Acostumat a l’èxit des de la seva fulgurant irrupció al circuit, Carlos Alcaraz caminava en les últimes setmanes amb el nas arrufat, castigat a pista el seu enorme talent per la seva irregularitat mental i emocional. El murcià domina amb el vent a favor, i la seva raqueta executa el pla previst sense fissures. Però si el rival li canvia el pas, emergeixen els dubtes.
Daniel Altmaier, a priori un oponent assequible als vuitens de Montecarlo, número 84 de l’ATP, va tornar a dibuixar d’inici un escenari inesperat per a l’espanyol. Amb rostre seriós d’entrada, acumulant més errors dels previstos, el d’ El Palmar va patir al principi i es va reconfigurar a temps després per desarborar l’alemany en dos sets (6-3 i 6-1). Al final, va brillar el somriure d’ Alcaraz a l’assolellada pista Rainier III.
Davidovich va sorprendre en una muntanya russa de tres sets (6-3, 6-7 (6) i 6-4) a Draper, sisè del món
Les cinc pilotes de break salvades en el seu primer servei, d’11 minuts, van ser un símptoma inequívoc de les males sensacions del fenomen d’ El Palmar en els intercanvis inicials. Un puntàs de geni, amb un willydels que fan aixecar el públic, va evitar que Alcaraz comencés a remolc. El revés a una mà del teutó, un cop en extinció, manava en aquell instant. Altmaier, sense pressió en el seu primer duel amb l’espanyol, va entrar al partit sense embuts, valent en cada toc i amb un ritme alt, en principi un context favorable per a Carlitos.
El murcià va trigar fins al cinquè joc, el del seu primer trencament a favor, a adonar-se que el drive era el punt feble del seu rival. Encara va tenir una desconnexió més, en què va perdre el servei d’immediat en un vist i no vist. Però a partir de llavors, el pupil de Ferrero, més sòlid i amb més recursos, va imposar el seu joc fins a aconseguir un primer set marcat pels errors no forçats, fins a 25 del número 3 del món.
Després de passar pel bany, utilitzat com a lloc de reflexió, Altmaier es va regirar amb tres pilotes de break a favor que no va consumar. Va ser l’última vegada que el de Kempen, de 26 anys, va posar en un compromís el murcià, que ja volava sobre la terra monegasca. Va començar el xou de dretes i deixades d’un Alcaraz que ja no va titubejar fins a celebrar el segon triomf de la seva carrera, per una derrota, a Montecarlo, on avui l’espera Fils, un tennista de més caixet, número 15 del món. “Estimo la terra”, va escriure a la càmera, amb referència a la superfície del torneig, un Alcaraz que va deixant enrere els dubtes i ja s’assembla al jugador que tiranitza els rivals amb un somriure a la cara.
Per la seva banda, Davidovich va sorprendre en una muntanya russa de tres sets (6-3, 6-7 (6) i 6-4) a Draper, sisena raqueta del rànquing, i s’enfrontarà a quarts amb Popyrin.