Malgrat que l鈥檃ny que ve celebrarem el centenari del dia del Llibre, una iniciativa que el periodista valenci脿 Vicente Clavel Andr茅s 鈥搃mpulsor de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i fundador de l鈥檈ditorial Cervantes鈥� va comen莽ar a defensar el 1923 i va fer realitat tres anys m茅s tard, la tradici贸 de regalar roses com a gest d鈥檃mor 茅s molt m茅s antiga a la nostra ciutat. Ja al segle XV tenia lloc, als voltants de la Generalitat, la fira dels Ena颅morats; i est脿 documentat el costum, dos-cents anys m茅s tard, de regalar tamb茅 roses a les dones que assistien a la missa de la capella de Sant Jordi el dia del sant. Carme Polo i Ricard Lobo, a Sant Jordi, llibres i roses (Viena), expliquen que la tradici贸 es va estendre, popular, cap al 1914, amb la Mancomunitat, m茅s de deu anys abans que es torn茅s part del contracte social regalar un llibre.
Aleshores, la Rambla de les Flors ja era tota una instituci贸. I la progressiva desaparici贸 de centenars d鈥檋orts, jardins, parcs i arbredes havia marcat el comp脿s del naixement de la metr貌polis moderna. Amb la demolici贸 de les muralles el 1854 va comen莽ar el lent proc茅s de construir nous carrers i places i avingudes, per teixir els antics pobles i convertir-los en barris de la Ciutat Comtal. El Pla Cerd脿 va ser, com b茅 diu el t铆tol del seu pl脿nol m茅s emblem脿tic, un projecte de 鈥渞eforma i eixamplament鈥� dels 鈥渧oltants de Barcelona鈥�.
Van haver de passar moltes d猫cades perqu猫 els ciutadans de Gr脿cia o del Poblenou se sentissin plenament barcelonins. Ildefons Cerd脿 havia previst que la nova urbs tindria a banda i banda dues grans reserves verdes: la muntanya de Montju茂c i el Gran Bosc a les ribes del riu Bes貌s. Per貌 aquella idea no es va fer mai realitat. L鈥橢xposici贸 Universal del 1888 va canviar el dest铆 de la nostra relaci贸 amb les plantes i els arbres: es va articular al voltant del parc de la Ciutadella, que continua sent el m茅s important que tenim. El que s铆 que acabaria complint-se era el dest铆 de la pla莽a de les Gl貌ries com a centre urb脿. La cru茂lla de Diagonal, Meridiana i Gran Via ser脿 el cor de Barcelona gaireb茅 dos segles despr茅s de ser imaginat com a tal. Com la Sagrada Fam铆lia: algunes idees s贸n de realitzaci贸 exasperadament lenta.
Biblioteca J.V. Foix. Un nou espai ciutad脿 per al coneixement听
Tres parcs marquen la hist貌ria de Barcelona en tres segles consecutius: el de la Ciutadella el segle XIX, el de Montju茂c el XX i el de la pla莽a de les Gl貌ries el XXI. Ja se sap que els esdeveniments internacionals van ser els motors que vam escollir sempre per als canvis profunds. Si la primera gran fira va transformar els volts del Born i va comen莽ar la meta颅morfosi del litoral, l鈥橢xposici贸 Internacional del 1929 va crear la pla莽a Espanya i va urbanitzar la muntanya a la qual serveix d鈥檈ntrada. Les direccions de la modernitzaci贸 definitiva, despr茅s del franquisme, estaven marcades: els Jocs Ol铆mpics van equipar esportivament i teatralment Montju茂c, un espai amb vocaci贸 tamb茅 d鈥檌lla de museus, i van ima颅ginar la Vila Ol铆mpica al costat de la Ciutadella, orientant la domesticaci贸 de la platja cap al futur F貌rum Universal de les Cultures. Amb aix貌 no nom茅s va arribar la Diagonal fins al mar, sin贸 que la ciutat va comen莽ar finalment a sentir-se descentralitzada, global i, sobretot, gaireb茅 acabada.
L鈥檈sdeveniment del 2004 va ser el menys reeixit de la s猫rie que es va iniciar el 1888, per貌 des d鈥檃leshores el turisme i l鈥檈speculaci贸 van ser la part m茅s visible de la marca Barcelona. Ni tan sols la crisi del 2008 no va evitar la pujada del metre quadrat. El 2013 van tancar la llibreria Catal貌nia i la Canuda; l鈥檃ny seg眉ent, la Documenta va canviar la seva hist貌rica seu propera a la Rambla per un nou local al carrer Pau Claris. D鈥檃questa manera s鈥檃ccelerava la tend猫ncia que va comen莽ar amb la caiguda de les muralles: la distribuci贸 pel conjunt del teixit urb脿 de la mem貌ria i de la identitat.
鈦� Els grans laboratoris urbans, junt amb les empreses, posen en di脿leg el vessant hum脿 i el no hum脿
Argumenta Joseph Rykwert a La idea de ciudad. Antropolog铆a de la forma urbana en Roma, Italia y el mundo antiguo (S铆gueme) que els pobles sempre van n茅ixer a partir dels solcs d鈥檜na arada, del tra莽at a la terra de la creu central i del per铆metre de les muralles, en un gest que unia ritual fundacional i control pol铆tic i religi贸s. Aquells dos carrers centrals s贸n el cardo i el decumanus dels romans. El carrer Llibreteria 茅s part de l鈥檃ntic Cardo Maximus de Barcino. La via de les llibreries, les papereries i les editorials de la Ciutat Comtal se superposava, per tant, amb l鈥檈ix sagrat. El mateix passa a moltes altres ciutats, des de Londres fins a N脿pols: els venedors de llibres i les col路lec颅cions privades que donarien lloc a les biblioteques p煤bliques es concentraven tradicionalment en aquest aquelarre simb貌lic.
Es pot observar la hist貌ria intel路lec颅tual de Barcelona, particularment durant la democr脿cia, com un despla莽ament radial dels agents culturals des del Barri G貌tic i la pla莽a Catalunya cap a tots els barris. Un escampall de les llibreries que ha seguit el cam铆 que assenyalaven les biblioteques p煤bliques, aquelles exploradores, aquelles ambaixades. Una expansi贸 liter脿ria. L鈥檃ny 2021 la pand猫mia va catalitzar la descentralitzaci贸 de Sant Jordi: l鈥檈ix de la Rambla es va obrir cap al passeig de Gr脿cia, el passeig de Sant Joan, l鈥橝rc de Triomf. Des d鈥檃leshores totes les rambles i moltes places de la ciutat celebren la venda de llibres amb aflu猫ncia massiva.
Passeig de Gr脿cia. La festa liter脿ria de Sant Jordi es descentralitza i creix, i s鈥檕bre des de la Rambla cap a Gr脿cia o l鈥橝rc de Triomf听
En paral路lel s鈥檋an desenvolupat les superilles i els eixos verds, amb una pres猫ncia quotidiana de vegetaci贸 i de flors. I les biblioteques, com els parcs, s鈥檋an revestit d鈥檜na nova personalitat: la de refugis clim脿tics. Mentre les obres de la pla莽a de les Gl貌ries anaven revelant el nou centre vegetal, cultural i social de Barcelona, on no podria faltar una gran llibreria al costat de les dues biblioteques que ja existien (els tres espais conviuen ara en el Disseny Hub), el 2023 la Gabriel Garc铆a M谩rquez va guanyar el premi a millor biblioteca p煤blica del m贸n des del seu ancoratge al districte de Sant Mart铆. Ara s鈥檃caba d鈥檌naugurar la J.V. Foix a Sarri脿. No se m鈥檕corre un millor exemple de distribuci贸 de l鈥檃cc茅s al coneixement. Ni de democr脿cia.
Com que la hist貌ria 茅s una m脿quina imprevisible de generar sorpreses, amb les obertures pand猫miques de Finestres i Ona Llibres no es van acabar les inauguracions de grans llibreries barcelonines. A l鈥檈stiu naixer脿 la tercera gran seu de La Central al carrer Consell de Cent, molt a prop de l鈥檃ltra gran cl脿ssica de la ciutat, Laie, a l鈥檈quador entre Alta茂r i Alibri, d鈥檜na banda, i Norma Comics i Gigamesh, de l鈥檃ltra. Des d鈥檃quest nou centre dilatat es poden dibuixar l铆nies que configuren una constel路laci贸 que ning煤 no podia imaginar. Els eixos verds es confonen amb els culturals: a la famosa ciutat dels quinze minuts tots tenim a prop de casa almenys un espai lletraferit i un altre vegetal.
鈦� En l鈥檋oritz贸 del centenari del 1929, Barcelona continua tenint dues 鈥榸ones lab鈥�, la Ciutadella i Montju茂c
En l鈥檋oritz贸 del centenari del 1929, constatem que tant de temps despr茅s Barcelona continua tenint dues zones lab on experimentar amb el futur. Les mateixes de sempre. La Ciutadella i Montju茂c. Aqu铆 es planifica la gran ampliaci贸 del Museu Nacional i la necess脿ria ac颅tualitzaci贸 de la Fira; all脿, el nou campus del coneixement, amb la Biblioteca Central en el seu nucli. Per貌 al segle XXI aquests grans laboratoris urbans ja no treballen com avantguardes a茂llades que assagen barris que encara no existeixen, sin贸 que formen part d鈥檜na xarxa. Al Campus de la Diagonal conviuen la Universitat Polit猫cnica de Catalunya amb la de Barcelona i el Barcelona Supercomputing Center. A Diagonal Mar l鈥檈difici de Telef贸nica 茅s al costat del Campus Dia颅gonal Bes貌s i de les Tres Xemeneies. I a Collserola, envoltats de pins, un grup d鈥檋umans dissenyen l鈥檃rquitectura avan莽ada que uns quants robots imprimeixen a les instal路lacions de Valldaura Labs. Els nodes d鈥檃quest embull de vi颅sions i sabers s贸n les biblioteques i els jardins, que celebrem amb magnific猫ncia, una vegada a l鈥檃ny, el dia de Sant Jordi.
Per貌 els dies realment importants s贸n els altres 364, quan per tot Barcelona centres culturals, estudis art铆stics, ag猫ncies d鈥檌nvestigaci贸, facultats universit脿ries, empreses petites i grans posen en di脿leg el vessant hum脿 i el no hum脿, els sabers i l鈥檈cologia, el romanticisme i l鈥檈conomia: la rosa i el llibre.