bet365

La solitud i els cops de volant

辱Ծó

Pedro Sánchez no firma ordres executives com sí que firma el seu col·lega dels Estats Units, Donald Trump. Tot i això, descomptades les maneres queda la prova del cotó fluix, que no enganya, i veient els fets és indubtable que Espanya es va amarant a través del líder del PSOE d’un presidencialisme gens dissimulat, més aviat volgudament exhibicionista i, sens dubte, incompatible amb el seu engranatge institucional.

La mort del papa Francesc brindava una òptima oportunitat per prendre decisions incòmodes i, alhora, inevitables. I Sánchez és de lluny el que millor sap disparar a la distracció. Amb tota la maquinària mediàtica de la informació i l’entreteniment desplaçada al plató de varietats del Vaticà –i, amb aquesta, la limitada capacitat d’atenció ciutadana–, el president va decidir que no hi hauria millor moment per posar-se vermell una vegada en lloc d’envermellir cent vegades.

L’espiral d’inestabilitat a l’esquerra del PSOE amenaça la legislatura

Dit i fet. La despesa en defensa s’incrementarà ja aquest any un 33% per arribar al 2% del PIB. Compromís aquest que ja havia adquirit al seu dia Mariano Rajoy però que ningú no s’atrevia a complir i que, a més, s’haurà de continuar ampliant, ja que no n’hi ha prou per estar a l’altura de les exigències que ja fixen els socis comunitaris i atlantistes.

Què hi fa que no hi hagi pressupostos! Tant li fa que els trucs comptables i argumentals per engrossir aquesta partida no es puguin sostenir en el temps i tampoc no superin la mínima prova de rigor tècnic! Que es queixin avui, demà i passat l’oposició i els socis. Total, ningú no els escoltarà. Espanya, tota, està hipnotitzada per les imatges del fèretre papal i les conspiracions vaticanes per a l’elecció del pròxim Pontífex.

GRAFCAT7229. BARCELONA, 23/04/2025.- La vicepresidenta segunda del Gobierno y ministra de Trabajo y DzԴdzí Social, Yolanda Díaz, atiende a los medios durante la Diada de Sant Jordi, en la que los catalanes toman las calles a la búsqueda de libros y rosas para regalar a sus seres queridos y allegados. EFE/Enric Fontcuberta

Yolanda Díaz, ahir a Barcelona

Enric Fontcuberta / EFE

Tot i això, que la pista central del circ de l’actualitat sigui a Roma uns dies no evitarà que els 10.500 milions de més per a defensa no els surtin cars políticament a Pedro Sánchez. Més soroll al soroll. Al Govern de coalició, IU va fer ahir un pas endavant. Va exigir en estèreo la retirada de la decisió a través del coordinador federal, Antonio Maíllo, i del secretari general del PCE, Enrique Santiago, tots dos amb menys paciència que Yolanda Díaz, que s’havia limitat
a assenyalar el seu disgust però havia remarcat tot seguit la bona salut de l’ Executiu.

Doncs bé, l’amenaça dels companys comunistes inclou l’escenari d’abandonar aquest Govern que, segons ella, té una salut de ferro. Encara que aquesta possibilitat no es concreti, el malestar a l’entramat de Sumar amenaça gangrena mentre asfalta la carretera per on circula Podem en el paper ja assumit d’oposició al “dretà” Sánchez. Insistim en el que ja s’ha escrit: el president no claudicarà per les exigències nacionalistes. Aquestes formaven part del guió original i l’aprenentatge sobre com s’han de torejar està fet. A més, Junts vol continuar fent llenya, però això només és possible per als independentistes i, en contra del que diu el refrany, si l’arbre es manté dempeus.

Tot i això, l’espiral d’inestabilitat a l’esquerra del PSOE sí que amenaça seriosament la viabilitat de la legislatura conduint-la –això és el que accelera la inevitable agenda militarista– a l’atzucac de la inacció. El punt final arribarà quan a Sánchez li convingui més. Només que en alguns caps socialistes –i qui sap si també al seu– aquesta conveniència no és tan lluny com oficialment es predica.

Res, com, d’altra banda, ja sabíem, no es votarà al Congrés sobre el pla de defensa. Sánchez, 120 diputats sobre 350, explicarà en un plenari la partitura i fora. El parlamentarisme reduït al paper de comparsa inútil, una xaranga sobrant. Un caixa o faixa en tota regla que esquerda seriosament les relacions amb els anomenats amics i que impossibilita qualsevol petició d’auxili a l’oposició. Sánchez no està sol, però camina cap a la solitud, i aquesta sempre prologa els cops de volant. El Congrés no es pot esquivar eternament.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...