El 26 de març, en un article d’El País, el periodista espanyol Raúl Limón va explicar que Cecilia Danesi (investigadora de l’ Institut d’ Estudis Europeus i Drets Humans de la Universitat Pontifícia de Salamanca) va citar el concepte “ hipnocràcia”, del filòsof hongkonguès Jianwei Xun, a la trobada internacional AI Action Summit de Canes. Es tractaria de la nova dictadura digital, que fa servir els algoritmes per modular els estats de la consciència social. La mateixa autora el va esmentar una altra vegada en un article publicat a Elnacional.cat.
El concepte es desenvolupa al llibre Hipnocracia: Trump, Musk y la nueva arquitectura de la realidad, que estarà disponible en espanyol a partir del 30 d’abril, al segell Rosamerón, després de l’edició original en italià a començaments d’any per l’editorial Tlon, que probablement també és la responsable de la versió en anglès que es pot comprar a Amazon.
Qualificat de “llibre de l’any”, el concepte de la ‘hipnocràcia’ s’estenia a la premsa i l’acadèmia
Els periodistes argentins Jorge Fontevecchia i Marcelo Longobardi el van qualificar fa uns dies, a la seva secció a Perfil, com l’equivalent de Vigilar i castigar, de Michel Foucault, en la nostra època i com el probable “llibre de l’any”. També es van publicar entrevistes i ressenyes positives en mitjans italians, francesos i suïssos fins que dijous la revista ֲ va revelar en exclusiva a la portada que Jianwei Xun no existeix.
De seguida Le Gran Continent –un mitjà francès del Groupe d’Études Géopolitiques amb edició també en italià i espanyol– va publicar la primera entrevista al responsable de l’avatar o simulacre, revelant que la publicació el 26 de gener d’un capítol del llibre, el de l’anàlisi del discurs d’investidura de Trump, formava part de l’estratègia del projecte. “Qui ets?”, li pregunten. I respon: “ Jianwei Xun és un dispositiu. La creació col·laborativa nascuda del diàleg entre una intel·ligència humana –que té el nom d’ Andrea Colamedici [...]– i certes intel·ligències artificials generatives, en particular Claude d’Anthropic i ChatGPT d’OpenAI”.
Ha estat el primer gran fake d’una nova època. No hi ha estadístiques fiables sobre quants llibres s’han publicat que hagin estat escrits totalment o parcialment amb IA, però, si fa un any Amazon va limitar a tres els que un autor pot pujar cada dia a la plataforma (més de 1.000 a l’any), podem deduir que es tracta de centenars de milers, si no en són milions. Hipnocracia potser ha estat el primer a aconseguir influència, en gran part gràcies a l’existència en paper, a les llibreries, i a la repercussió a la premsa. Ha estat una performance eloqüent. I una crida d’atenció.
Com el mateix títol assenyala, l’assaig versa sobre com els governs actuals operen a través d’hipnosis col·lectives. L’impacte inesperat ens ha recordat que el periodisme cultural, l’acadèmia, les biblioteques, els lectors també, participem d’aquests tràngols. El nom de l’autor ens sonava a Byung-Chul Han o Yuk Hui. El títol del llibre era poderós. Es podia accedir a alguns dels passatges a través d’internet, sense necessitat de llegir l’assaig complet. Tots aquests elements s’inscrivien en contextos de legitimació: pàgina web personal, Academia.edu, una editorial, molts mitjans de comunicació (simptomàticament, no Viquipèdia, perquè els editors l’han blindada contra la postveritat). De maneres semblants es construeix l’arquitectura de les falòrnies.
En realitat, totes les cartes eren sobre la taula des del principi. El 14 de desembre la prestigiosa revista digital Nazione Indiana va publicar, a tall d’ avançament, un text del presumpte traductor del llibre, el mateix i cervantí Andrea Colamedici, en què deia que el llibre “no es limita a retratar el present, sinó que aconsegueix mostrar-ne els entrellats”. En altres paraules: l’existència del mateix Hipnocracia fa la tesi del llibre pura realitat. A més, el nou llibre de Colamedici, amb Simone Arcagni, es titula precisament L’algoritmo di Babele. Storie e miti dell’IA ( Solferino). I el seu projecte editorial, Tlon, que inclou una llibreria teatre a Roma, ret homenatge al conte de Borges les línies finals del qual diuen: “Entonces desaparecerán del planeta el inglés y el francés y el mero español. El mundo será Tlön”.