La reducci贸 de la jornada laboral a 37,5 hores, el projecte estrella de la ministra de Treball, Yolanda D铆az, que ha comportat friccions notables al si del Govern espanyol i que arrossega retards sobre el calendari previst, finalment passar脿 dimarts pel Consell de Ministres.
L鈥檃nunci el va fer ahir D铆az aprofitant que jugava a casa: era al congr茅s de CC.OO. d鈥� Ind煤stria, i en un moment especialment oport煤. S鈥檃provar脿 pr脿cticament el dia abans del Primer de Maig, que tindr脿 una vegada m茅s la jornada laboral com a gran reivindicaci贸, i just quan Sumar est脿 havent de pair un augment de la despesa en defensa que no 茅s precisament del seu grat.
Amb aquesta aprovaci贸 en segona lectura del projecte de llei s鈥檌niciar脿 una tramitaci贸 parlament脿ria que apareix com a molt dif铆cil, ja que els suports encara no estan assegurats. Tot pot acabar depenent dels vots de Junts, amb el qual tant Foment del Treball com diverses organitzacions catalanes han multiplicat els contactes els 煤ltims mesos per assegurar la seva oposici贸 al projecte. Tamb茅 Treball ha jugat aquesta carta, amb contactes de Yolanda D铆az mateix i del seu equip.
El text s鈥檃provar脿 despr茅s que, les 煤ltimes setmanes, s鈥檋an introdu茂t les modificacions t猫cniques que va plantejar el Consell Econ貌mic i Social (CES), que va avalar el conjunt, tot i que tamb茅 va reclamar alguns canvis.
D鈥檃questa manera s鈥檌niciar脿 un tr脿mit parlamentari que es presenta molt complicat
Un cop es va assabentar de l鈥檃nunci, la CEOE va reaccionar mostrant el 鈥渟eu rebuig m茅s profund鈥� a la iniciativa i qualificant el Govern espanyol d鈥欌�渙portunista pol铆tic鈥� per haver programat l鈥檃provaci贸 de la mesura pel Consell de Ministres l鈥檃vantsala del Primer de Maig. A partir d鈥檃qu铆, recuperen els seus arguments tradicionals, tant l鈥檌mpacte greu que tindr脿 sobre l鈥檃ctivitat econ貌mica i l鈥� ocupaci贸, amb incid猫ncia especial, diuen, en les petites i mitjanes empreses; com el fre que suposar脿 per a la negociaci贸 col路lectiva, ja que se situar脿 la jornada m脿xima legal per sota de la jornada mitjana ja acordada en molts convenis col路lectius.
Per la seva banda, Foment del Treball tamb茅 va manifestar el seu rebuig a la mesura i plantejar脿 als grups parlamentaris que presentin una esmena a la 颅totalitat al projecte. 鈥淣o es pot violentar d鈥檃questa manera鈥� el di脿leg social, afirma la patronal 颅catalana.
La mesura va ser acordada entre el Ministeri de Treball i els sindicats, i amb l鈥檕posici贸 de la patronal, que no va voler entrar mai a fons en la negociaci贸 d鈥檜n tema que rebutgen d鈥檜na manera rotunda. Suposa passar de les 40 hores setmanals de la jornada actual fins a les 37,5, sense afectaci贸 al salari, i complementat tamb茅 amb la instauraci贸 d鈥檜n registre telem脿tic dels horaris i un enduriment de les sancions en cas d鈥檌ncompliment. El projecte de llei recull, a m茅s, el dret a la desconnexi贸 digital i l鈥檕bjectiu 茅s que la nova jornada entri en vigor aquest any.
Si en l鈥檃nterior legislatura, la reforma laboral va ser la bandera de Yolanda D铆az, en aquesta segona ha posat tot el pes per tirar endavant la reducci贸 de jornada. Durant la negociaci贸 va oferir alguns ajuts complementaris a les empreses, b脿sicament a les pimes, per facilitar la seva adaptaci贸 al nou horari, per貌 que va retirar quan la patronal no es va afegir al consens. Despr茅s va tenir una disputa amb el ministre d鈥橢conomia, Carlos Cuerpo, perqu猫 el projecte de llei es tramit茅s amb car脿cter d鈥檜rg猫ncia i sense retocs sobre el que s鈥檋avia acordat amb els sindicats, i ara, la setmana que ve s鈥檌niciar脿 la part m茅s dif铆cil, el pas per les Corts. En aquell escenari, des de Treball apunten que estan disposats a negociar compensacions per a les empreses amb m茅s dificultats, tot i que el dubte 茅s si n鈥檋i haur脿 prou per conv猫ncer els grups parlamentaris.
La patronal rebutja la mesura i acusa el Govern espanyol d鈥檃ctuar amb 鈥渙portunisme pol铆tic鈥�
Conscient del que l鈥檈spera, Yolanda D铆az, va afirmar ahir que 鈥渆ns deixarem la pell鈥� en aquesta iniciativa, que considera que 鈥溍﹕ la mesura que m茅s vol i que m茅s i valora el conjunt dels espanyols, votin qui votin鈥�. La ministra va defensar que es van esgotar les possibilitats d鈥檃rribar a un acord amb la CEOE, amb la qual es va estar negociant durant onze mesos. Despr茅s es va tancar l鈥檃cord nom茅s amb els sindicats, es va portar al Consell de Ministres i ara, finalment, entrar脿 al 颅Parlament.
