La mort 茅s un tema que preocupa 鈥渕olt鈥� l鈥檌ncombustible Costa- Gavras, un cineasta que als 92 anys pot presumir d鈥檜na salut f铆sica i intel路lectual excel路lent. 鈥淓n soc conscient, per貌 tinc una edat en qu猫 el final s鈥檃costa cada dia que passa鈥�, diu amb resignaci贸 i un somriure. Presenta nova pel路l铆cula, El 煤ltimo suspiro , i publica en espanyol el seu llibre de mem貌ries Ve adonde sea imposible llegar. ( Edicions Providence), en el qual repassa la seva vida des que va deixar la seva Gr猫cia natal per convertir-se en director de cinema a Par铆s.
Al film, el francogrec aborda el dret a la mort digna i les cures pal路liatives en una hist貌ria desbordant de vida en qu猫 regna l鈥檈scolta i l鈥檃companyament mutu. No en va, est脿 inspirada en el llibre hom貌nim de l鈥檈scriptor R茅gis Debray i el metge Claude Grange, que explica casos reals de pacients que s鈥檈nfrontaven amb els seus 煤ltims dies d鈥檈xist猫ncia.
El realitzador torna a donar una altra lli莽贸 del comprom铆s social i pol铆tic que caracteritza la seva filmografia per mitj脿 de la relaci贸 entre en Fabrice, un fil貌sof que descobreix que pot estar malalt, i l鈥橝ugustin, responsable d鈥檜na unitat de pal路liatius. 鈥淟a lectura del llibre em va permetre explorar una situaci贸 que al final ens afectar脿 a tots tard o d鈥檋ora. Vaig descobrir un m贸n que no coneixia i vaig trobar una veritat extraordin脿ria en cada cas鈥�, explica el director d鈥檕bres mestres com ara Z , Desaparecido , Estado de sitio o 础尘茅苍 , el qual revela: 鈥淛o sempre intento fer pel路l铆cules que tractin temes que m鈥檃fectin personalment, amb qu猫 senti una connexi贸鈥�.
Amb aquest relat profundament hum脿 i farcit d鈥檜na sensibilitat exquisida va concursar per la Concha d鈥橭r al Festival de Sant Sebasti脿 i va voler que els metges i infermeres que apareixen amb els actors protagonistes 鈥搈agn铆fics Denis Podalyd猫s i Kad Merad鈥� fossin persones reals.
Costa- Gavras creu que hi ha hagut grans canvis en la societat amb el tema de la mort. 鈥淎bans hi havia cerim貌nies m茅s pomposes, ara tot 茅s m茅s r脿pid. Un mor i l鈥� envien directament al cementiri鈥�, opina sobre un afer crucial sobre el qual han reflexionat recentment Pedro Almod贸var, amb La habitaci贸n de al lado , o Carlos Marques-Marcet, amb el musical Polvo ser谩n .
鈥淎bans hi havia cerim貌nies m茅s pomposes, ara mor alg煤 i l鈥檈nvien directament al cementiri鈥�
Es queixa que els pol铆tics no volen parlar d鈥檜n tema que evidencia les mancances del sistema sanitari per afrontar amb dignitat l鈥櫭簂tima etapa de la vida. 鈥淎 Fran莽a fa m茅s de dos anys que proven d鈥檃provar lleis i no ho aconsegueixen. Els pol铆tics no saben com abordar el problema鈥�. Per aix貌, defensa la necessitat que els estats ofereixin llocs per rebre assist猫ncia per morir a les persones que no volen continuar vivint, per貌 que no volen ni su茂cidar-se ni imposar una responsabilitat als seus 茅ssers estimats. 鈥淨ue puguis demanar-ho i tres minuts m茅s tard... s鈥檋a acabat鈥�.
I continua: 鈥淓l problema 茅s que no hem acceptat mai la mort com un fet social que ens passar脿 a tots. Des que som petits ens fiquen un terror terrible a la mort, intentem no parlar-ne i per aix貌 vivim com si no hagu茅s de passar mai, per貌 s铆. Volem tenir una mort digna o estar absolutament terroritzats? Jo crec que val m茅s preparar-se, decidir un dia i que no sigui una cosa tan catastr貌fica, sin贸 una cosa que doni pas a la nost脿lgia, que d鈥檃lguna manera 茅s la continuaci贸 de l鈥檃mor鈥�, raona.
En Fabrice s鈥檌nteressa cada vegada m茅s per les cures pal路liatives i acompanya el metge en les visites als pacients. Els testimonis li serveixen per actualitzar un llibre que va publicar fa dues d猫cades i amb qu猫 pret茅n obrir un debat. L鈥橝ugustin, encarnat per Kad Merad, exhibeix una humanitat exemplar als seus pacients, mirant-los als ulls. Ell, al principi, no s鈥檋avia interessat per les cures pal路liatives i tot comen莽a quan una amiga seva, interpretada per Charlotte Rampling, li demana ajuda per morir, despr茅s d鈥檃ssabentar-se que ja no t茅 esperan莽a.
鈥淯na persona pr貌xima a mi que sabia que moriria ens deia: 鈥榥o deixeu que me鈥檔 vagi鈥� i 茅s impossible. 脡s una cosa que no pots aturar i 茅s una situaci贸 terrible tant per a la persona que s鈥檈st脿 morint com per als que l鈥檈nvolten. 脡s injust que fem sentir culpables a qui ens sobreviu鈥�, clama el director, que ent茅n que 茅s un tema que pot allunyar al principi alguns espectadors de les sales. Tot i aix貌, per ell el m茅s important 茅s que la pel路l铆cula 鈥渆stigui feta鈥� i existeixi.
Costa- Gavras va embastant una s猫rie de casos tr脿gics, no exempts d鈥檋umor, que van des del de la fam铆lia que s鈥檈ntremet i demana que es continu茂 un tractament que no 茅s efectiu, passant pel d鈥檜na dona a qui li costa que li donin l鈥檃lta perqu猫 vol acabar els seus dies a casa per menjar unes ostres 鈥渃ontraindicades鈥�. El final que tria el personatge d鈥櫭乶gela Molina a la pell d鈥檜na matriarca gitana que enganya la seva fam铆lia i que se鈥檔 vol anar aviat ballant i cantant, o el m茅s tr脿gic, que incumbeix a una jove que sent r脿bia quan sap que li queda poc temps de vida.
鈥溍塻 necessari estar preparat per morir; amb dignitat, valentia i un somriure鈥�
El cineasta apunta que sumar anys fa que siguem m茅s cr铆tics, 鈥渢amb茅 et tornes menys fan脿tic i no hi ha veritats absolutes鈥�.
Sobre el pas del temps, explica que l鈥檃terreix 鈥渓鈥檃rribada del
declivi, i necessitar ajuda perqu猫 m鈥檃judin a rentar-me o alimentar-me. Per aix貌 vull poder decidir quan i com morir, sense patiment, amb dignitat, valentia i un somriure鈥�.
I parla del portugu猫s Manoel de Oliveira 鈥搈ort als 106 anys鈥� com un cineasta a qui li agradaria emular. 鈥淪eria un miracle鈥�, manifesta. Per aix貌, 鈥渕entre pugui, vull continuar explicant hist貌ries鈥�.
