鈥淐anviem el paradigma鈥�. Aix铆 qualifica el secretari de Telecomunicacions i Transformaci贸 Digital de la Generalitat, Albert Tort, una de les operacions tecnol貌giques m茅s importants que el Govern ha posat en marxa aquesta legislatura per connectar les seves m茅s de sis mil seus a la xarxa de fibra 貌ptica de titularitat p煤blica. Amb aquesta nova estrat猫gia l鈥橝dministraci贸 catalana vol tenir m茅s control i autonomia sobre aquesta infraestructura, a m茅s de guanyar en seguretat i millorar-ne les prestacions amb internet d鈥檃lta velocitat per adaptar-se als futurs i exigents reptes digitals. Un altre objectiu respon a criteris econ貌mics a fi de reduir els costos actuals.
Avui dia la majoria d鈥檃quests equipaments estan endollats a trav茅s de diferents contractes amb les operadores mitjan莽ant el lloguer de la infraestructura. Ara l鈥橝dministraci贸 ha decidit fer aquest pas despr茅s de preparar el terreny i accelerar un altre dels seus projectes tecnol貌gics m茅s rellevants superant el desplegament de 8.000 quil貌metres de fibra 貌ptica p煤blica per a aquest any a tot Catalunya i assolir el 100% del territori catal脿 amb un punt d鈥檃cc茅s a la xarxa d鈥檃lta velocitat abans de concloure aquest mandat.
Per fer-se una idea de la magnitud del projecte, actualment hi ha 745 seus connectades a internet amb gran amplada de banda a trav茅s d鈥檜na concessi贸 mitjan莽ant l鈥檈mpresa p煤blica Xarxa Oberta de Catalunya. I amb aquest projecte es preveu que un total de 5.419 equipaments utilitzin la nova xarxa, coneguda internament com a XCat Connecta. Majorit脿riament, es tracta d鈥檈scoles i instituts 鈥�2.381鈥�, per貌 tamb茅 hi ha instal路lacions considerades sensibles com els hospitals i els centres d鈥檃tenci贸 prim脿ria 鈥�812鈥� o fins a 78 comissaries. A m茅s a m茅s, aquesta actuaci贸 afecta depend猫ncies p煤bliques com els 923 jutjats de pau, 140 parcs de bombers, 93 edificis administratius o 111 casals c铆vics que depenen de la Generalitat.
Un altre dels arguments esgrimits del Govern per tirar
endavant aquesta operaci贸 茅s l鈥檈stalvi econ貌mic. Segons els seus c脿lculs, suposaria una reducci贸 de la despesa del 40%, amb qu猫 es passaria dels 32,60 milions previstos per a aquest any a 18,82 milions anuals a partir del 2031, 茅s a dir, una reducci贸 d鈥檜ns 13,78 milions a l鈥檃ny.
Pel que fa al calendari, s鈥檈stima que els primers equipaments comencin a utilitzar la xarxa p煤blica a partir del 2026, i es far脿 de manera progressiva amb l鈥檕bjectiu que totes les seus de la Generalitat estiguin connectades a la nova infraestructura el 2031. Aquest projecte es desplegar脿 a trav茅s de tres licitacions amb una inversi贸 de 200,92 milions. A comen莽aments de la setmana passada, els responsables de telecomunicacions de l鈥橝dministraci贸 catalana van explicar aquestes novetats al sector a la seu del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci贸 (CTTI).
Les operadores podran optar a aquest concurs, per貌 la titularitat ser脿 p煤blica. Aix铆, hi haur脿 un primer contracte, amb un valor estimat de 152,52 milions, destinat a gestionar el servei de connectivitat d鈥檈xtrem a extrem, a dur a terme les feines de suport per estendre el cable i a fer les obres necess脿ries per connectar els punts de servei a la xarxa, entre altres tasques. Una altra licitaci贸 per 33,36 milions inclour脿 el manteniment de la infraestructura i una tercera, amb un cost de 15,04 milions, servir脿 per ajudar en la migraci贸 cap al nou model. Una de les novetats 茅s que s鈥檕bre l鈥檕pci贸 que diverses empreses es puguin presentar de manera conjunta per gestionar alguns dels serveis perqu猫 s贸n necessaris diferents perfils.
El Govern preveu que el concurs de connectivitat i desplegament de la xarxa s鈥檃djudiqui el quart trimestre del 2025 perqu猫 l鈥檈xecuci贸 comenci el 2026 amb un primer paquet de mil seus i anar-n鈥檋i incorporant un miler m茅s anualment, fins a completar-les totes el 2031. De manera paral路lela, s鈥檋abilitar脿 una oficina per coordinar la posada en marxa d鈥檃questa infraestructura entre els actors implicats.
鈥淩eduirem m茅s de sis mil contractes 鈥揷ada seu est脿 connectada a la seva manera鈥� a un d鈥櫭簄ic que licita la Generalitat amb una infraestructura pr貌pia que ha de ser m茅s resilient i ha de permetre que la connectivitat arribi a tots els racons del pa铆s鈥�, destaca Albert Dalmau, el conseller de Presid猫ncia de la Generalitat. 鈥溍塻 una decisi贸 estrat猫gica i un canvi substancial, a m茅s de ser pioner a Espanya i a Europa amb la virtualitzaci贸 de la xarxa que permet adaptar-nos al tr脿nsit segons les necessitats de les seus en cada moment. Tindrem m茅s sobirania tecnol貌gica, m茅s seguretat i m茅s bones prestacions鈥�, afegeix Tort.
Com afectar脿 de manera concreta tot aix貌 els serveis p煤blics i la ciutadania? Els responsables del Govern comenten que es millorar脿 la seguretat per protegir la informaci贸 davant els ciberatacs. Per exemple, la infraestructura s鈥檋a dissenyat per incorporar capacitats d鈥檈ncriptaci贸 qu脿ntica a les comunicacions. D鈥檃ltra banda, i amb la ment posada en el futur, la xarxa es preparar脿 per suportar la tecnologia m茅s capdavantera, des del 5G fins a la intel路lig猫ncia artificial. A m茅s a m茅s, permetr脿 m茅s flexibilitat i una connexi贸 m茅s r脿pida.
Cristina Campillo, directora general d鈥橧nfraestructures Digitals de la Generalitat, detalla que si un centre d鈥檌nvestigaci贸 t茅 una demanda concreta de m茅s dades de les habituals, les podr脿 incrementar en uns quants clics. Tamb茅 posa com a exemple que durant la pand猫mia al voltant de 1.200 escoles van necessitar augmentar la connectivitat d鈥檈ntre 300 i 500 megues a una giga, cosa que va tardar uns tres mesos a fer-se efectiva i va costar quatre milions addicionals al pressupost anual. 鈥淓l control de la xarxa ens donar脿 molta seguretat, m茅s autonomia i estar脿 centralitzada, cosa que ens permet somiar amb m茅s capacitats i prestacions en el conjunt dels serveis p煤blics de Catalunya amb una despesa sostenible鈥�, conclou Campillo.
