Dues sentències judicials recents, que han paralitzat de moment la prestació de l'eutanà sia a dues persones que compleixen amb els preceptes de la llei –per això van rebre al seu dia el vistiplau mèdic per poder beneficiar-se d'aquesta prà ctica- han posat de nou sobre la taula aquest fenomen.Ìý
Des de l'aprovació el juny del 2021 de la LORE (llei orgà nica reguladora de l'eutanà sia), el nombre de peticions ha augmentat any rere any. Segons es pot veure als grà fics que acompanyen a aquestes lÃnies, a Espanya les sol·licituds han passat de les 173 del 2021 (la xifra recull només sis mesos ja que la llei va ser aprovada a finals de juny d'aquell any) a les 766 del 2023, últim any del qual hi ha dades oficials.Ìý
Estimo i em sento estimatâ€
Els contraris a l'eutanà sia esgrimeixen, entre altres coses, que si hi hagués una millor polÃtica de cures pal·liatives, menys persones sol·licitarien la prestació d'ajuda per morir. Els favorables, per la seva part, defensen que no té cap sentit contraposar els pal·liatius amb l'eutanà sia: són dues prà ctiques complementà ries, asseveren.Ìý
A Xavi Argemà li van diagnosticar distròfia muscular de Duchenne –una malaltia neuromuscular que no té curació- als tres anys. Avui, amb 29, té prà cticament el 100% del seu cos paralitzat. “Només puc moure la punta dels dits de les mans, parlar i mirarâ€, explica a bet365ÅâÂÊ. Està connectat a una mà quina de respiració assistida les 24 hores del dia i s'alimenta a través d'una sonda yeyunal.
Malgrat la seva situació, explica que no ha considerat mai l'eutanà sia com una solució per a ell, i és que assegura que la seva vida té sentit. “Amo i em sento estimatâ€, subratlla.
Diu que ha continuat des del principi el debat sobre la mort assistida i que les garanties de la llei que l'empara s'han anat diluint, segons el seu parer, a mesura que s'han ampliat els supòsits. “Crec que el problema està en el canvi de mentalitat que aquestes lleis generen en la societat: qui no demana l'eutanà sia és insolidari; hi ha vides que no val la pena viure; per als polÃtics és molt més econòmica una llei d'eutanà sia que una de pal·liatius; la famÃlia es veu alleujada… etcètera. Aquà l'actor més vulnerable, que som els malalts, es veu abandonatâ€, argüeix.
Lamenta que “la cultura de la mort†s'ha instal·lat en els mitjans. La raó? “Les organitzacions per una mort digna han estat molt actives des de fa molts anys i continuen estant-hoâ€. I perquè en general –agrega- s'assenta la idea “que tirar la tovallola és el més fà cilâ€.
Es mostra convençut que malalts que acaben optant per l'eutanà sia apostarien per continuar vivint si estiguessin més ben atesos i disposessin d'unes bones cures pal·liatives. “Hi ha estudis que demostren que el desig de morir està relacionat amb la pèrdua de sentit de la vida i a no sentir-se volgutâ€, esgrimeix.
Com a societat, hem perdut la capacitat de donar sentit al patiment, de cuidar el febleâ€
Afirma que ell viu amb dolor i dependència, però alhora explica amb una famÃlia que l'estima, un entorn que l'acompanya i professionals que l'ajuden a viure amb dignitat. “però no tothom té aquella sort. I quan això falla, el missatge social és perillós: que la vida de certs malalts ja no és digna de ser viscuda. Aquest missatge dol. Fa que molts se sentin un pes, un destorb. I que pensin que voler continuar vivint és un acte egoista. Com a societat, hem perdut la capacitat de donar sentit al patiment, de cuidar al feble, d'estimar en la fragilitatâ€., afirma.
Cristina Vallès, presidenta a Catalunya de l'associació Dret a Morir Dignamente (DMD), defensa que no es poden contraposar els pal·liatius amb l'eutanà sia. “Hi ha persones que els pal·liatius no les alleugen, i n'hi ha d'altres que sà i que decideixen continuar endavant amb la seva vida. Totes les postures són legÃtimesâ€.
Hi ha persones que els pal·liatius no les alleugenâ€
Aixà mateix, assenyala que són prà ctiques complementà ries. “Molts pacients que reben cures pal·liatives acaben demanant també la mort assistida. Això ocorre a Espanya i a tots els països on la llei de l'eutanà sia és vigent. La majoria de malalts que moren a través d'aquesta prà ctica als Països Baixos, per exemple, són persones que hi eren en pal·liatiusâ€.
Abans –continua- “només hi havia una opció, que consistia a seguir la teva vida fins que apareixia la mort de manera natural. A partir de l'any 2021, quan es va aprovar la llei, n'hi ha una segona, que és demanar l'eutanà siaâ€.

Xavi assegura que, malgrat la seva situació de salut, la seva vida té sentidoÌý
Admet que hi ha comunitats (que tenen les competències en sanitat) que han fet un esforç econòmic per aplicar les cures pal·liatives -a Catalunya, per exemple, n'hi ha i són molt correctes. Arriben en general a tots els llocs i personesâ€, apunta-, mentre que n'hi pot haver alguna que tingui dificultats per fer arribar aquestes cures a tot el món. “Però això no és un problema de la llei de l'eutanà sia, és de la comunitat en qüestióâ€.
Preguntat pels dos casos recents d'eutanà sia paralitzats judicialment per la intervenció de sengles familiars, Argemà no entra en detalls i reitera que veu “imprescindible, en tots els casos, que hi hagi una proposta des de la cultura de les cures, dels pal·liatius i de l'afecte humà més bà sicâ€, i afegeix sobre els malalts que opten per la mort assistida que no jutja mai les decisions d'altres persones.
“La dignitat no consisteix a poder decidir quan morir. Consisteix a tenir motius per voler viureâ€, conclou.

Francesc Augé, aquest divendres passat a Vallirana, poble on resideÌý
La justÃcia no respecta la meva opinió. Em trobo molt malament i no vull viureâ€
A diferència de Xavi ArgemÃ, Francesc Augé (55) sà vol exercir el seu dret a una mort assistida per posar fi, diu, el seu patiment. Suma dos infarts i quatre ictus, que li han deixat seqüeles i un fort malestar psicològic. De fet, la seva eutanà sia estava programada per a mitjans del mes de setembre del 2024 –va rebre el vistiplau de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC)-, però una demanda del seu pare, de 94 anys, la va paralitzar. En primera instà ncia, la justÃcia li va donar la raó a Francesc. No obstant això, el seu progenitor va recórrer, i el Tribunal Superior de JustÃcia de Catalunya (TSJC), recentment, ha fallat al seu favor.
“No es respecta la meva opinió. En particular, la justÃcia. Qui són ells per parar-la?â€, relata Francesc a aquest diari. “Hi ha una llei que m'empara. Em trobo molt malament, no vull això per a miâ€, afegeix.
Hi ha una llei que m'emparaâ€
Afirma que quan va saber que la seva eutanà sia quedava paralitzada, li van venir ganes de suïcidar-se, i que és la seva passió per la música el que el manté una cosa tranquil·la. També la gent que el respecta, com la seva advocada, que assegura que l'està ajudant molt.
A Cristina Vallès, presidenta a Catalunya de l'associació DMD, no li sembla “correcte†que s'hagi paralitzat el seu procés. “Entenem que legalment existeix aquesta bretxa en la llei ja que el posicionament de la CGAC és una resolució administrativa i, per tant, es pot recórrer. Però no ens sembla èticâ€. Recorda que la normativa preveu que es pugui interposar un recurs quan la resolució és negativa, és a dir, desfavorable a l'eutanà sia, “però no quan és positiva, que condueix, segons la llei, a l'aplicació de la prestacióâ€.
Tinc bona relació amb el meu pare. Respecto la seva postura, encara que ell no respecta la mevaâ€
Van ser els amics d'Augé els que van acudir al seu pare perquè aquest presentés davant els tribunals la demanda i aixà poder aturar el procés. Malgrat això, Francesc continua mantenint una bona relació amb el seu progenitor. “Continua sent bona. Respecto la seva postura, encara que ell no respecta la meva. Jo no vull continuar vivintâ€. En el seu cas, diu, no li serveixen les cures pal·liatives. “El meu dolor és psÃquic. El fÃsic sà me'l treuen les pastilles, el psicològic noâ€.
Montse Bel, la seva advocada, podria presentar un recurs de cassació davant la fallada del TSJC. És encara dins del termini per fer-ho. No obstant això, i segons explica a bet365ÅâÂÊ, s'inclina per no fer-ho. “No ho faré per no allargar la situació. No vull centrar-me en si el pare de Francesc està legitimat o no a intentar frenar el procés, vull entrar en el fons de la qüestióâ€. Desconeix, tot i això, si la CGAC el presentarà .

Francesc ja tenia programada la seva eutanà sia, però el seu pare va presentar un recurs i el procés està paralizadoÌý
En cas de presentar-se l'esmentat recurs, es discutiria la legitimació del pare a intervenir, allargant-se el procediment. De no presentar-se, el cas, passat el termini, tornaria a primera instà ncia, concretament a la magistrada Montserrat Raga, del jutjat del contenciós administratiu número 5 de Barcelona, que ja va fallar a favor de Francesc al seu dia. “No vull especular, però tinc l'esperança de què ens de la raó de nou i aixà no haver d'allargar aquesta situació, i és que Francesc està patintâ€, esgrimeix Bel, qui lamenta que, de tota manera, “queden mesos†encara per arribar a una resolució definitiva.
El seu cas ha discorregut als jutjats catalans en paral·lel al de Noelia, la jove de 24 anys afectada per una paraplegia el pare de la qual va aconseguir paralitzar in extremis l'agost passat la seva mort assistida, encara que recentment la jutgessa ha autoritzat l'eutanà sia de la noia i ha conclòs que el pare no tenia legitimació per intervenir al considerar que és un dret limitat als casos de menors o persones amb discapacitat intel·lectual i/o mental. Tot i això, aquest últim ha recorregut al TSJC perquè es reconegui el seu “interès legÃtim†a participar i aixà mantenir la suspensió de la mort assistida de la seva filla.
Representat pel col·lectiu ultracatòlic Abogados Cristianos, demana al TSJC que revoqui la sentència del jutjat contenciós administratiu número 12 de Barcelona, que el passat 14 de març va avalar la decisió de la CGAC de donar llum verda a l'eutanà sia. Caldrà esperar per veure com es tanca el cas.
Una llei del tot garantista
Quin és el procés per sol·licitar l'eutanà sia? El normal és que el pacient primer la sol·liciti al seu metge de referència, que és el de primà ria. Aquest professional, després de parlar amb l'afectat, avaluarà si és dins dels preceptes que marca la llei. Amb independència que el metge cregui que el malalt compleix o no els requisits, donarà d'alta la sol·licitud en l'app que la Generalitat de Catalunya va elaborar per a aquests casos i emetrà un informe amb la seva opinió mèdica. A partir d'aquÃ, entra en joc un altre metge consultor que revisa el cas (passats 15 dies) i emet un segon informe. Si els dos facultatius coincideixen que el malalt no compleix els requisits, es denega la sol·licitud. L'afectat té de dret a fer una reclamació la CGAC. Si al contrari, els informes dels dos professionals són positius, l'esmentada comissió anomena una dupla (formada per un magistrat i un metge) que analitza de nou tota la documentació. En cas d'estar d'acord, aprovaran la sol·licitud i l'elevaran a la comissió que, d'ofici, també l'aprovarà . El ple de la CGAC en bloc (la totalitat dels seus 19 membres) només es reuneix quan algun dels cuatros professionals implicats (el magistrat o els tres metges), i després de la sol·licitud de l'afectat, ha mostrat alguna posició discordant. Per exemple, el cas de Noelia va ser tractat per la comissió en bloc, explica Cristina Vallès. En aquesta comissió -prossegueix- hi ha metges, juristes, personal d'infermeria, psicologia i feina social.