Ha sabut mantenir un perfil molt discret després d’emportar-se l’Oscar per l’extraordinària feina a Bohemian rhapsody –on encarnava Freddie Mercury– fins al punt que, després del paper com a malvat en l’últim lliurament de Bond, Sin tiempo para morir, el 2021, només va aparèixer en un rol molt petit a Oppenheimer de Christopher Nolan el 2023. I, encara que gairebé no l’hàgim vist a la pantalla, Rami Malek ha estat molt ocupat treballant com a productor en l’acabada d’estrenar Amateur, basada en la novel·la El amateur de Robert Littell, el nonagenari pare del Goncourt barceloní Jonathan Littell. El llibre ja va ser adaptat al cinema el 1981 amb Servicios secretos paralelos, pel·lícula canadenca que van protagonitzar John Savage i Christopher Plummer. Al nou film, dirigit pel britànic James Hawes, Malek encarna un descodificador de la CIA que es converteix en venjador anònim quan la seva dona ( Rachel Brosnahan) és assassinada en un confús incident a Londres. L’actor dels Estats Units de 43 anys també ha completat Nuremberg, film de James Vanderbilt encara sense data d’estrena en què encarna un psiquiatre que, els dies abans de l’històric judici, ha de dictaminar el quadre mental dels acusats nazis i en què també treballen Russell Crowe, Michael Shannon i l’ascendent Leo Woodall.
Truc
Sempre volia anar a la sala de muntatge... i el millor sistema és sent productor”
Com va ser la primera experiència com a productor d’una pel·lícula?
Excel·lent. M’encanta veure com es genera alguna cosa des del principi i com es va desenvolupant fins al final. Dec ser un perfeccionista, però és una cosa que ja havia notat als meus altres projectes, tant a Bohemian rhapsody com a la pel·lícula de James Bond, em posava a estudiar les classes de càmeres i observava i opinava sobre com es feien servir determinades òptiques en altres actors, en parlava amb els directors, pujava publicacions a les xarxes... Em volia assegurar que ho fèiem tot de la millor manera possible. Em moria de ganes d’anar després a la sala de muntatge per veure el que hi feien amb la meva feina i buscava la manera que no em veiessin com un intrús. I el millor sistema és ser també productor! No hi ha res com participar en les sessions de mescla de so, una vegada que ha conclòs el rodatge, i veure com això eleva el que es veurà a la pantalla gran.
Això li ha de permetre tenir una mirada més àmplia sobre la història que si només s’hagués de concentrar en l’actuació...
Per descomptat, i a això li sumo haver pogut treballar amb alguns dels meus actors preferits. L’elenc està integrat per figures que passen pel seu millor moment, com Laurence Fishburne, Rachel Brosnahan i Caitriona Balfe.
Ha rodat Amateur en localitzacions d’arreu d el món. Quina va ser la seva preferida?
Moltes, però vaig decidir que Londres havia de ser el nostre centre d’operacions. Allà hi ha alguns dels millors equips tècnics del món. Hi ha una tradició cinematogràfica britànica que es remunta a la dècada dels anys trenta. El director, James Hawes, va aconseguir evitar les imatges típiques i icòniques de la catedral de Saint Paul i els llocs turístics. A veure, ens veus a l’estació de Saint Pancras a Londres, però no a la torre Eiffel. En canvi, mostrem llocs singulars preciosos de cada ciutat on vam anar, com ara Marsella o Istanbul, elements que no apareixen habitualment a les pel·lícules.
Com va ser això de tornar als ordinadors i al món tecnològic per on ja va transitar a Mr. Robot?
En aquella sèrie vaig interpretar Elliot Alderson, un enginyer i pirata informàtic amb trastorn d’identitat dissociatiu, trastorn d’ansietat social i depressió. Sempre portaré aquell personatge amb mi, no el puc abandonar. Amateur té semblances amb Mr. Robot. La veritat és que m’atreuen els personatges en aquesta fràgil intersecció entre sentir-se trencats i alhora ser brillants en alguna cosa. El que els fa funcionar és una barreja de pena i perseverança. Són moltes les coses ara en Charlie Heller que em recorden a l’ Elliot, però de manera diferent. Ell té aquesta dona magnètica i increïble i això ens va donar l’espai per crear una bonica història d’amor que sorgeix de manera molt natural. L’Elliot no hauria estat capaç de tenir aquella relació.
De quina manera es va connectar amb la desesperació del personatge?
No sé si puc parlar de coses personals... Com la gran majoria de la gent, jo també he hagut de lluitar amb certs moments de dolor en la vida, però no em prenc mai l’actuació com una sessió de teràpia ni busco una catarsi personal a través d’ella. Tot i això, hi ha coses a què puc accedir com a ésser humà que m’ajuden en la meva feina. En aquest cas particular, simplement vaig provar de posar-me al lloc d’en Charlie i entendre el brutal dolor que li genera la pèrdua de la seva dona. Una persona a qui li passa una cosa així pot reaccionar de dues maneres, i una és veritablement lúgubre, però natural. Vaig analitzar totes les etapes del dol i vam ser molt meticulosos a l’hora d’incloure-les al llarg del film. La psicologia ens diu que la revenja cruel és una cosa que passa pel cap d’algú en aquella situació. La diferència és que en Charlie és capaç de posar aquelles idees en pràctica.
És bo amb la tecnologia?
Tot just vaig començar a treballar a Mr. Robot, em vaig adonar que, per molt que investigués, no em podria convertir mai en un programador. Això sí, em vaig tornar bastant paranoic respecte al que el govern pot esbrinar sobre tu gràcies a la llei Patriòtica aprovada després dels atemptats de l’11-S. També vaig veure el documental de Laura Poitras sobre Edward Snowden, aterridor. Charlie Heller és capaç de moltes coses, però una de les seves tasques és no excedir-se, cosa que és en certa manera un superpoder. Ha de callar moltíssims coneixements sobre algunes coses que passen al món.