Gairebé no s’ha posat a caminar i ja s’enfronta a intents de suavitzar-la. La llei europea d’Intel·ligència Artificial, que va veure la llum durant l’anterior legislatura del Parlament Europeu després d’unes intenses negociacions entre l’ Eurocambra, el Consell i la Comissió, està en el punt de mira per sotmetre-la a una revisió que rebaixi el control que exercirà sobre les companyies que desenvolupen la IA.
Durant les negociacions per a l’acord de Govern a Alemanya, els democristians de la CDU/CSU van reclamar que es revisi la llei d’IA “per reduir les càrregues sobre l’economia”. La part socialdemòcrata (SPD) manté l’exigència de responsabilitat en l’ús d’aquesta tecnologia.
L’últim esborrany del codi de bones pràctiques per a la norma suavitza l’exigència
El moviment d’alerta més important l’han dut a terme els legisladors que van negociar el text final de la llei, que van enviar la setmana passada una carta a la vicepresidenta de la Comissió Europea per a la Sobirania Tecnològica, la Seguretat i la Democràcia, Henna Virkkunen, alarmats per l’últim esborrany del futur codi de bones pràctiques de les empreses per a l’aplicació de la llei.
En aquesta proposta de codi de bones pràctiques, l’avaluació i mitigació de riscos per als drets fonamentals i la democràcia ha passat a ser “totalment voluntària per als proveïdors de models d’IA de propòsit general amb risc sistèmic”, segons avisen a la carta els legisladors que van arribar al pacte final. “És perillós, antidemocràtic i crea inseguretat jurídica reinterpretar completament i reduir un text legal que els colegisladors van acordar, a través d’un codi de pràctiques”, protesten els signants de la carta. Entre ells hi ha Carme Artigas, l’exsecretària d’Estat per a la Digitalització i la Intel·ligència Artificial durant la negociació del text legal.
Els signataris afirmen que l’última versió del codi de bones pràctiques hauria de ser “clar, concret i sòlid”, i també hauria de reflectir “els principis fonamentals” de la llei d’Intel·ligència Artificial per protegir la societat europea “contra els riscos sistèmics per a la salut, la seguretat, els drets fonamentals i la democràcia”. Per això reclamen a la vicepresidenta Virkkunen que no aprovi el codi de bones pràctiques.
Un altre senyal que la llei està en cert procés revisionista el va donar el mes passat la directora de l’Oficina d’IA, Lucilla Sioli, que va comentar en una taula rodona que la Comisió espera tenir a finals del 2025 una avaluació d’impacte de la llei. En lloc d’“una gran revisió”, va explicar que s’examinaria com simplificar el compliment de la llei per a les pimes, malgrat que de moment ningú a Brussel·les no descarta que la llei d’IA es revisi.
A la conferència mundial sobre intel·ligència artificial que el president francès, Emmanuel Macron, va organitzar a París al febrer, ja es va visualitzar una posició que tingui en compte les empreses. Segons la plataforma jurídica MLex, França pretén promoure un procés de simplificació que faci un balanç entre “la protecció de les llibertats fonamentals, el desenvolupament de la IA” i una “aplicació equilibrada de la protecció dels drets d’autor al desenvolupament de la IA generativa”.
El mateix mitjà va apuntar que a França hi ha ara una divisió entre el Ministeri de Cultura, “tradicionalment pròxim als interessos dels titulars de drets, i el Ministeri d’Economia, que prova de promoure empreses emergents d’IA com ara Mistral AI”.