El 26 de mar莽, en un article d鈥�El Pa铆s, el periodista espanyol Ra煤l Lim贸n va explicar que Cecilia Danesi (investigadora de l鈥� Institut d鈥� Estudis Europeus i Drets Humans de la Universitat Pontif铆cia de Salamanca) va citar el concepte 鈥� hipnocr脿cia鈥�, del fil貌sof hongkongu猫s Jianwei Xun, a la trobada internacional AI Action Summit de Canes. Es tractaria de la nova dictadura digital, que fa servir els algoritmes per modular els estats de la consci猫ncia social. La mateixa autora el va esmentar una altra vegada en un article publicat a Elnacional.cat.
El concepte es desenvolupa al llibre Hipnocracia: Trump, Musk y la nueva arquitectura de la realidad, que estar脿 disponible en espanyol a partir del 30 d鈥檃bril, al segell Rosamer贸n, despr茅s de l鈥檈dici贸 original en itali脿 a comen莽aments d鈥檃ny per l鈥檈ditorial Tlon, que probablement tamb茅 茅s la responsable de la versi贸 en angl猫s que es pot comprar a Amazon.
Qualificat de 鈥渓libre de l鈥檃ny鈥�, el concepte de la 鈥榟ipnocr脿cia鈥� s鈥檈stenia a la premsa i l鈥檃cad猫mia
Els periodistes argentins Jorge Fontevecchia i Marcelo Longobardi el van qualificar fa uns dies, a la seva secci贸 a Perfil, com l鈥檈quivalent de Vigilar i castigar, de Michel Foucault, en la nostra 猫poca i com el probable 鈥渓libre de l鈥檃ny鈥�. Tamb茅 es van publicar entrevistes i ressenyes positives en mitjans italians, francesos i su茂ssos fins que dijous la revista 尝鈥椭蝉辫谤别蝉蝉辞 va revelar en exclusiva a la portada que Jianwei Xun no existeix.
De seguida Le Gran Continent 鈥搖n mitj脿 franc猫s del Groupe d鈥櫭塼udes G茅opolitiques amb edici贸 tamb茅 en itali脿 i espanyol鈥� va publicar la primera entrevista al responsable de l鈥檃vatar o simulacre, revelant que la publicaci贸 el 26 de gener d鈥檜n cap铆tol del llibre, el de l鈥檃n脿lisi del discurs d鈥檌nvestidura de Trump, formava part de l鈥檈strat猫gia del projecte. 鈥淨ui ets?鈥�, li pregunten. I respon: 鈥� Jianwei Xun 茅s un dispositiu. La creaci贸 col路laborativa nascuda del di脿leg entre una intel路lig猫ncia humana 鈥搎ue t茅 el nom d鈥� Andrea Colamedici [...]鈥� i certes intel路lig猫ncies artificials generatives, en particular Claude d鈥橝nthropic i ChatGPT d鈥橭penAI鈥�.
Ha estat el primer gran fake d鈥檜na nova 猫poca. No hi ha estad铆stiques fiables sobre quants llibres s鈥檋an publicat que hagin estat escrits totalment o parcialment amb IA, per貌, si fa un any Amazon va limitar a tres els que un autor pot pujar cada dia a la plataforma (m茅s de 1.000 a l鈥檃ny), podem deduir que es tracta de centenars de milers, si no en s贸n milions. Hipnocracia potser ha estat el primer a aconseguir influ猫ncia, en gran part gr脿cies a l鈥檈xist猫ncia en paper, a les llibreries, i a la repercussi贸 a la premsa. Ha estat una performance eloq眉ent. I una crida d鈥檃tenci贸.
Com el mateix t铆tol assenyala, l鈥檃ssaig versa sobre com els governs actuals operen a trav茅s d鈥檋ipnosis col路lectives. L鈥檌mpacte inesperat ens ha recordat que el periodisme cultural, l鈥檃cad猫mia, les biblioteques, els lectors tamb茅, participem d鈥檃quests tr脿ngols. El nom de l鈥檃utor ens sonava a Byung-Chul Han o Yuk Hui. El t铆tol del llibre era poder贸s. Es podia accedir a alguns dels passatges a trav茅s d鈥檌nternet, sense necessitat de llegir l鈥檃ssaig complet. Tots aquests elements s鈥檌nscrivien en contextos de legitimaci贸: p脿gina web personal, Academia.edu, una editorial, molts mitjans de comunicaci贸 (simptom脿ticament, no Viquip猫dia, perqu猫 els editors l鈥檋an blindada contra la postveritat). De maneres semblants es construeix l鈥檃rquitectura de les fal貌rnies.
En realitat, totes les cartes eren sobre la taula des del principi. El 14 de desembre la prestigiosa revista digital Nazione Indiana va publicar, a tall d鈥� avan莽ament, un text del presumpte traductor del llibre, el mateix i cervant铆 Andrea Colamedici, en qu猫 deia que el llibre 鈥渘o es limita a retratar el present, sin贸 que aconsegueix mostrar-ne els entrellats鈥�. En altres paraules: l鈥檈xist猫ncia del mateix Hipnocracia fa la tesi del llibre pura realitat. A m茅s, el nou llibre de Colamedici, amb Simone Arcagni, es titula precisament L鈥檃lgoritmo di Babele. Storie e miti dell鈥橧A ( Solferino). I el seu projecte editorial, Tlon, que inclou una llibreria teatre a Roma, ret homenatge al conte de Borges les l铆nies finals del qual diuen: 鈥淓ntonces desaparecer谩n del planeta el ingl茅s y el franc茅s y el mero espa帽ol. El mundo ser谩 Tl枚n鈥�.