bet365

El PNB adverteix Sánchez que el calendari pactat va “molt lent”

L’escenari polític basc

Els jeltzales deixen en un segon pla la renovació de l’autogovern basc

BILBAO, 20/04/2025.- El PNV ha celebrado este domingo en Bilbao el Aberri Eguna (día de la patria vasca) con un acto político en el que han intervenido el presidente del partido, Aitor Esteban (d), y el lehendakari, Imanol Pradales (i). EFE/ Miguel Toña

El lehendakari, Imanol Pradales, i Aitor Esteban, president del PNB, a l’acte celebrat a Bilbao

Miguel Toña / EFE

El PNB d’Aitor Esteban i Imanol Pradales, que estrenava ahir bicefàlia en l’Aberri Eguna, dia de la Pàtria Basca, va evitar la hipèrbole en una jornada històricament propícia per a les grans proclames i va aprofitar per enviar un doble missatge. El primer, mirant a Madrid. Els jeltzales van recordar a Pedro Sánchez que el seu suport se sustenta en un calendari pactat i li van re­criminar que “va molt lent”, fet que podria ser problemàtic a mitjà termini. El segon, per a EH Bildu, formació respecte a la qual van tornar a guardar distàncies en relació amb el debat sobre el nou marc d’autogovern per a Euskadi.

Un any després de les igualadíssimes eleccions basques del 21- A, en què les dues formacions van empatar a 27 escons, malgrat que el PNB va guanyar en vots, les dues grans formacions abertzales van evidenciar que continuen amb les espases enlaire, immerses en un duel que es lliura tant al País Basc com a Madrid.

A la capital espanyola les dues formacions coincideixen en el desig que la legislatura tiri endavant, malgrat que competeixen a l’hora de presentar davant la societat basca els seus èxits al Congrés. Aquesta situació es va fer molt evident a l’Aberri Eguna d’ahir. Aitor Esteban va dedicar una part del seu discurs en l’acte celebrat a la plaça Nueva de Bilbao a enumerar una dotzena d’èxits aconseguits l’últim any, com a exemple de “l’ambició nacional” que li reclama EH Bildu.

“Aquest partit demostra la seva ambició nacional dia a dia, any a any, des de fa més de 40 anys, des de fa 130 anys, caminant cap endavant i sense posar bastons a les rodes”, va assenyalar el president del PNB. El lehendakari, Imanol Pradales, però, va posar el focus en una qüestió que pot guanyar rellevància a mitjà termini: “Tenim un calendari pactat amb el Govern espanyol i va lent. Va massa lent. El pacte hi obliga. El Govern espanyol ha d’aplicar més ritme per complir l’ Estatut i el calendari pactat íntegrament”.

El líder de l’Executiu basc es referia a les 25 competències recollides a l’ Estatut de Gernika i pendents de traspàs. Partint del pacte d’investidura subscrit entre el PNB i el PSOE el novembre del 2023, s’haurien de traspas- sar els pròxims set mesos, ja que faria dos anys des que es va firmar l’acord. Tot i això, atenent els precedents, sembla molt poc probable que el Govern central pugui complir aquest com­promís.

Bildu va tornar a “allargar la mà” per avançar en termes de sobirania i reconeixement nacional

Els últims set anys, des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa el 2018, l’ Executiu central ha traspassat una quinzena de matèries al Govern basc, de manera que hauria d’imprimir a aquests traspassos un ritme inèdit fins ara si vol satisfer la demanda jeltzale i complir el compromís. La qüestió no és problemàtica en aquest moment per al PNB, però ho podria ser a mesura que s’acosti aquell moment de la legislatura, com també el pròxim cicle electoral. La política basca a Madrid ha guanyat importància i al PNB li ha sortit un competidor en el rol d’aconseguidor que vetlla pels interessos bascos. D’aquí l’advertència d’ Imanol Pradales. El lehendakari també va fer una advertència davant la “concepció d’un Estat jacobí i centralista, amb una capital total que ho absorbeix tot i pretén subordinar-nos”, en al·lusió a recents pronunciaments del Tribunal Suprem.

El duel entre els jeltzales i la coalició independentista, però, es lliura sobretot al terreny de la política basca. Allà, l’Aberri Eguna va ser expressiu de les resistències del PNB a entrar de ple en la qüestió del nou autogovern basc, tal com li reclama la coalició abertzale. Aitor Esteban relativitza aquesta qüestió des que va prendre la direcció del partit el 30 de març. Ahir amb prou feines es va referir a la renovació del marc d’autogovern i va destacar l’interès per avançar en àmbits que facin país “cada dia” i per enfortir el sentit comunitari.

Pradales, mentrestant, va assenyalar que Euskadi ha d’anar “més enllà” de l’actual marc d’autogovern, malgrat que amb prou feines va insistir en un parell d’idees al respecte: “Prepararem les bases del nou autogovern basc. Dotar-nos d’un marc de bilateralitat efectiva. Un sistema de garanties que impedeixi decisions unilaterals que erosionin o limitin l’autogovern acordat”.

EH Bildu, en canvi, va fer bandera de la qüestió de la renovació de l’autogovern basc en una jornada que va celebrar a Pamplona, el municipi més poblat dels que governa i també el de més contingut simbòlic per a la cultura política que representa. El secretari general de la coalició, Arnaldo Otegi, va assenyalar que “hi ha un campament base que cal elevar perquè el país necessita fer front als vells i als nous reptes”. “Allarguem la mà una altra vegada a tots els que consideren que aquest és un país que mereix més sobirania, reconeixement nacional, defensa de la seva llengua nacional i una societat diferent per construir junts aquell camí. L’horitzó es diu República Basca d’ Iguals”, va indicar.

Un any després de les eleccions basques, la coalició abertzale està entossudida a portar la política basca al terreny del debat nacional laminant l’estratègia d’aliances que impera a Euskadi, amb PNB i PSE governant les principals institucions.

Esteban i Pradales van estrenar la nova bicefàlia en un Aberri Eguna en què van evitar la hipèrbole

Les poques enquestes que s’han publicat des d’aquells comicis atorguen una correlació de forces semblant, malgrat que els jeltzales es podrien haver enfortit una mica. A Sabin Etxea tenen clar que la via per mobilitzar l’electorat resideix en la gestió de les qüestions que apareixen entre les primeres preocupacions ciutadanes: l’habitatge, la situació del Sistema de Salut, la inseguretat, els problemes econòmics i lligats al mercat de treball o la immigració, segons l’últim Sociòmetre basc. I és aquí on el tàndem Esteban-Pradales vol centrar l’acció política.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...