Tot i que la guerra comercial continua oberta, Espanya intenta aprofitar la pausa aranzelària decretada la setmana passada per Washington, per molt parcial que sigui, per acostar posicions amb els Estats Units. És un dels objectius que s’ha marcat el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, en la seva visita d’avui a la capital nord-americana.
Cuerpo s’entrevista amb el secretari del Tresor, Scott Bessent, per “enfortir els llaços” amb els Estats Units, que es qualifiquen com “un dels nostres principals socis comercials”. La reunió té lloc en un moment especial per dos motius. Primer, perquè ve després de la moratòria dels
90 dies en l’aplicació dels aranzels que Cuerpo, en una entrevista a bet365 diumenge, ja va qualificar de “porta oberta a la negociació”. Una posició pràcticament calcada a la que es manté també des de Brussel·les. I en segon lloc, perquè de l’ Administració nord-americana, és el secretari del Tresor qui ha criticat d’una manera més explícita l’acostament d’ Espanya a la Xina, arran del viatge del president del Govern espanyol a Pequín. Aproximar-se a la Xina és com “tallar-se el coll”, va afirmar textualment Bessent en un avís dels riscos que suposava una maniobra d’aquesta mena. És una advertència que ve d’un dels elements més moderats del cercle econòmic de Donald Trump i a qui es considera determinant perquè es declarés la pausa aranzelària.
Per tant, a Cuerpo li tocarà tant dissipar temors d’un acostament excessiu a la Xina com intentar millorar les relacions, i també aportar la seva part perquè les negociacions entre els EUA i Europa, que lidera la Comissió Europea, arribin a bon port.
La reunió de Cuerpo amb Bessent estava programada des de fa temps, és anterior al viatge de Pedro Sánchez a Pequín, però els últims esdeveniments li donen un contingut polític afegit. “Des de la UE, des d’ Espanya, assenyalàvem la importància d’allargar la mà a una negociació per poder arribar a un acord”, va afirmar ahir el ministre en una trobada amb corresponsables estrangers, per afegir que “a veure si som capaços d’arribar a un acord negociat i equilibrat”.
És un acord per al qual la Unió Europea ja està fent concessions importants, com ara la de no respondre, de moment, a la instauració d’aranzels del 10%, i del 25% per a l’automòbil, l’acer i l’alumini. És una línia de buscar el consens, fins i tot a costa de no replicar d’una manera immediata, que defensen tant la Comissió Europea com el ministre d’Economia.
El responsable de Comerç de la UE admet que un acord demana un “esforç conjunt important”
Precisament aquesta reunió té lloc l’endemà de la que van mantenir ahir el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, i el secretari d’Estat de Comerç, Howard W. Lutnick, sobre els aranzels; la tercera que mantenen des que va esclatar aquesta crisi aranzelària, i que va acabar sense resultats palpables.
“La UE es manté constructiva i disposada a arribar a un acord just que inclogui la reciprocitat mitjançant la nostra oferta d’aranzels zero per als béns industrials i la feina sobre barreres no aranzelàries. Aconseguir-ho requerirà un esforç conjunt important de les dues parts”, va escriure el comissari Sefcovic a les xarxes socials després de la trobada. És a dir, continuen les converses, però no es confirma cap avanç concret de moment.
Aquesta vegada, com en el seu últim viatge a Washington, Sefcovic no va estar sol, sinó que el va acompanyar Bjoern Seibert, el poderós cap de gabinet de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, de la seva màxima confiança. En aquesta partida, la UE s’ha mostrat disposada a oferir la fórmula d’aranzels zero als béns industrials si Washington també els retira. També posa damunt la taula comprar més gas natural liquat als Estats Units, i ho justifica
perquè l’han d’adquirir d’altres parts en la ruta per desconnectar-se dels hidrocarburs russos. Tot i això, ha posat com a línies vermelles parlar sobre l’IVA, que Trump també veu com un altre tipus d’aranzels, o transigir en les seves lleis per regular els mercats digitals, que el magnat considera una espècie d’impostos a les tecnològiques nord-americanes i vol pressionar per canviar.
La reunió per videotrucada del 4 d’abril, dos dies després de l’anomenat “dia de l’alliberament”, no va anar gens bé. Aleshores Sefcovic es va limitar a
comunicar que havia estat una conversa “franca” de dues hores. En aquell moment Trump encara no havia reculat i havia anunciat la seva moratòria de tres mesos per als aranzels recíprocs a tothom, tret de la Xina.
De moment, Brussel·les ha respost interrompent 90 dies la primera rèplica de contramesures, valorades en gairebé 21.000 milions d’euros. En concret, el que va fer ahir l’ Executiu comunitari va ser adoptar dos actes legals. El primer imposa els aranzels com a resposta als recàrrecs dels Estats Units a l’acer i a l’alumini –com van votar els Vint-i-set la setmana passada–, mentre que el segon els suspèn fins al 14 de juliol.
Cuerpo es reuneix amb el secretari del Tresor, que va ser qui va advertir contra l’acostament a la Xina
Si les negociacions no sortissin bé, la UE insisteix que totes les opcions continuen a sobre de la taula. Von der Leyen s’estima més una sortida negociada, però ha donat ordres de continuar les preparacions en cas que no surti per prendre represàlies posterior. La UE, conscient que els béns dels Estats Units que pot castigar tenen un límit, té els serveis dels Estats Units en el punt de mira, i la setmana passada la presidenta de la Comissió va alçar el to amenaçant de castigar les poderoses grans tecnològiques nord-americanes, les conegudes com a big tech , incloent-hi potencialment un impost sobre els ingressos per publicitat digital que afectaria grups com ara Amazon, Google i Facebook.
L’ofensiva europea per provar de convèncer la Casa Blanca d’arribar a un acord de no-agressió continuarà aquesta setmana amb l’esperada visita de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que tindrà cita amb Donald Trump al despatx oval. Després, el vicepresident J.D. Vance viatjarà a Roma, Divendres Sant, amb l’esperança de tenir una audiència amb el papa Francesc. Tots els ulls estan posats en Meloni, que de moment no ha trencat la disciplina europea i pretén defensar la idea d’“aranzels zero” per als béns industrials proposada per Von der Leyen.