Barbie Ferreira és un remolí inquiet. Parla molt ràpid i no para de gesticular i riure. És feliç de ser a Barcelona, una ciutat que coneix bé perquè hi ha fet campanyes com a model de talles grans de Mango. “Va ser la meva manera de guanyar-me les garrofes durant un parell d’anys”, recorda en conversa amb aquest diari en un cèntric hotel de la capital catalana. D’un temps ençà, aquesta nord-americana d’origen brasiler que s’ha convertit en una icona del moviment body positive combina el modelatge amb l’actuació, en què va saltar a la fama com a Kat Hernandez en les dues primeres temporades de l’ exitosa sèrie Euphoria , en el paper d’una adolescent preocupada pel seu físic que acaba reconvertida en dominatrix.
Ara s’ha traslladat fins a la ciutat comtal per presentar Un ‘like’ de Bob Trevino , pel·lícula que va inaugurar ahir a la nit la novena edició del BCN Film Fest en una gala que va honrar Tono Folguera com a productor català de l’any per la revista Screen International i a la qual van assistir autoritats com la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar; el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, i el director de l’ICAA, Ignasi Camós.
“Sempre he estat una emprenedora; vaig créixer sense lligams amb la indústria i m’he buscat el meu camí”
Al film, Ferreira és Lily Trevino, una dona d’uns vint anys solitària abandonada per un pare egoista. Com que no respon a les trucades ni li obre la porta de casa, intenta contactar amb ell per Facebook i és amb el perfil d’un home (John Leguizamo) que es diu igual que el progenitor, Bob Trevino, amb qui comença a xatejar i a mantenir una bonica relació d’amistat.
En Bob està casat, treballa com a cap d’obra en una empresa de construcció en què no arriba mai el promès ascens i va perdre el seu únic fill quan era petit per una malaltia. La Lily i en Bob són dues ànimes ferides que s’ajuden mútuament a sobreviure en un món on les bones persones solen patir molt. “Crec que hi ha moltes pel·lícules que retraten parts fosques de la humanitat, i aquesta d’alguna manera destaca l’oposat”, diu Ferreira. El film, de la debutant Tracie Laymon i basat en fets reals que li van passar a la directora, va guanyar el premi del públic en la passada edició de la Seminci.
“Em van donar el guió fa un parell d’anys i no sabia que estava basat en una història real. Recordo que el vaig llegir i em vaig sentir tan commoguda que no vaig dubtar a participar en el projecte. Vaig passar molt de temps parlant amb la Tracie sobre les nostres vides, les nostres similituds –l’actriu va ser criada sense la figura d’un pare– i com seria la Lily”. La va interpretar “com la meva nena interior, com si el meu jo infantil s’apoderés del meu cos adult a causa de tot l’immens trauma que ha passat i no ha processat”. El seu personatge està acostumada des de petita a assumir la culpa de tot. “Vaig créixer amb persones molt semblants i jo també pensava que tot era culpa meva. Per mi ha estat una experiència catàrtica perquè aquesta pel·lícula realment mostra la importància, quan es cria un fill, de mostrar-li una guia i amor”. Considera que la Lily és “una dona complicada que no s’ha realitzat mai del tot. Ha viscut en la realitat que el seu pare narcisista ha creat per a ella. I quan vius en una infantesa així, el teu sentit de la realitat pot canviar molt. La Lily és una persona que treballa en pilot automàtic, sense qüestionar-se res”.
Ferreira confessa que el seu somni de petita era ser actriu i que fer de model li va començar a obrir les portes. “Sempre he estat una emprenedora. Jo no vinc d’una família de Hollywood. Vaig créixer sense connexions amb la indústria, de manera que em vaig haver de buscar el meu camí”. I no li ha anat gens malament. El 2016 va aconseguir posicionar-se en la llista d’adolescents més influents de la revista Time . És molt activa a les xarxes socials, on sol penjar selfies i vídeos. “Crec que és important tenir xarxes, no tant per a l’actuació, però m’ajuda a promocionar els meus projectes. En el meu cas faig moltes coses creatives pel meu compte”. Li agrada el cinema espanyol, especialment Volver , d’Almodóvar: “Vull ser la pròxima noia Almodóvar!”, exclama eufòrica.
Sobre la situació als Estats Units, amb Trump embrancat en una guerra comercial mundial i alguns artistes abandonant el país, Ferreira creu que és un moment horrible. “Sembla un circ cada dia. No és gens divertit. Sempre tinc esperança en els EUA perquè m’estimo el país. Malgrat ser d’origen brasiler, hi vaig néixer i créixer. Tot s’està erosionant i el món està en flames, però tinc l’esperança, potser ingènua, que tot sortirà bé. I crec que és perquè també crec en els humans”.