dzá va prometre 30 gols quan va fitxar i va complir. Va fer tres desenes de dianes a la Lliga i dues més a la Champions. Ronaldo va deixar bocabadat tothom amb 47 dianes en l’única campanya de blaugrana. Amb la xilena in extremis al València, el juny del 2001, Rivaldo classificava quart al Barça amb el seu trenta-sisè gol de l’any. I Neymar, la temporada del triplet de Luis Enrique (2014-2015), se’n va anar fins als 39 gols amb què va tancar la final de Berlín. Són els únics brasilers del Barcelona que milloren el rendiment actual de Raphinha.
Ni tan sols Ronaldinho, l’home que va tornar el somriure al club, va arribar mai als 30 gols que va assolir Raphinha en la remuntada al Celta. El seu millor any, el del doblet de París (2005-2006), el Gaúcho va celebrar 26 dianes.
L’actual extrem blaugrana, nascut també a Porto Alegre –el seu pare, músic, va tenir relació amb Ronnie–, s’emportaria sense lloc a dubte el premi al jugador més millorat d’un any a l’altre, si és que existís, a l’estil de l’NBA.
En la seva tercera temporada, Raphinha, de 28 anys, s’ha destapat i ha passat de ser un complement a un membre indispensable del trident ofensiu, partint des de l’esquerra –a cama canviada–, i un dels líders del vestidor. Només Koundé (48) i Pedri (47) han estat més vegades titular que ell (46).
El brasiler està acabant el curs com una de les estrelles quan a l’estiu semblava que tenia un peu a fora, sobretot quan el club només tenia ulls per a Nico Williams. Fins i tot hi va haver algun aficionat que ja estampava samarretes del Barça amb el seu dorsal, l’11, i el nom de l’internacional de l’Athletic. “El míster va ser molt important per canviar la meva idea de quedar-me al club. Ho va canviar tot. Estic fent la meva millor temporada des que vaig començar en el futbol i l’hi dec tot a ell”, va explicar amb sinceritat Raphinha després de fondre’s en una emotiva abraçada amb Hansi Flick quan va acabar, amb remuntada, el Barça-Celta (4-3).
Raphinha és un líder i un jugador fantàstic; necessitem jugadors amb aquesta actitud”
Raphinha va marcar els dos gols finals, l’últim de penal, ja al temps afegit. Per això, fins i tot va mullar l’esfèrica per dificultar la tasca de parar-la al porter. “Al meu cap només hi tenia que marcaria”, va admetre el futbolista.
Una confiança que li transmet des de l’inici el tècnic alemany. Però també li va arribar des del vestidor ja que li van donar suport i el van votar quart capità de la plantilla.
dzá dibuixava vaselines; Ronaldo, amb 20 anys, era una força brutal; Rivaldo va exhibir una regularitat superlativa, i Neymar es divertia regatejant. Raphinha és una altra cosa. No és tan espectacular però sí molt decisiu amb 15 gols a la Lliga (dos al Mallorca a Son Moix), 12 a la Champions, un a la Copa del Rei i dos a la Supercopa, a més d’haver repartit 21 assistències, algunes en part per l’extraordinari toc amb l’esquerra en jugades a pilota aturada. De fet, és el que més serveis de cantonada ha picat a la Lliga (59).
“He de dir que tot l’equip és molt professional i volen millorar, però òbviament Raphinha és un líder i un jugador fantàstic. Necessitem jugadors amb aquesta actitud. Estic content pel que fa al camp i com es prepara per al següent partit”, va elogiar Flick l’esperit del seu crac menys estrella, perquè no para de córrer, treballar i pressionar.
I més el necessitarà des que Robert Lewandowski es va lesionar dissabte contra el Celta. El Barça no va especificar públicament el temps de recuperació. Flick tampoc no va ser gaire explícit sobre si serà a la final de la Copa. “Prefereixo no dir res. Quan estigui a punt, estarem contents i el rebrem amb els braços oberts. Però no ens precipitarem amb ell”, va ser l’única pista que va deixar anar l’entrenador.
“Entenc el sentiment però no la reacció [de Ferran Torres i Ansu Fati]”
Abans de rebre al Mallorca aquesta nit, Flick intueix un mà a mà llarg amb el Madrid fins al final per la Lliga. “Espero que no perdem cap punt”, va desitjar. Contra el cansament acumulat, el Barça apel·la al gran estat d’ànim després de la remuntada contra el Celta. Però sí que va deixar clar que no li van agradar algunes empipades amb els canvis i substitucions que va decidir. Ansu Fati va donar puntades de peu a la banqueta per no haver jugat i Ferran Torres es va negar a donar la mà a Marcus Sorg, membre del cos tècnic, en ser substituït. “Entenc que no estiguin contents i estiguin decebuts perquè jo també vaig ser jugador. Entenc el sentiment però no la reacció. Han d’acceptar les decisions. Vam prendre les adequades i vam remuntar. És el que els jugadors han de pensar”, va dir estirant les orelles per les faltes de respecte.