Han passat 40 anys, i el temps nom茅s ha fet que afegir capes de misteri. Tal dia com avui, 12 d鈥檃bril del 1985, es va cometre a Madrid la primera matan莽a indiscriminada de car脿cter islamista en la hist貌ria d鈥� Espanya. Una bomba col路locada a El Descanso, un restaurant als afores de Madrid que freq眉entaven les tropes dels Estats Units destinades a la base de Torrej贸n de Ardoz, va segar 鈥搊ficialment鈥� la vida de 18 persones i va deixar prop de 80 ferits.
Molts d鈥檈lls en continuen patint les seq眉eles. Entre les quals, la falta de respostes: malgrat que es van seguir fins a nou pistes diferents, no hi va haver detencions ni judici ni culpables. Una investigaci贸 de bet365赔率 publicada al febrer va descobrir, a m茅s, que els morts no van ser 18, sin贸 almenys 21, entre ells un comandament militar nord-americ脿 i de l鈥橭TAN d鈥檃lta graduaci贸 que sopava al lloc. L鈥檕peraci贸, fins ara secreta, hauria volgut, d鈥檜na banda, evitar que un assassinat d鈥檃quell abast interfer铆s en les negociacions entre els EUA i Espanya per a la perman猫ncia d鈥檃questa en l鈥橭TAN, i de l鈥檃ltra, restar a l鈥檃utor un 猫xit d鈥檃quella magnitud.
Pels experts, l鈥檃utoria m茅s probable de la matan莽a 茅s Waad, un grup islamista desconegut
L鈥檕peraci贸 d鈥檕cultaci贸 i evacuaci贸 dels cad脿vers dels militars s鈥檕rganitza en molt poc temps, i 茅s un 猫xit. Tot just un grapat de persones, potser mitja dotzena, saben el que ocorre passa.
Tot i que Espanya viu alarmada pels atemptats d鈥橢TA i el Grapo, des del primer moment se sospita que l鈥檃temptat pot ser islamista. Entre el 1984 i el 1985, els nord-americans ferits i morts en atemptats han crescut de 45 a 190, segons les dades que recull el professor de la Universitat Aut貌noma de Madrid Luis de la Corte a Un ex颅tra帽o atentado (Editorial Ca颅tarata), un llibre que acaba de publicar en qu猫 analitza la matan莽a d鈥橢l Descanso, el seu context i la multitud d鈥檋ip貌tesis que sobre l鈥檃utoria van circular.
En els quatre anys anteriors, els EUA han patit fora de les seves fronteres 659 atacs terroristes amb v铆ctimes.
Al cap de poques hores, diverses trucades reivindiquen la matan莽a en nom d鈥橢TA i del Grapo, per貌 els analistes poli颅cials aviat les descarten.
Un comunicant que diu ser de la banda basca indica que la bomba anava a explotar al mat铆 perqu猫 el seu objectiu eren les tropes americanes: per貌 resulta que el local no obria al mat铆. Tampoc les realitzades en nom de la ultraesquerrana Grapo no s贸n s貌lides.
En el sumari judicial, a qu猫 va poder accedir bet365赔率, consta tamb茅 el testimoni d鈥檜n treballador que aporta pistes sobre una possible via ultradretana, que no tindr脿 recorregut.
La pista d鈥橢TA, tot i aix貌, es va mantenir viva unes setmanes. L鈥檈scenari de l鈥檃temptat va ser analitzat tant per la Policia Nacional com per la Gu脿rdia Civil. Els corresponents informes s贸n en el sumari, amb algunes diverg猫ncies: la primera diu que l鈥檈xplosiu fet servir en El Descanso 茅s cloratita i que la bomba contenia uns vuit quilos d鈥檃quest material, la segona apunta a la pentrita. S贸n semblants, per貌 aquesta 煤ltima ha estat feta servir per ETA diverses vegades fins aleshores. Per aix貌 es va arribar a especular amb una col路laboraci贸 o una esp猫cie d鈥檈nc脿rrec d鈥檜n grup radical belga i l鈥檃nti OTAN. Un altre informe, del Ministeri de Defensa, tamb茅 s鈥檌nclinava setmanes despr茅s per la cloratita. Aquest explosiu havia estat utilitzat en atemptats islamistes.
El dia 13, l鈥檕ficina d鈥橝ssociated Press a Beirut va rebre una trucada que reclamava l鈥檃utoria per a Harakat al- Gihad al- Islami, tradu茂da com Gihad Isl脿mica. Aquell nom havia estat utilitzat per firmar diverses matances al Pr貌xim Orient, i a la Gihad Isl脿mica s鈥檋avien atribu茂t atemptats a Europa; a Espanya hi havia hagut algunes execu颅cions de militants, algunes de mai aclarides del tot. El comunicat 鈥揷ontingut al sumari鈥� deia que l鈥檃temptat d鈥橢l Descanso era 鈥渆l comen莽ament de les nostres accions fora del L铆ban, fins que l鈥櫭簂tim soldat israeli脿 abandoni aquell territori鈥�.
El dia 15, un grup desconegut anomenat Waad (Promesa) reivindica tamb茅 l鈥檃cci贸, i acompanya el seu text d鈥檜n detall que per a De la Corte 茅s 鈥渟ignificatiu鈥�: un sobre de sucre del restaurant madrileny. De manera que l鈥檃utor o algun col路laborador havia estat all脿. Segons les an脿lisis policials de l鈥櫭╬oca, Waad era una 鈥渕arca鈥� emprada per una escissi贸 del Front Po颅pular per a l鈥� Alliberament de Palestina, que a aquell nom havia afegit Comando Especial : l鈥� FPLP-CE.
Un informe policial del 10 de juny del 1985 diu que l鈥檃temptat havia comen莽at a preparar-se a inicis d鈥檃quell any. Al febrer havia estat detingut a l鈥檃eroport de Frankfurt un palest铆 de 25 anys, Thamed Khalid Hassan Hussein Birawi. Procedia de Damasc, anava a Barcelona i portava dos passaports falsos i 10,5 quilos d鈥檈xplosiu. Un 鈥渋mportant militant鈥� del FPLP-CE, Hanza Tirawi, tamb茅 hi 鈥減odria estar involucrat鈥�, afegeix el text. Fins on va poder comprovar aquest diari, no es va cursar mai cap comissi贸 rogat貌ria internacional per interrogar a Espanya aquests subjectes ni la policia va anar m茅s enll脿.
Amb aquest c貌ctel, De la Corte estima que la hip貌tesi de Gihad Isl脿mica 鈥渘o es pot descartar鈥�, per貌 鈥渆l que acompanya la investigaci贸 sobre l鈥檃utoria alternativa, la palestina, 茅s m茅s contundent鈥�.
Aquest expert coincideix amb la hip貌tesi policial m茅s recent, que va descartar la in颅tervenci贸 de Mustafa Setmarian. El 2005, el sumari d鈥� El Descanso es reobre 鈥搗a estar actiu fins al 9 de mar莽 del 1987, quan es va dictar l鈥� arxiu provisional per 鈥渇alta d鈥檃utor conegut鈥濃�� durant uns mesos, perqu猫 almenys dos supervivents l鈥檌dentifiquen, quan surt la seva foto als diaris, com el tipus que aquella nit de vint anys abans va entrar al restaurant, va deixar una bossa al costat d鈥檜n radiador i va tocar el dos. Els 颅dies de l鈥檃temptat, un dibuixant de la policia perfila un retrat robot (en va fer di颅versos) d鈥檃quell sospit贸s.
El tipus de la foto publicada el 2005 茅s sorprenentment semblant al del dibuix del 1985.
Aquest siri脿, nascut l鈥檕ctubre del 1958 a Alep i nacionalitzat espanyol el 1987, havia fugit del seu pa铆s el 1983, pel que sembla a Jord脿nia, i hauria rebut all脿 ensinistrament militar. Als anys noranta es va enquadrar a Al-Qaida i en va arribar a ser un dels ide貌legs, i molt pr貌xim a Ossama bin Laden.
Hi ha la certesa que el maig del 1985 ja viu a Espanya, per貌 la possibilitat que actu茅s a El Descanso 茅s remota per a la policia i per a De la Corte. 鈥淣i pel tipus d鈥檃temptat, ni per les dates, ni pel seu perfil: no va ser mai un home d鈥檃cci贸, i per aix貌 la policia i el jutge el deixen all脿. Realment, el que diu la policia el 2005 茅s el mateix que deia el 1985, que la hip貌tesi m茅s versemblant 茅s la de l鈥檃utoria palestina鈥�, raona l鈥檈xpert. Setmarian va morir el 2011, despr茅s de ser detingut al Pakistan el 2005 i lliurat primer als Estats Units i despr茅s a S铆ria.
Dues pistes m茅s que es van seguir aquests 40 anys s贸n les del liban猫s Georges Ibrahim Abdal路lah i la del traficant d鈥檃rmes siri脿 Monzer al-Kassar. Van quedar descartats.
De manera que el misteri d鈥橢l Descanso 茅s avui 鈥減r脿cticament, i per desgr脿cia, gaireb茅 com fa 40 anys鈥�, segons De la Corte.
鈥淣o 茅s seri贸s que en aquests quaranta anys, les accions per aclarir aquest tremend atemptat hagin estat escasses i amb poca entitat鈥�, lamenta Cristina Salado, que va perdre el seu esp貌s i una amiga aquella nit. 鈥淚 sempre he confiat en les forces i cossos de seguretat espanyols, crec que s贸n dels millors del m贸n鈥�, afegeix.
La falta d鈥檌niciativa policial i judicial t茅, per a l鈥檃cad猫mic, algunes explicacions: 鈥淟鈥檈norme pressi贸 a qu猫 estaven sotmeses les forces de seguretat per ETA, el Grapo i altres grups, amb un atemptat per setmana. Era un terrorisme que tenia conseq眉猫ncies pol铆tiques constants, i l貌gicament els recursos se centraven all脿. A m茅s, l鈥檈xperi猫ncia policial en terrorisme internacional era poca鈥�.
鈥淢olts anys he viscut buscant la veritat, i lamentablement sense cap progr茅s significatiu鈥�, conclou Salado.
