El que es preveia una m茅s o menys anodina elecci贸 del responsable de la Cepyme ha derivat en poc temps en una guerra interna a la patronal espanyola, amb dos b脿ndols ben definits, acusacions p煤bliques, enfrontaments als 貌rgans de govern, exhibici贸 creuada d鈥檌nformes jur铆dics, den煤ncies de conflictes d鈥檌nteressos i un mal ambient que preocupa molts empresaris.
Aix铆 van les coses a la patronal quan encara falta un mes per a les eleccions a la presid猫ncia de la Cepyme, el 20 de maig, i, a m茅s, en un moment complex en qu猫 aquestes dues patronals han de fer front a una de les seves pors m茅s profundes, el protagonisme a l鈥檃l莽a de la Pimec i Conpymes.
Ara mateix la sensaci贸 regnant 茅s que Garamendi va apostar fort i de moment no li ha sortit res b茅, de manera que ara en aquesta partida s鈥檋i juga molt m茅s. 鈥淪鈥檋a convertit en un plebiscit per Garamendi鈥�, indiquen alguns empresaris, que apunten a un escenari complex per a l鈥檃ctual president de la CEOE si la seva candidata, 脕ngela de Miguel, no s鈥檌mposa. De retruc, sortiria debilitat per al present immediat i per a les eleccions a la CEOE de l鈥檃ny que ve, uns comicis en qu猫 va preparar el terreny per tornar-se a presentar quan va eliminar la limitaci贸 dels dos mandats.
La primera crisi va esclatar al gener quan va sortir a la llum la maniobra de Garamendi per col路locar una persona de confian莽a al capdavant de la Cepyme. Alguna cosa s鈥檋avia trencat entre Garamendi i l鈥檃ctual president, Gerardo Cuerva. Les diverg猫ncies venien de lluny, per貌 va sorprendre la contund猫ncia de Garamendi, que no va tenir empatx en un cara a cara amb Cuerva, quan li va demanar obertament que no es present茅s a la reelecci贸. Oferta rebutjada de totes totes per Cuerva i comen莽ament del xoc de trens.
La jugada 鈥渟鈥檋a convertit en un plebiscit per Garamendi鈥�, afirmen alguns empresaris
Un episodi sonat es va viure en les agitades reunions del comit猫 executiu i la junta directiva de la Cepyme el 18 de febrer, en qu猫 Cuerva va imposar, encara que fos amb dificultats, un nou sistema de votaci贸 en qu猫 s鈥檈liminava el vot per delegaci贸 a les eleccions a president. L鈥檃rgument era que 鈥渉i ha hagut moltes pressions鈥� per for莽ar el vot a moltes delegacions i que fixar un vot presencial les evitaria.
Cuerva guanyava una primera batalla, per貌 va ser una vict貌ria nom茅s provisional. Aviat es va truncar. Nom茅s uns dies m茅s tard, i despr茅s que els dos b脿ndols exhibissin informes jur铆dics a favor i en contra de la modificaci贸 del r猫gim intern, el 7 de mar莽, Cuerva rectificava i suspenia aquests canvis. Una correcci贸 que presentava com a mostra de bona voluntat i perqu猫 鈥渘o es pugui interpretar com una decisi贸 adoptada en benefici propi鈥�.
Tot i aix貌, la guerra va continuar. El pr貌xim cap铆tol el van escriure una s猫rie de den煤ncies tant a la candidata a qu猫 dona suport Garamendi, 脕ngela de Miguel, presidenta de la CEOE de Valladolid, com a figures de la seva confian莽a, com el president de l鈥橝TA, Lorenzo Amor.
Tornant una mica enrere, 茅s il路lustratiu el desenvolupament de la junta de la CEOE del 19 de febrer, l鈥檈ndem脿 del canvi de normativa de vot a la Cepyme. En aquella reuni贸 van xocar obertament Gerardo Cuerva i Miguel Garrido, el president de la patronal madrilenya (CEIM). Els dos vicepresidents de la CEOE, asseguts amb Garamendi, es van interpel路lar. Picabaralla que va interrompre Garamendi, que va afirmar que no deixaria que all貌 es convert铆s en un 鈥済alliner鈥�, i va deixar anar una invectiva a Cuerva. Li va indicar que, si volia joc net, desconvoqu茅s una reuni贸 amb periodistes que estava prevista despr茅s de la trobada. All脿, Garamendi va demostrar un coneixement anticipat de l鈥檃genda del rival.
Cuerva va modificar el sistema de votaci贸 i va haver de rectificar, per貌 continua buscant vots per ser reelegit
La pugna Garamendi-Cuerva es pot llegir en diversos plans i un 茅s el pol铆tic. Hi ha el terreny de l鈥檈nfrontament personal ( Cuerva desmarcant-se de la reforma laboral que va aprovar Garamendi 茅s una cosa dif铆cil de perdonar pel president de la CEOE). Un segon espai 茅s l鈥檌ntern, el control de l鈥檕rganitzaci贸, amb Garamendi gens satisfet amb el protagonisme que de vegades ha buscat Cuerva (com el manifest de la Cepyme contra el Govern presentat al juliol). El tercer terreny de joc 茅s el pol铆tic, amb un Cuerva que situen en posicions m茅s dures amb atacs frontals al Govern (que va acusar de mantenir 鈥渢esis comunistes鈥�), molt en l铆nia amb Ayuso, davant Garamendi, m茅s moderat.
