bet365ÅâÂÊ

Una matança amb més preguntes que respostes

40 anys d’ El Descanso

El primer atemptat islamista comès a Espanya compleix 40 anys sense que hi hagués detinguts ni judicis

Madrid, 13-4-1985.- Rescate de las víctimas del atentado que ha destruido el restaurante 'El Descanso', situado en el kilómetro 14,200 de la N-II, tras la explosión de un artefacto compuesto por alrededor de entre cinco y 15 kilos de explosivos oculto en una bolsa de deportes dejada debajo de la barra, junto a la puerta de los lavabos. El balance provisional son 18 personas fallecidas y 82 heridas, catorce de ellos ciudadanos de Estados Unidos de la Base aérea de Torrejón de Ardoz. EFE/Mondelo

Tasques de desenrunament d’El Descanso el 13 d’abril del 1985 al matí

MONDELO / EFE

Han passat 40 anys, i el temps només ha fet que afegir capes de misteri. Tal dia com avui, 12 d’abril del 1985, es va cometre a Madrid la primera matança indiscriminada de caràcter islamista en la història d’ Espanya. Una bomba col·locada a El Descanso, un restaurant als afores de Madrid que freqüentaven les tropes dels Estats Units destinades a la base de Torrejón de Ardoz, va segar –oficialment– la vida de 18 persones i va deixar prop de 80 ferits.

Molts d’ells en continuen patint les seqüeles. Entre les quals, la falta de respostes: malgrat que es van seguir fins a nou pistes diferents, no hi va haver detencions ni judici ni culpables. Una investigació de bet365ÅâÂÊ publicada al febrer va descobrir, a més, que els morts no van ser 18, sinó almenys 21, entre ells un comandament militar nord-americà i de l’OTAN d’alta graduació que sopava al lloc. L’operació, fins ara secreta, hauria volgut, d’una banda, evitar que un assassinat d’aquell abast interferís en les negociacions entre els EUA i Espanya per a la permanència d’aquesta en l’OTAN, i de l’altra, restar a l’autor un èxit d’aquella magnitud.

Pels experts, l’autoria més probable de la matança és Waad, un grup islamista desconegut

L’operació d’ocultació i evacuació dels cadàvers dels militars s’organitza en molt poc temps, i és un èxit. Tot just un grapat de persones, potser mitja dotzena, saben el que ocorre passa.

Tot i que Espanya viu alarmada pels atemptats d’ETA i el Grapo, des del primer moment se sospita que l’atemptat pot ser islamista. Entre el 1984 i el 1985, els nord-americans ferits i morts en atemptats han crescut de 45 a 190, segons les dades que recull el professor de la Universitat Autònoma de Madrid Luis de la Corte a Un ex­traño atentado (Editorial Ca­tarata), un llibre que acaba de publicar en què analitza la matança d’El Descanso, el seu context i la multitud d’hipòtesis que sobre l’autoria van circular.

En els quatre anys anteriors, els EUA han patit fora de les seves fronteres 659 atacs terroristes amb víctimes.

Al cap de poques hores, diverses trucades reivindiquen la matança en nom d’ETA i del Grapo, però els analistes poli­cials aviat les descarten.

Un comunicant que diu ser de la banda basca indica que la bomba anava a explotar al matí perquè el seu objectiu eren les tropes americanes: però resulta que el local no obria al matí. Tampoc les realitzades en nom de la ultraesquerrana Grapo no són sòlides.

En el sumari judicial, a què va poder accedir bet365ÅâÂÊ, consta també el testimoni d’un treballador que aporta pistes sobre una possible via ultradretana, que no tindrà recorregut.

La pista d’ETA, tot i això, es va mantenir viva unes setmanes. L’escenari de l’atemptat va ser analitzat tant per la Policia Nacional com per la Guàrdia Civil. Els corresponents informes són en el sumari, amb algunes divergències: la primera diu que l’explosiu fet servir en El Descanso és cloratita i que la bomba contenia uns vuit quilos d’aquest material, la segona apunta a la pentrita. Són semblants, però aquesta última ha estat feta servir per ETA diverses vegades fins aleshores. Per això es va arribar a especular amb una col·laboració o una espècie d’encàrrec d’un grup radical belga i l’anti OTAN. Un altre informe, del Ministeri de Defensa, també s’inclinava setmanes després per la cloratita. Aquest explosiu havia estat utilitzat en atemptats islamistes.

El dia 13, l’oficina d’Associated Press a Beirut va rebre una trucada que reclamava l’autoria per a Harakat al- Gihad al- Islami, traduïda com Gihad Islàmica. Aquell nom havia estat utilitzat per firmar diverses matances al Pròxim Orient, i a la Gihad Islàmica s’havien atribuït atemptats a Europa; a Espanya hi havia hagut algunes execu­cions de militants, algunes de mai aclarides del tot. El comunicat –contingut al sumari– deia que l’atemptat d’El Descanso era “el començament de les nostres accions fora del Líban, fins que l’últim soldat israelià abandoni aquell territoriâ€.

El dia 15, un grup desconegut anomenat Waad (Promesa) reivindica també l’acció, i acompanya el seu text d’un detall que per a De la Corte és “significatiuâ€: un sobre de sucre del restaurant madrileny. De manera que l’autor o algun col·laborador havia estat allà. Segons les anàlisis policials de l’època, Waad era una “marca†emprada per una escissió del Front Po­pular per a l’ Alliberament de Palestina, que a aquell nom havia afegit Comando Especial : l’ FPLP-CE.

Un informe policial del 10 de juny del 1985 diu que l’atemptat havia començat a preparar-se a inicis d’aquell any. Al febrer havia estat detingut a l’aeroport de Frankfurt un palestí de 25 anys, Thamed Khalid Hassan Hussein Birawi. Procedia de Damasc, anava a Barcelona i portava dos passaports falsos i 10,5 quilos d’explosiu. Un “important militant†del FPLP-CE, Hanza Tirawi, també hi “podria estar involucratâ€, afegeix el text. Fins on va poder comprovar aquest diari, no es va cursar mai cap comissió rogatòria internacional per interrogar a Espanya aquests subjectes ni la policia va anar més enllà.

Amb aquest còctel, De la Corte estima que la hipòtesi de Gihad Islàmica “no es pot descartarâ€, però “el que acompanya la investigació sobre l’autoria alternativa, la palestina, és més contundentâ€.

Aquest expert coincideix amb la hipòtesi policial més recent, que va descartar la in­tervenció de Mustafa Setmarian. El 2005, el sumari d’ El Descanso es reobre –va estar actiu fins al 9 de març del 1987, quan es va dictar l’ arxiu provisional per “falta d’autor conegutâ€â€“ durant uns mesos, perquè almenys dos supervivents l’identifiquen, quan surt la seva foto als diaris, com el tipus que aquella nit de vint anys abans va entrar al restaurant, va deixar una bossa al costat d’un radiador i va tocar el dos. Els ­dies de l’atemptat, un dibuixant de la policia perfila un retrat robot (en va fer di­versos) d’aquell sospitós.

El tipus de la foto publicada el 2005 és sorprenentment semblant al del dibuix del 1985.

Aquest sirià, nascut l’octubre del 1958 a Alep i nacionalitzat espanyol el 1987, havia fugit del seu país el 1983, pel que sembla a Jordània, i hauria rebut allà ensinistrament militar. Als anys noranta es va enquadrar a Al-Qaida i en va arribar a ser un dels ideòlegs, i molt pròxim a Ossama bin Laden.

Hi ha la certesa que el maig del 1985 ja viu a Espanya, però la possibilitat que actués a El Descanso és remota per a la policia i per a De la Corte. “Ni pel tipus d’atemptat, ni per les dates, ni pel seu perfil: no va ser mai un home d’acció, i per això la policia i el jutge el deixen allà. Realment, el que diu la policia el 2005 és el mateix que deia el 1985, que la hipòtesi més versemblant és la de l’autoria palestinaâ€, raona l’expert. Setmarian va morir el 2011, després de ser detingut al Pakistan el 2005 i lliurat primer als Estats Units i després a Síria.

Dues pistes més que es van seguir aquests 40 anys són les del libanès Georges Ibrahim Abdal·lah i la del traficant d’armes sirià Monzer al-Kassar. Van quedar descartats.

De manera que el misteri d’El Descanso és avui “pràcticament, i per desgràcia, gairebé com fa 40 anysâ€, segons De la Corte.

“No és seriós que en aquests quaranta anys, les accions per aclarir aquest tremend atemptat hagin estat escasses i amb poca entitatâ€, lamenta Cristina Salado, que va perdre el seu espòs i una amiga aquella nit. “I sempre he confiat en les forces i cossos de seguretat espanyols, crec que són dels millors del mónâ€, afegeix.

La falta d’iniciativa policial i judicial té, per a l’acadèmic, algunes explicacions: “L’enorme pressió a què estaven sotmeses les forces de seguretat per ETA, el Grapo i altres grups, amb un atemptat per setmana. Era un terrorisme que tenia conseqüències polítiques constants, i lògicament els recursos se centraven allà. A més, l’experiència policial en terrorisme internacional era pocaâ€.

“Molts anys he viscut buscant la veritat, i lamentablement sense cap progrés significatiuâ€, conclou Salado.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...