅s la necess脿ria excepci贸 anterior la que ha segrestat el debat pol铆tic arran de la sent猫ncia absolut貌ria a Dani Alves en segona inst脿ncia. Del que parlem des de fa dies 茅s en realitat de la descarnada pretensi贸 de posar fi a la jus颅t铆cia institucionalitzada i garantista practicada als tribunals a favor de l鈥檃justiciament popular amb l鈥檃val d鈥檃lguns dels nostres dirigents.

脡s molt preocupant observar com han estat d鈥檈xpl铆cits els discursos de persones a qui hauria d鈥檃companyar sempre un plus de responsabilitat en
les seves paraules (des de la vicepre颅sidenta primera del Govern central, Mar铆a Jes煤s Montero, fins al defensor del poble, 脕ngel Gabilondo, per es颅mentar-ne nom茅s dos exemples), que han assenyalat el cam铆 que conduiria els jutges a convertir-se en simples ava颅ladors de sent猫ncies pr猫viament dic颅tades en barres de bar, places del poble
i mitjans de comunicaci贸.

Al lideratge institucional i pol铆tic se li pressuposa un plus de formaci贸, raciocini i mesura en l鈥檃proximaci贸 a les q眉estions complexes. I no un simple abandonament a la pulsi贸 argumental m茅s primitiva sota el pretext de treure鈥檔 profit. Pulsi贸 que, fins i tot demanant disculpes com ha fet finalment la ministra Montero, contribueix a enderrocar un pilar de tota societat democr脿tica, com 茅s el cas de la presumpci贸 d鈥檌nnoc猫ncia i l鈥檈xig猫ncia que els delictes, de qualsevol naturalesa, s鈥檋agin de provar. Si del que es tracta 茅s d鈥檈mp猫nyer en aquesta direcci贸, fem-ho sense dissimular: tanquem els jutjats i substitu茂m-los per tribunals populars constitu茂ts en qualsevol redacci贸 o taverna d鈥檈star per casa.

Un problema no s鈥檃rregla creant-ne un altre. La frustraci贸 per la impossibilitat de posar fi a la plaga de l鈥檃b煤s sexual no s鈥檈smorteeix trencant el principi d鈥檌gualtat davant la llei. La preemin猫ncia en l鈥檃genda pol铆tica dels delictes sexuals no ha de derivar en la rebaixa de les garanties processals. El 鈥渏o s铆 que et crec, germana鈥� serveix com a necessari exercici d鈥檈mpatia envers les v铆ctimes
鈥搑eals o autopercebudes com a tals鈥�, per貌 ni pot ni ha de tenir cap for莽a probat貌ria. La mirada de g猫nere que es reivindica sobre certs delictes no equival a un judici a la carta. Finalment, la por que una sent猫ncia absolut貌ria produeixi efectes indesitjats, com ara que altres dones considerin que no val la pena denunciar una agressi贸 sexual, no justifica l鈥檈xig猫ncia que tot judici equivalgui a una condemna per evitar aquest risc.

Res de tot aix貌 no equival a frivolitzar l鈥檈pid猫mia d鈥檃gressions sexuals que
pateixen les dones o, encara pitjor, a empatitzar amb l鈥檃gressor en detriment de la v铆ctima. Tan sols es tracta de ser conscients de les limitacions i difi颅cultats per establir veritats judicials en un entorn garantista, que 茅s el que correspon a una democr脿cia avan莽ada.

El Govern central ha demanat als jutges que s鈥檈xpliquin millor. Aquesta exig猫ncia amb car脿cter general ens sembla d鈥檃ll貌 m茅s assenyada. En justa correspond猫ncia, tamb茅 ho 茅s demanar a l鈥橢xecutiu 鈥搃 a tota la classe pol铆tica鈥� que s鈥檃bstingui d鈥檈ncendre segons quins focs. Si als jutges se鈥檒s demana que pensin abans d鈥檈scriure, caldr脿 pregar als nostres representants institucionals que facin el mateix abans de parlar. Segur que poden. Voler ja 茅s una altra cosa.