Va passar ja fa anys, quan la meva filla era adolescent. Jo estava preocupat. A les Fires de Girona s鈥檈stava posant de moda que els nens comencessin a sortir de nit als 13 i 14 anys (si no abans), per iniciar, amb un tip d鈥檃lcohol, el tr脿nsit de la infantesa a l鈥檈dat adulta. En vaig parlar en una tert煤lia de r脿dio. Vaig lamentar que, amb l鈥檃val dels poders p煤blics i de la cultura dominant, els joves acabessin tancats en un m贸n a part, una mena de p脿tria de la nit centrada en l鈥檃lcohol, la m煤sica, el sexe casual i la droga. Al costat meu, un c猫lebre tertuli脿, un catedr脿tic d鈥檜niversitat de llengua r脿pida, home culte i enginy贸s, va exclamar, per negar les meves pors: 鈥淰isca el carpe diem !鈥� (es referia, per descomptat, a la deformaci贸 d鈥檃quest lema llat铆: cremar la vida a canvi de plaer; ja que els cl脿ssics volien dir una altra cosa: 鈥渧iu intensament cada instant鈥�, cosa que est脿 molt lluny de l鈥檈sclavitud hedonista).
Es va produir un breu silenci, que a la r脿dio 茅s molt sonor, i que jo vaig aprofitar per dir: 鈥淎ix貌 que proclames per les ones no ho has pas ensenyat als teus fills鈥�. Jo sabia que el meu company de tert煤lia havia educat els seus fills amb rigor i disciplina i que ells havien apr猫s a contenir-se i a esfor莽ar-se; per aix貌 havien obtingut resultats acad猫mics d鈥櫭▁it. 驴I, doncs, per qu猫 aquell catedr脿tic defensava a la r脿dio el contrari del que practicava a casa seva? Per la reputaci贸 que t茅 entre nosaltres fer-se el modern, el liberal, l鈥檌conoclasta, l鈥檌nnovador, l鈥檃vantguardista, el diferent. D鈥檃qu铆 prov茅 el concepte 鈥渃reences de luxe鈥�.
听
Com passa amb la roba de disseny, les elits culturals i socials anglosaxones (i, darrere d鈥檈lles les nostres) juguen a distingir-se de la gent 鈥渘ormal鈥� amb unes creences de luxe que han servit per desmuntar els valors sobre la fam铆lia, la religi贸, l鈥檈nsenyament, la sexualitat, les drogues, la cultura. Per exemple: quan tothom havia assumit la igualtat entre dones i homes, van sorgir les ideologies de g猫nere i la filosofia queer. Quan la igualtat so颅cial avan莽ava gr脿cies a l鈥檃scensor de l鈥檈nsenyament, diverses teories van q眉estionar la pedagogia cl脿ssica. El resultat d鈥檃quest fenomen 茅s un augment del desgavell social, del desconcert cultural, del nihilisme ambiental.
Quan tothom ha assumit el respecte a les opinions, les elits culturals han proposat cancel路lacions. Quan la igualtat racial comen莽ava a assumir-se, han propugnat identitats 猫tniques. Quan tothom va assumir la bellesa del 鈥渕enys 茅s m茅s鈥�, l鈥檃lta moda va ressuscitar el barroc. Quan la higiene arribava a les classes populars es va fer fam贸s el grunge entre els actors, cantants i joves de casa bona.
El resultat s贸n societats esc猫ptiques, fragmentades, disperses, vulnerables, desconcertades
Quan els obrers accedien a la corbata, els progres entronitzaven la samarreta. Etc猫tera. Sempre hi ha teories, comportaments i modes que, mentre prestigien els exquisits, deixen en fora de joc les persones convencionals. Museus, universitats, alta moda i centres culturals abanderen aquesta desconstrucci贸 obsessiva que ha servit, sobretot, per sembrar desconcert social.
Potser unes minories molt formades i confortablement instal路lades poden viure en la incertesa 猫tica i en el relativisme moral. Per貌 les societats no resisteixen el desconcert sense fragmentar-se, paralitzar-se, perdre el nervi o fracassar. Tothom busca l鈥檃provaci贸 social. La gent no gosa quedar malament. Per aix貌 les creences de luxe tendeixen a popularitzar-se. Com passa amb la moda. Les tend猫ncies que s鈥檈ntronitzen a les desfilades dels alts salons de 笔补谤铆蝉 o Nova York seran reprodu茂des a les botigues de Zara o Mango amb teixits barats.
Lee tambi茅nDos tra茂dors
I de la mateixa manera que la roba d鈥檃vui ser脿 obsoleta dem脿, tamb茅 les creences de moda actuals passaran de moda quan tothom hi arribi. Una caracter铆stica de les creen颅ces de luxe 茅s que canvien constantment. Fabriquen sobretot societats esc猫ptiques, fragmentades, disperses, vulnerables.
Despr茅s de molts anys de jugar a aquest joc, no pot estranyar que el p猫ndol es desplaci antip脿ticament a l鈥檃ltra banda. La frivolitat cultural de les elits ha acabat produint un efecte rebot. Les elits no hi perdran gens amb el canvi. Sempre reben els mateixos: les classes mitjanes i populars surten molt perjudicades del llarg per铆ode de desconstrucci贸; i el cop de p猫ndol que ara arriba els tornar脿 a fer molt de mal.