bet365

Els unicorns existeixen

PILOTES FORA

És molt convenient tenir amics de totes les edats. Les amistats més enllà de la pròpia generació permeten fer de vampir i xuclar experiències i aprenentatges que no estan a l’abast d’un mateix, bé perquè ets massa jove, bé perquè ets massa vell. Així que toca furtar-les als altres i això només es pot fer a través de la seva companyia. El meu amic Jaume Escoda està a tocar de les 89 primaveres, com escriuria un poeta previsible. I en el seu favor s’ha de dir que conserva tots els atributs que el clixé atribueix a aquesta espècie en perill d’extinció comunament coneguda com un senyor de Barcelona. Si parlo d’ell és perquè feia molt de temps que el bon home provava de convèncer-me que aquests éssers impossibles anomenats unicorns existeixen. Jo, de caràcter complaent amb les amistats, li anava donant la raó. Tot i que, si he de dir la veritat, sense fer-ne gaire cas. Però en Jaume, pertinaç com la sequera i intuint el meu escepticisme, va proposar-me un desafiament total. N’hi havia prou amb accedir a passar un matí amb ell, dinar inclòs, perquè comprovés que allò que m’explicava era veritat.

Dit i fet. I aquí estic per a corroborar-ho: els unicorns existeixen. I afegeixo, per a sorpresa del lector, que a més de ser feliços i bondadosos, cosa que ja donàvem per sabuda, juguen de meravella al futbol. Arribats aquí s’ha de matisar que es tractava d’unicorns humans. No és d’animals amb una banya solitària adornant-los el front del que estem parlant. Sinó d’homes que passats els setanta anys, algun fins i tot els vuitanta, i amb les marques i dolències pròpies de la seva edat –marcapassos inclosos– segueixen xutant i driblant amb la il·lusió, el virtuosisme i la sana competitivitat de qui ha descobert en la pilota i en la companyonia el secret de l’eterna joventut. Corre aquest animal mitològic per Roquetes, al districte de Nou Barris. I per observar-lo de prop un ha d’atansar-se a les instal·lacions de la Fundació Brafa, entitat que compleix des de fa dècades amb el compromís de fer possible la pràctica de l’esport entre tots els nens, amb independència de quines siguin les seves habilitats tècniques i la capacitat econòmica de les seves famílies. Però entre tant jovenet queda espai també per als més grans. Particularment al migdia. I creieu-me que és vivificant veure’ls córrer amb una pilota als peus com si encara fossin nois en edat de creixença. I més quan un sap, o precisament per això mateix, que això de viure fa costa amunt a mesura que les cicatrius s’acumulen al cos i també a l’ànima.

Quins paios! Quanta saviesa a les seves botes de futbol! Venen ganes de fer córrer el rellotge més ràpid per fer-se gran

Queda dit: unicorns que transmeten una sensació de plenitud que reconcilia amb les exigències del cicle vital. Quins paios! Quanta saviesa a les seves botes de futbol! Venen ganes de fer córrer el rellotge més ràpid per fer-se gran a més velocitat i poder afegir-se a l’equip. Gràcies, Jaume, per descobrir-me els unicorns. I també pel cigaló. O això darrer no havíem d’explicar-ho, no fos cas que arribés a oïdes del metge?

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...