Sánchez portarà óssos panda?
Vulgui Déu i l’escassetat de l’espècie que al president Sánchez, amic de la Xina i simpatitzant de l’ Estudiantes, no li endossin a Pequín un parell d’óssos panda com a gest d’amistat, tal com va passar a tall de regal amb Joan Carles I l’any 1978.Deunidó, el sarau que es va muntar...
Entre les històries hilarants de la diplomàcia espanyola destaca el regal –altament simbòlic– d’un matrimoni d’óssos panda en aquella visita històrica del 78, quan la Xina anava amb espardenyes i Deng Xiaoping passava penes i treballs per desfer-se del maoisme.
La Xina va regalar dos pandes a Espanya el 1978 (i gairebé es moren en arribar a Madrid)
Espanya no havia humiliat la Xina en els últims 150 anys, a diferència de britànics, francesos o nipons, i a Pequín van voler mostrar-li l’ estima regalant-nos el Chang Chang i la femella Shao Shao. I per allò del centralisme, van ser assignats al zoo de Madrid. Donar un panda ja era un bon detall, regalar-ne una parella, el súmmum (entre el 1957 i el 1983, només van obsequiar 24 pandes a nou països).
L’embolic va començar quan, al cap de dos dies d’arribar a Madrid, els dos exemplars van estar a punt de morir. A morir de la mort. Ningú no sap si va ser el clima, el Reial Madrid o la monogàmia, però van sonar totes les alarmes. Que et regalin dos óssos panda i la dinyin al minut zero hauria suposat un menyspreu, un quedar malament i un a veure com li explico això a la mare...
L’ambaixada a Pequín es va mobilitzar per obtenir-ne la cura. Pel que sembla, al zoo de Madrid no tenien ni idea de si calia donar-los un Cerebrino Mandri o un cocido madrileny. L’ambaixador estava dels nervis i els va perdre quan va acusar els pandes de finolis. Què es podia esperar d’una espècie que només endrapa bambú tendre i que té una virilitat dubtosa en vista que es reprodueixen molt poc? ( Estalvio al lector alguns insults homòfobs aplicats a la legació a Shao Shao). Va caldre pagar un ronyó als quatre experts mundials, resar a la Verge i maleir el regal.
Per sort, la parella va sobreviure i van ser pares del cèlebre Chulín, que va morir amb només deu anys (en captivitat arriben a vint).
Si fos per mi, president Sánchez, jo amb alguns contractes navals, una gira per al CE Europa o l’edició de les obres completes de Pablo Iglesias em conformava...