bet365

John Petrucci: “Som nois de 50 anys que encara juguem junts”

METALL PROGRESSIU

Dream Theater presenta 'Parasomnia' per endinsar-se en el metall progressiu que abanderen des de fa 40 anys

El guitarrista John Petrucci posa junto a la nueva edición de Majesty, su guitarra personalizada

El guitarrista John Petrucci posa al costat de la nova edició de Majesty, la seva guitarra personalizada

Mark Maryanovich

La idea aparentment passatgera de barrejar metall amb rock progressiu compleix 40 anys, i ho fa presentant nou disc el proper 7 de febrer: ʲòԾ, que suposa a més la tornada de Mike Portnoy a la bateria de Dream Theater per acompanyar als inseparables John Myung, James LaBrie i per descomptat John Petrucci en les habituals composicions barroques de llarga durada (en aquesta ocasió prolonguen algun tema fins als 19 minuts) i abundant guitarreo de finíssima precisió. El guitarrista, productor i compositor principal de la formació demostra en el 16è de la formació el seu avançat maneig de l'instrument, el mateix que l'ubica a l'Olimp dels solistes de guitarra elèctrica, tal com ja ha demostrat en les seves feines al costat de Steve Vai i Joe Satriani com a part de G3.

Qualitat marca de la casa que comparteix amb Portnoy i amb el baix de Myung, tres amics des de l'adolescència que tornen una vegada més pels furs onírics que caracteritzen a la formació, tal com explicava Petrucci per setmanes enrere des de Stuttgart per via telefònica, poc abans d'actuar en els primers concerts de la gira de presentació, que va arrencar a Londres amb el disc sense publicar, la qual cosa no va minvar la presència de públic, tal com va succeir durant la seva visita a Leganés el novembre passat.

John Petrucci: “Som nois de 50 anys que encara juguem junts” Video

Jordan Rudess, John Petrucci, James LaBrie, John Myung y Mike Portnoy

“Europa és un gran mercat per a Dream Theater”, reconeixia Petrucci, que als seus 57 anys manté forma de sobres per aguantar les tres hores de mitjana que duren els concerts. “Quan comences una gira has de realitzar una mica de preparació física, sempre m'exercito per perdre una mica de pes i així mostrar-me bé i sentir-me bé”, comenta, sense oblidar la necessitat de dormir tant com es pugui. “Quan actuas en un xou tan llarg l'important és la resistència, has de controlar el teu ritme sobre l'escenari”.

En cas de dormir, de somnis i malsons, és del que va la nova feina de Dream Theater, que ret així honor al seu propi nom. “Parasomnia descriu diversos somnis”, comenta Petrucci, “situacions que succeeixen quan s'interromp bruscament el son com terrors nocturns, paràlisi del son, falsos despertars, malsons, somnambulisme o coses així”. D'aquesta manera, el nou àlbum manté unes referències oníriques habituals des del començament dels neoyorkinos, “són temes que juguen un paper important a l'hora de reflexionar”.

La tornada del batería:"Mike va ser allà des del principi, va ser genial tenir-lo de nou a la banda i escriure música junts”

“Vam començar l'enregistrament el febrer passat, i el barregem al setembre, ha estat un llarg camí”, recordava el guitarrista sobre la composició de la seva última feina, on compten amb la presència del bateria Mike Portnoy (considerat en diverses ocasions com el millor bateria de metall del món), que va tornar a la banda després d'abandonar-la en el 2010 per emprendre nous camins. “Mike va ser allà des del principi, va ser genial tenir-lo de nou a la banda i escriure música junts” apunta sobre el bateria, al qual va conèixer sent adolescent mentre tots dos estudiaven a Berkley i que durant la seva anterior etapa a Dream Theater va tenir un paper protagonista. “Mike tenia un paper principal en la realització dels nous àlbums”, destaca el seu company, “i en aquest àlbum també va participar en la composició”.

La tornada de Portnoy és la novetat més sonada d'aquest 16è àlbum d'estudi dels Dream Theater, que mantenen així un ritme d'un disc cada dos anys i mig al llarg de quatre dècades. “Soc una persona molt creativa, m'encanta entrar a l'estudi i començar des de zero, arremangar-me i posar en marxa un altre àlbum”, explica el músic, que també acostuma a exercir com a productor. “També és un gran desafiament i molt divertit per a mi produir la banda. Fer gires és fantàstic i m'encanta actuar, viatjar pel món i tocar davant tants fans, però realment m'encanta ser en l'estudi”. Per això cada final de gira porta inevitablement a l'estudi. “Prenem un petit descans i després tornem allà, continua sent una gran font d'alegria per a mi i per a tots els nois”.

Una altra novetat és la presentació en societat de la nova versió de Majesty, amb la qual Petrucci celebra el desè aniversari de la seva pròpia guitarra, “vaig debutar amb ella al videoclip de ‘Night terror’” explica orgullós el guitarrista, un dels pocs en disposar de la seva pròpia línia d'instruments. “Té un bonic color platejat anomenat Silver Chalice, i cobert DiMarzio per a les pastilles” explica de l'instrument, fabricat una vegada més per Ernie Ball. “Treball amb ells des de fa prop de 25 anys, sempre he tingut un paper important en el disseny de les guitarres treballant de prop amb la família Ball, ja sigui Sterling, Brian o Scotty Ball, així com amb els enginyers, tant Dudley Gimpel com Drew Montell”.

“No tinc la sensació de portar 40 anys a Dream Theater”, comenta Petrucci a l'esmentar-li l'aniversari de la banda, que en els seus inicis va estar influïda per Rush, i que iguala en longevitat a formacions com Metallica o Iron Maiden. “Perquè soc a la mateixa banda amb John Myung, a qui vaig conèixer quan només tenia 12 anys. Mike Portnoy i jo ens vam conèixer quan teníem 18 anys, així que ara som nois de 50 anys que encara juguem junts”, comenta, i insisteix que “en certa manera encara ens sentim com nens, adolescents, però mentrestant han passat 40 anys”.

A l'empara de Dream Theater, les àgils mans de Petrucci han forjat una llegenda com a guitarra solista que l'ha fet mereixedor de l'etiqueta de “guitar hero”, tan valorada als anys 80. “Va ser una època d'explosió dels guitarres tècnics, moltes bandes d'aquells anys tenien guitarristes d'aquest estil i els temes incloïen grans sols”, recorda. “Ja fora dins de l'hair metall o fins i tot en el pop sempre hi havia sols de guitarra”, la qual cosa al seu torn va encimbellar grans guitarristes. “Randy Rhoads amb Ozzy, Van Halen o Stevie Ray Vaughn”.

Hi ha relleu per a aquests grans noms? “Ningú no em traurà el lloc”, adverteix entre somriures Petrucci, que dirigeix un campus per a guitarristes, el John Petrucci's Guitar Universe, per on han passat joves guitarres de gran calibre com el brasiler Mateus Asato o el nord-americà Jason Richardson. “Acabem d'anunciar la cinquena edició que se celebrarà a Las Vegas, és meravellós promoure la guitarra entre la joventut” afirma per a alegria dels qui busquen vida més enllà dels 30 segons de Tik Tok.

Lee también

Carolina Durante, un salto cualitativo de himnos generacionales (★★★★✩)

Ramon Súrio
Horizontal
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...