鈥淟a teva cara ja no em sona鈥�. Diu aix铆 la campanya de la Societat Espanyola de Medicina Est猫tica que pret茅n ajudar-nos a prendre consci猫ncia de les dram脿tiques conseq眉猫ncies de la mala praxi professional en aquest camp. Que siguin els facultatius d鈥檃questa disciplina els que alertin d鈥檜na invasi贸 de rostres fabricats en s猫rie convida a la reflexi贸. El fordisme facial est脿 cada cop m茅s est猫s: p貌muls que semblen pilotes, llavis mastod貌ntics, una cella mirant cap a Boston i l鈥檃ltra a San Francisco, bastides de pell que assassinen l鈥檈xpressivitat. Un sumatori de desprop貌sits practicats contra un mateix que comporten la despersonalitzaci贸 irreversible. I en els casos m茅s extrems, la substituci贸 d鈥檜na cara o un cos per una caricatura de tra莽 bast i exagerat.
Els metges alerten de l鈥檌ntrusisme com a causant d鈥檃questa epid猫mia. Deuen tenir ra贸 quan una cosa tan seriosa com intervenir amb m脿 i bistur铆 en un cos se听subhasta a la baixa amb promocions i descomptes. B貌tox i 脿cid hialur貌nic venut a l鈥檈ngr貌s i injectat a granel en uns baixos o un entresol de mala mort per qualsevol que s鈥檋a format a trav茅s d鈥檜n tutorial de YouTube. Potser en aix貌 煤ltim exagerem, per貌 no us penseu que tant.
听
No va d鈥檋omes i dones. Encara que siguin les segones les que m茅s es maltracten, malgrat l鈥檈mpenta que mostren els primers. Cada cop som m茅s els que pretenem negar-li a la maduresa la possibilitat d鈥檈xpressar-se. L鈥檃rruga, la flacciditat, els anys reflectits a la pell s鈥檋an de combatre a qualsevol preu. Representen, des d鈥檃questa 貌ptica, una derrota clar铆ssima. I no la vict貌ria que haurien de ser, com a prova fefaent d鈥檜n cam铆 ja recorregut en el tan exigent exercici de viure.
Del rostre com a expressi贸 de l鈥櫭爊ima, com po猫ticament va escriure Cicer贸, a la cara inerta que no mostra res. O pitjor encara, el semblant com una tela repintada una vegada i una altra per creure鈥檚 guanyador d鈥檜na guerra contra el temps que nom茅s es pot perdre. Una derrota que acaba sent m茅s severa quan s鈥檌ntenta batallar amb l鈥檃rmament equivocat, com haur铆em d鈥檋aver apr猫s despr茅s d鈥檋aver tret el nas pel retrat de Dorian Gray.
Cada cop som m茅s els que pretenem negar-li a la maduresa la possibilitat d鈥檈xpressar-se
Per貌 no 茅s nom茅s q眉esti贸 d鈥檈dat. La pand猫mia dels ultracossos afecta tamb茅 els m茅s joves. Aquests no lluiten contra el rellotge, ja que no recorden un passat amb un f铆sic m茅s atractiu que el c贸rrer del rellotge els hagi arrabassat. No enyoren all貌 perdut, nom茅s lamenten la part del c脿non de bellesa que pensen que els ha estat negada. Per aix貌 volen com a regal d鈥檃niversari o de Reis un nas m茅s ben posat, un pit m茅s prominent, un p貌mul m茅s marcat. Un altre jo que intueixen m茅s atractiu i amb m茅s 猫xit. Assumint el risc 鈥搖n alt peatge鈥� de convertir-se en un objecte fabricat en s猫rie. Del moble sense c貌pia i amb defectes de l鈥檈benista als estris d鈥� Ikea amb els quals ensopegues en qualsevol apartament.
La teva cara ja no em sona 茅s la meta a la qual s鈥檃rriba despr茅s de tant de retoc, tamb茅 practicat a edats tan primerenques. Xapa i pintura abans de sortir del concessionari. Evitem els t貌pics sobre la bellesa interior i altres llocs comuns. Aquest no 茅s un c脿ntic a la resignaci贸 del que a cadasc煤 li toca en sort o una apologia de la deixadesa i la lletjor. Per貌 s铆 una reivindicaci贸 dels cossos i els rostres 鈥搄oves, madurs, envellits鈥� que remeten a la unicitat i a l鈥檌rrepetible de cada individu. Retor莽ant la frase feta: l鈥檃rruga no 茅s bella, o s铆, per貌 almenys 茅s.
Lee tambi茅nEls pares i la mort digna
Totes aquestes q眉estions obeeixen al marc de decisi贸 de cada persona, 煤nica sobirana del que vol quan s鈥檃boca davant el mirall. Per貌 hi ha lletra petita. Perqu猫 aquestes decisions no sempre es prenen en les millors condicions. El trastorn dism貌rfic corporal, el quadre psiqui脿tric que deriva de la preocupaci贸 excessiva i permanent per defectes reals o imaginaris, no 茅s una cosa que es pugui prendre de broma.
D鈥檃qu铆 la import脿ncia del metge est猫tic que 茅s capa莽 de recon猫ixer, fins i tot anant en contra del seu inter猫s cremat铆stic, que t茅 al davant un malalt i no un client. I que la consulta adequada per tractar-lo no 茅s la seva sin贸 la de companys que exerceixen altres especialitats. Una cara, ni la nostra ni la dels altres, no hauria de deixar de sonar-nos mai. Tret que preferim viure entre estranys i ser-ho tamb茅 per a nosaltres mateixos.