Dues sent猫ncies judicials recents, que han paralitzat de moment la prestaci贸 de l'eutan脿sia a dues persones que compleixen amb els preceptes de la llei 鈥損er aix貌 van rebre al seu dia el vistiplau m猫dic per poder beneficiar-se d'aquesta pr脿ctica- han posat de nou sobre la taula aquest fenomen.听
Des de l'aprovaci贸 el juny del 2021 de la LORE (llei org脿nica reguladora de l'eutan脿sia), el nombre de peticions ha augmentat any rere any. Segons es pot veure als gr脿fics que acompanyen a aquestes l铆nies, a Espanya les sol路licituds han passat de les 173 del 2021 (la xifra recull nom茅s sis mesos ja que la llei va ser aprovada a finals de juny d'aquell any) a les 766 del 2023, 煤ltim any del qual hi ha dades oficials.听
Estimo i em sento estimat鈥�
Els contraris a l'eutan脿sia esgrimeixen, entre altres coses, que si hi hagu茅s una millor pol铆tica de cures pal路liatives, menys persones sol路licitarien la prestaci贸 d'ajuda per morir. Els favorables, per la seva part, defensen que no t茅 cap sentit contraposar els pal路liatius amb l'eutan脿sia: s贸n dues pr脿ctiques complement脿ries, asseveren.听
A Xavi Argem铆 li van diagnosticar distr貌fia muscular de Duchenne 鈥搖na malaltia neuromuscular que no t茅 curaci贸- als tres anys. Avui, amb 29, t茅 pr脿cticament el 100% del seu cos paralitzat. 鈥淣om茅s puc moure la punta dels dits de les mans, parlar i mirar鈥�, explica a bet365赔率. Est脿 connectat a una m脿quina de respiraci贸 assistida les 24 hores del dia i s'alimenta a trav茅s d'una sonda yeyunal.
Malgrat la seva situaci贸, explica que no ha considerat mai l'eutan脿sia com una soluci贸 per a ell, i 茅s que assegura que la seva vida t茅 sentit. 鈥淎mo i em sento estimat鈥�, subratlla.
Diu que ha continuat des del principi el debat sobre la mort assistida i que les garanties de la llei que l'empara s'han anat diluint, segons el seu parer, a mesura que s'han ampliat els sup貌sits. 鈥淐rec que el problema est脿 en el canvi de mentalitat que aquestes lleis generen en la societat: qui no demana l'eutan脿sia 茅s insolidari; hi ha vides que no val la pena viure; per als pol铆tics 茅s molt m茅s econ貌mica una llei d'eutan脿sia que una de pal路liatius; la fam铆lia es veu alleujada鈥� etc猫tera. Aqu铆 l'actor m茅s vulnerable, que som els malalts, es veu abandonat鈥�, arg眉eix.
Lamenta que 鈥渓a cultura de la mort鈥� s'ha instal路lat en els mitjans. La ra贸? 鈥淟es organitzacions per una mort digna han estat molt actives des de fa molts anys i continuen estant-ho鈥�. I perqu猫 en general 鈥揳grega- s'assenta la idea 鈥渜ue tirar la tovallola 茅s el m茅s f脿cil鈥�.
Es mostra conven莽ut que malalts que acaben optant per l'eutan脿sia apostarien per continuar vivint si estiguessin m茅s ben atesos i disposessin d'unes bones cures pal路liatives. 鈥淗i ha estudis que demostren que el desig de morir est脿 relacionat amb la p猫rdua de sentit de la vida i a no sentir-se volgut鈥�, esgrimeix.
Com a societat, hem perdut la capacitat de donar sentit al patiment, de cuidar el feble鈥�
Afirma que ell viu amb dolor i depend猫ncia, per貌 alhora explica amb una fam铆lia que l'estima, un entorn que l'acompanya i professionals que l'ajuden a viure amb dignitat. 鈥減er貌 no tothom t茅 aquella sort. I quan aix貌 falla, el missatge social 茅s perill贸s: que la vida de certs malalts ja no 茅s digna de ser viscuda. Aquest missatge dol. Fa que molts se sentin un pes, un destorb. I que pensin que voler continuar vivint 茅s un acte egoista. Com a societat, hem perdut la capacitat de donar sentit al patiment, de cuidar al feble, d'estimar en la fragilitat鈥�., afirma.
Cristina Vall猫s, presidenta a Catalunya de l'associaci贸 Dret a Morir Dignamente (DMD), defensa que no es poden contraposar els pal路liatius amb l'eutan脿sia. 鈥淗i ha persones que els pal路liatius no les alleugen, i n'hi ha d'altres que s铆 i que decideixen continuar endavant amb la seva vida. Totes les postures s贸n leg铆times鈥�.
Hi ha persones que els pal路liatius no les alleugen鈥�
Aix铆 mateix, assenyala que s贸n pr脿ctiques complement脿ries. 鈥淢olts pacients que reben cures pal路liatives acaben demanant tamb茅 la mort assistida. Aix貌 ocorre a Espanya i a tots els pa茂sos on la llei de l'eutan脿sia 茅s vigent. La majoria de malalts que moren a trav茅s d'aquesta pr脿ctica als Pa茂sos Baixos, per exemple, s贸n persones que hi eren en pal路liatius鈥�.
Abans 鈥揷ontinua- 鈥渘om茅s hi havia una opci贸, que consistia a seguir la teva vida fins que apareixia la mort de manera natural. A partir de l'any 2021, quan es va aprovar la llei, n'hi ha una segona, que 茅s demanar l'eutan脿sia鈥�.
Xavi assegura que, malgrat la seva situaci贸 de salut, la seva vida t茅 sentido听
Admet que hi ha comunitats (que tenen les compet猫ncies en sanitat) que han fet un esfor莽 econ貌mic per aplicar les cures pal路liatives -a Catalunya, per exemple, n'hi ha i s贸n molt correctes. Arriben en general a tots els llocs i persones鈥�, apunta-, mentre que n'hi pot haver alguna que tingui dificultats per fer arribar aquestes cures a tot el m贸n. 鈥淧er貌 aix貌 no 茅s un problema de la llei de l'eutan脿sia, 茅s de la comunitat en q眉esti贸鈥�.
Preguntat pels dos casos recents d'eutan脿sia paralitzats judicialment per la intervenci贸 de sengles familiars, Argem铆 no entra en detalls i reitera que veu 鈥渋mprescindible, en tots els casos, que hi hagi una proposta des de la cultura de les cures, dels pal路liatius i de l'afecte hum脿 m茅s b脿sic鈥�, i afegeix sobre els malalts que opten per la mort assistida que no jutja mai les decisions d'altres persones.
鈥淟a dignitat no consisteix a poder decidir quan morir. Consisteix a tenir motius per voler viure鈥�, conclou.
Francesc Aug茅, aquest divendres passat a Vallirana, poble on reside听
La just铆cia no respecta la meva opini贸. Em trobo molt malament i no vull viure鈥�
A difer猫ncia de Xavi Argem铆, Francesc Aug茅 (55) s铆 vol exercir el seu dret a una mort assistida per posar fi, diu, el seu patiment. Suma dos infarts i quatre ictus, que li han deixat seq眉eles i un fort malestar psicol貌gic. De fet, la seva eutan脿sia estava programada per a mitjans del mes de setembre del 2024 鈥搗a rebre el vistiplau de la Comissi贸 de Garantia i Avaluaci贸 de Catalunya (CGAC)-, per貌 una demanda del seu pare, de 94 anys, la va paralitzar. En primera inst脿ncia, la just铆cia li va donar la ra贸 a Francesc. No obstant aix貌, el seu progenitor va rec贸rrer, i el Tribunal Superior de Just铆cia de Catalunya (TSJC), recentment, ha fallat al seu favor.
鈥淣o es respecta la meva opini贸. En particular, la just铆cia. Qui s贸n ells per parar-la?鈥�, relata Francesc a aquest diari. 鈥淗i ha una llei que m'empara. Em trobo molt malament, no vull aix貌 per a mi鈥�, afegeix.
Hi ha una llei que m'empara鈥�
Afirma que quan va saber que la seva eutan脿sia quedava paralitzada, li van venir ganes de su茂cidar-se, i que 茅s la seva passi贸 per la m煤sica el que el mant茅 una cosa tranquil路la. Tamb茅 la gent que el respecta, com la seva advocada, que assegura que l'est脿 ajudant molt.
A Cristina Vall猫s, presidenta a Catalunya de l'associaci贸 DMD, no li sembla 鈥渃orrecte鈥� que s'hagi paralitzat el seu proc茅s. 鈥淓ntenem que legalment existeix aquesta bretxa en la llei ja que el posicionament de la CGAC 茅s una resoluci贸 administrativa i, per tant, es pot rec贸rrer. Per貌 no ens sembla 猫tic鈥�. Recorda que la normativa preveu que es pugui interposar un recurs quan la resoluci贸 茅s negativa, 茅s a dir, desfavorable a l'eutan脿sia, 鈥減er貌 no quan 茅s positiva, que condueix, segons la llei, a l'aplicaci贸 de la prestaci贸鈥�.
Tinc bona relaci贸 amb el meu pare. Respecto la seva postura, encara que ell no respecta la meva鈥�
Van ser els amics d'Aug茅 els que van acudir al seu pare perqu猫 aquest present茅s davant els tribunals la demanda i aix铆 poder aturar el proc茅s. Malgrat aix貌, Francesc continua mantenint una bona relaci贸 amb el seu progenitor. 鈥淐ontinua sent bona. Respecto la seva postura, encara que ell no respecta la meva. Jo no vull continuar vivint鈥�. En el seu cas, diu, no li serveixen les cures pal路liatives. 鈥淓l meu dolor 茅s ps铆quic. El f铆sic s铆 me'l treuen les pastilles, el psicol貌gic no鈥�.
Montse Bel, la seva advocada, podria presentar un recurs de cassaci贸 davant la fallada del TSJC. 脡s encara dins del termini per fer-ho. No obstant aix貌, i segons explica a bet365赔率, s'inclina per no fer-ho. 鈥淣o ho far茅 per no allargar la situaci贸. No vull centrar-me en si el pare de Francesc est脿 legitimat o no a intentar frenar el proc茅s, vull entrar en el fons de la q眉esti贸鈥�. Desconeix, tot i aix貌, si la CGAC el presentar脿.
Francesc ja tenia programada la seva eutan脿sia, per貌 el seu pare va presentar un recurs i el proc茅s est脿 paralizado听
En cas de presentar-se l'esmentat recurs, es discutiria la legitimaci贸 del pare a intervenir, allargant-se el procediment. De no presentar-se, el cas, passat el termini, tornaria a primera inst脿ncia, concretament a la magistrada Montserrat Raga, del jutjat del contenci贸s administratiu n煤mero 5 de Barcelona, que ja va fallar a favor de Francesc al seu dia. 鈥淣o vull especular, per貌 tinc l'esperan莽a de qu猫 ens de la ra贸 de nou i aix铆 no haver d'allargar aquesta situaci贸, i 茅s que Francesc est脿 patint鈥�, esgrimeix Bel, qui lamenta que, de tota manera, 鈥渜ueden mesos鈥� encara per arribar a una resoluci贸 definitiva.
El seu cas ha discorregut als jutjats catalans en paral路lel al de Noelia, la jove de 24 anys afectada per una paraplegia el pare de la qual va aconseguir paralitzar in extremis l'agost passat la seva mort assistida, encara que recentment la jutgessa ha autoritzat l'eutan脿sia de la noia i ha concl貌s que el pare no tenia legitimaci贸 per intervenir al considerar que 茅s un dret limitat als casos de menors o persones amb discapacitat intel路lectual i/o mental. Tot i aix貌, aquest 煤ltim ha recorregut al TSJC perqu猫 es reconegui el seu 鈥渋nter猫s leg铆tim鈥� a participar i aix铆 mantenir la suspensi贸 de la mort assistida de la seva filla.
Lee tambi茅nLa jueza valida la eutanasia de una joven y niega el derecho del padre a impugnarla
Representat pel col路lectiu ultracat貌lic Abogados Cristianos, demana al TSJC que revoqui la sent猫ncia del jutjat contenci贸s administratiu n煤mero 12 de Barcelona, que el passat 14 de mar莽 va avalar la decisi贸 de la CGAC de donar llum verda a l'eutan脿sia. Caldr脿 esperar per veure com es tanca el cas.
Una llei del tot garantista
Quin 茅s el proc茅s per sol路licitar l'eutan脿sia? El normal 茅s que el pacient primer la sol路liciti al seu metge de refer猫ncia, que 茅s el de prim脿ria. Aquest professional, despr茅s de parlar amb l'afectat, avaluar脿 si 茅s dins dels preceptes que marca la llei. Amb independ猫ncia que el metge cregui que el malalt compleix o no els requisits, donar脿 d'alta la sol路licitud en l'app que la Generalitat de Catalunya va elaborar per a aquests casos i emetr脿 un informe amb la seva opini贸 m猫dica. A partir d'aqu铆, entra en joc un altre metge consultor que revisa el cas (passats 15 dies) i emet un segon informe. Si els dos facultatius coincideixen que el malalt no compleix els requisits, es denega la sol路licitud. L'afectat t茅 de dret a fer una reclamaci贸 la CGAC. Si al contrari, els informes dels dos professionals s贸n positius, l'esmentada comissi贸 anomena una dupla (formada per un magistrat i un metge) que analitza de nou tota la documentaci贸. En cas d'estar d'acord, aprovaran la sol路licitud i l'elevaran a la comissi贸 que, d'ofici, tamb茅 l'aprovar脿. El ple de la CGAC en bloc (la totalitat dels seus 19 membres) nom茅s es reuneix quan algun dels cuatros professionals implicats (el magistrat o els tres metges), i despr茅s de la sol路licitud de l'afectat, ha mostrat alguna posici贸 discordant. Per exemple, el cas de Noelia va ser tractat per la comissi贸 en bloc, explica Cristina Vall猫s. En aquesta comissi贸 -prossegueix- hi ha metges, juristes, personal d'infermeria, psicologia i feina social.
