bet365

“Si soc entrenador és pel joc, no pels títols”

Pere Romeu

Retratos al entrenador del Barça Femenino, Pere Romeu, en el Estai Johan Cruyff, en la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Sant Just Desvern, 23 de Abril de 2025

Pere Romeufotografiat per a bet365 en una cantonada de la grada de l’estadi Johan Cruyff

Pau Venteo / Shooting

Passades les 13.00 hores del dia de Sant Jordi, Pere Romeu (Barcelona, 1993) encara no ha comprat ni rosa ni llibre. Tot i això, a les portes de la tornada de la semifinal de la Champions, no té pressa quan s’asseu a xerrar de futbol.

La quarta Champions?

El que estem fent és increïble; les jugadores sempre volen fer història”

Després d’un any perfecte i de guanyar dues Champions seguides, li ofereixen el càrrec. Una oportunitat única o un embolic?

Clarament era una gran oportunitat. Al final jo era dins del cos tècnic i ser partícip del procés et dona molta informació. Per això m’ho vaig prendre com una oportunitat que em feia molta il·lusió. Jo vaig venir per ser assistent, però quan m’ho van proposar vaig dir que sí sense pensar-m’ho.

Hi tenia més a guanyar o a perdre? Al seu predecessor el pot igualar, però no superar.

Si ho bases tot en els títols, hi tens poc a guanyar perquè el que s’ha fet és excel·lent. Nosaltres volem treballar bé per acabar aixecant títols, cosa que seria una alegria brutal. Però la meva feina d’entrenador va molt més enllà de les copes. Té a veure amb el joc i la identitat que té l’equip o com es comporta en el dia a dia. He d’ajudar les jugadores a arribar a la seva millor versió. M’agrada ser entrenador per això, no només pels títols. Els trofeus confirmaran que la feina es fa bé.

I li toca fer de psicòleg?

Ser entrenador és molt més que el camp, que l’entrenament, que el vídeo que presentes i que la gestió humana. Hi ha vegades que en el descans cal donar tranquil·litat a l’equip o exigir més perquè amb un toc d’atenció la cosa millora.

El cansen les comparacions amb Giráldez?

No s’està mai preparat del tot per agafar un equip d’aquestes dimensions. Fins que no t’hi trobes no t’adones de la repercussió que té. No soc una persona a qui li agradi estar pendent del que es diu, però t’arriba la informació. Fa mesos que no llegeixo cap crítica, no miro absolutament res i això em fa estar molt tranquil.

Ve d’una família d’arquitectes, interiorisme i fins i tot cinema. I vostè es decanta pel futbol... En què s’assemblen?

Sí que és veritat que les seves feines han estat molt artístiques, però ser entrenador també té una part artística, de creació, de construcció i d’inspiració com l’art. El futbol es decideix per segons i aquests segons depenen de la ubicació, que siguis aquí o una mica més enllà.

El Chelsea és un equip molt físic, amb Bright, Baltimore, Cuthbert o Lauren James, que no va poder jugar. El futbol femení va cap aquí?

Tu has de jugar amb el que tinguis. Si ets el Chelsea, et van els partits d’anada i tornada, amb molta pilota aturada i molts reinicis. Perquè les seves virtuts són més aviat condicionals que no pas tècniques. Però després Keira Walsh sap moure la pilota, tenen extrems molt profundes i davanteres amb talent.

El 4-1 del Barça significa que preval el futbol de toc?

Nosaltres vam fer un partit molt complet perquè vam jugar amb el ritme correcte, amb possessions llargues i amb gent per darrere de la pilota per evitar contraatacs, madurant les jugades i accelerant en el moment més avantatjós. Crec que estem creixent a través d’aquests ritmes.

Com s’imagina la tornada diumenge a Stamford Bridge?

Haurem d’intentar tenir el màxim de possessió perquè elles ens vindran a buscar al nostre camp. Voldran molts duels i un partit caòtic. Nosaltres som millors en escenaris més calmats. Intentarem fer jugar les jugadores amb millor peu i organitzar-nos amb la pilota.

Vostè sempre ha tingut molt clar que volia al mig del camp Patri Guijarro, Aitana i Alexia.

És que és un mig del camp de moltíssim nivell. Estic molt content i, compte, també ho estava abans que se n’anés la Keira (Walsh).

Cal donar moltes instruccions a Aitana i Alexia o són tan bones que elles detecten el que el partit necessita?

Tots necessitem una mica d’ordre per explotar les nostres virtuts. Com que elles són tan creatives i tenen tanta interpretació, has d’anar als detalls concrets. Però sempre brillaran més si el col·lectiu és ordenat.

Va ser injust amb Claudia Pina, autora de dos gols al Chelsea?

Què és just o injust en el futbol? Què s’hauria dit si la Salma s’hagués quedat fora? Són dues jugadores de molt nivell, però diferents. Això no va de Pina o Salma. M’imaginava una primera part de ritme lent i després accelerar i en vaig parlar amb la Claudia. Quan ens vam avançar, va entrar Pina perquè, a més de tenir un olfacte de gol increïble, ordena molt els atacs. Amb ella volia tenir el control absolut.

Pot ser la sisena final de Champions en set anys. En són conscients al vestidor? I, al revés, n’és conscient l’entorn?

Jo sí que tinc clar que el que estem fent és increïble. Hi ha molt mèrit del club, de la secció, dels directors esportius, dels anteriors tècnics i de les jugadores, que tenen una gana increïble per continuar fent història. Aquí hi ha una cosa molt bona i és que aquestes noies són molt competitives. És la meva quarta temporada amb elles i sempre tenen ganes i il·lusió de repetir èxits.

Com veu la rivalitat amb el Reial Madrid? El fastigueja haver perdut un clàssic contra elles?

Em va fer ràbia perquè no vam fer un gran partit. Veníem de guanyar dos partits molt seguits a la Copa (0-5 i 3-1) i volíem sentenciar la Lliga. No vam estar encertades i ens va passar factura en els minuts finals. Dit això, el Madrid ja no són tres jugadores, sinó que té inversió i una plantilla. S’anirà acostant.

Però hi va haver polèmica. Arran del gol anul·lat a Jana Fernández, per un fora de joc inexistent, hi haurà un VAR a la Lliga F.

És un primer pas. Cal apostar en aquesta línia. En el futbol és difícil ser just perquè no sempre guanya el millor equip. Però si tenim eines que ens poden facilitar que les accions de valor gol puguin ser més justes cal aprofitar-les.

En aquesta banqueta es gaudeix?

Estic entrenant les millors del món i el millor equip, i és una responsabilitat increïble. Però si no gaudís amb això, no sé amb què gaudiria. És la meva passió, el que més m’agrada. Però el futbol té una part de patiment. Vols que vagi molt bé, però no hi ha paciència, tothom té pressa. De vegades necessites temps i confiança perquè tot es consolidi. Però jo sí que gaudeixo.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...