No és ni de bon tros aquest Arsenal el dels Invencibles, únic de moment en la història del centenari club londinenc. Però, com aquell equip, liderat a la banda per Arsène Wenger i al camp per Thierry Henry, el grup dirigit per Mikel Arteta va sortir encoratjat i victoriós del primer envit contra el Reial Madrid a l’anada dels quarts de la Champions. El 2006, els gunners es van colar als quarts gràcies a un gol en tota l’eliminatòria. Aquest gol de Henry al Bernabéu era l’únic oficial d’un jugador de l’Arsenal als blancs fins que ahir Declan Rice, amb dos golassos de falta, i Mikel Merino, reconvertit amb èxit en davanter centre, van agafar el relleu del francès gairebé vint anys després. Ja són tres partits en la història contra els del nord de Londres sense triomfs ni gols d’un Madrid destruït i golejat a l’Emirates que haurà d’evocar esperits del passat per resoldre una altra situació in extremis al seu feu.
Després dels gols de falta, hem caigut mentalment; no hem reaccionat, és una derrota dura”
Les cares dels jugadors blancs van expressar la duresa de la derrota, però entre les seves paraules es va colar amb normalitat la paraula remuntada. “En soc el responsable, sens dubte. Cal mirar endavant, treballar i sacrificar-se. Ho hem aconseguit moltes vegades i cal aconseguir-ho una altra vegada. L’eliminatòria és complicada, però ho hem d’intentar del primer a l’últim minut”, va demanar Carlo Ancelotti en una altra nit èpica, una més de moltes, al Bernabéu. Els antecedents els brinden esperances: en tres ocasions de sis vegades van tombar un desavantatge de tres gols. “En una hora hem estat bé i després hem pagat car els dos gols de falta. Hem caigut mentalment. No hem reaccionat. Cal ser autocrític”, va provar de ser optimista l’entrenador del Madrid, tot i que va assenyalar la “duresa” de la derrota i que a l’Emirates els “va faltar futbol”.
“És complicat, però si hi ha un equip que ho pot capgirar és el Madrid”
I si la ferida no va ser més gran, va ser gràcies a Courtois, que va salvar uns quants gols amb parades de molt mèrit, habituals en el belga. El porter, però, va entonar el mea culpa en la col·locació de la barrera del primer gol de Rice. “Vaig pensar que l’havia posat bé, però ha xutat molt bé. Potser hauria d’haver demanat un jugador més. En el segon gol no he pogut picar millor, però no s’han de fer aquestes faltes”, va explicar el porter, a més de lamentar la falta de “tranquil·litat” dels blancs amb pilota contra un rival “fort” que va crear “molt perill”. Courtois, malgrat que ho veu “difícil”, confia en la remuntada si el Madrid fa “un o dos gols ràpids” perquè “el tercer arriba sol”. “És complicat, però si hi ha un equip que pot capgirar això és el Madrid. Amb la nostra gent i entre tots intentarem tirar endavant. Només queda treballar i confiar-hi més que mai”, va dir Lucas Vázquez, que demanava un impossible, igual que Asencio, “convençut de capgirar-ho”. El del planter va ser l’últim que va parlar d’un Madrid en què van faltar les explicacions de la majoria de les seves estrelles.
La frustració blanca va ser l’alegria de l’Arsenal. “Hem estat a un nivell col·lectiu molt alt. Però això també va de rendiment individual i moments màgics. El que ha fet Rice és una barbaritat. No havíem marcat cap gol de falta des del setembre del 2021 i avui n’ha fet dos un jugador que no havia marcat mai de falta”, va analitzar un Arteta que no es refia del Madrid, i encara menys amb 90 minuts molto longos al Bernabéu ( Juanito dixit ).