Fa anys que el director israeli脿 Eran Riklis est脿 dedicat a un cinema de marcat accent social, amb qu猫 destaca hist貌ries de persones que s鈥檈nfronten a la falta de drets i de llibertat com La novia siria o Los limoneros . En el marc del BCN Film Fest concursa amb Leer Lolita en Teher谩n , adaptaci贸 del best-seller autobiogr脿fic de la professora de literatura anglesa i escriptora iraniana Azar Nafisi, que als anys noranta va reunir clandestinament a casa seva algunes alumnes per llegir llibres prohibits al seu pa铆s com Lolita , de Nabokov, o Orgull i prejudici , de Jane Austen.
Viure a Tel-Aviv
脡s molt dolorosa, per貌 si comparo la meva vida amb la d鈥檜n nen palest铆 a Gaza, la seva 茅s molt pitjor鈥�
Com acaba un cineasta israeli脿 fent una pel路l铆cula sobre la hist貌ria de resist猫ncia d鈥檜na professorairaniana?
Vaig llegir el llibre el 2008, cinc anys despr茅s que sort铆s publicat, i em va encisar. S茅 que es va parlar amb directors nord-americans sobre la possibilitat de fer-ne una pel路l铆cula, per貌 l鈥橝zar volia que fos alg煤 europeu. El 2016 vaig tornar a rellegir-lo i em va estranyar que encara no s鈥檋agu茅s fet cap pel路l铆cula, aix铆 que vaig volar als Estats Units per parlar amb ella. Era una hist貌ria molt forta. Vaig sentir que em pertanyia, que era part del meu estil cinematogr脿fic, sobre dones que s鈥檋an d鈥檈nfrontar a situacions pol铆tiques i socials complicades. I realment em vaig proposar de dirigir-la. L鈥橝zar va confiar en mi.
Qu猫 li va impactar tant del llibre per portar-lo a la pantalla gran?
Quan el vaig llegir vaig pensar que no es tractava nom茅s d鈥檜na hist貌ria sobre dones iranianes. El vaig veure com una hist貌ria universal sobre humanitat. Quan expliques la hist貌ria d鈥檃lg煤 m茅s, te l鈥檋as de fer teva. I per mi no s鈥檋a tractat mai de la ubicaci贸 ni del context. Es tracta de persones que lluiten contra l鈥檕pressi贸, un tema que sempre he volgut explorar a la meva obra.
Sens dubte la hist貌ria de l鈥� Azar 茅s la d鈥檜na dona valenta...
Molt valenta, que es nega a acatar ordres absurdes. Est脿 segura que llegir aquells llibres prohibits pot ajudar altres dones a obrir-se mentalment i realment les ajuda, per貌 tamb茅 paga un preu alt per aix貌. La veig com una dona sensible i assenyada que prova de comprendre el m贸n tal com funciona. Em sembla interessant pensar en aix貌 quan penso com va escriure sobre els homes de Teheran als anys vuitanta, especialment els de la universitat, que s贸n islamistes cl脿ssics. Per貌 no s贸n monstres. Anaven a la universitat i els que estudiaven amb ella literatura anglesa li retreien que Lolita no estava perm猫s i que els feia sentir inc貌modes, per貌 l鈥橝zar intentava que veiessin m茅s enll脿, debatre sobre el que llegien i raonar els seus punts de vista.
Per vost猫 era important que les actrius fossin iranianes?
S铆. I no va ser f脿cil. La majoria estan exiliades. Viuen a Par铆s, Londres, Berl铆n, Nova York, Los Angeles... Certament gaireb茅 totes elles tenen algun tipus de relaci贸 amb el seu personatge. Golshifteh Farahani, que encarna l鈥� Azar, o Zar Amir Ebrahimi van deixar el pa铆s quan tenien uns 25 o 26 anys. I tenien una carrera a l鈥� Iran. 脡s a dir que per q眉estions pol铆tiques, per les normes socials i per estupideses, se鈥檔 van haver d鈥檃nar. La Golshifteh, per exemple, se鈥檔 va anar el 2008 i no hi va tornar mai. No havia fet cap pel路l铆cula en persa, i aquesta 茅s la primera vegada que en fa una en el seu propi idioma. D鈥檃lguna manera vaig sentir que la vida d鈥檃questes dones, les actrius, 茅s un reflex dels personatges de la pel路l铆cula i viceversa.
Han passat m茅s de 20 anys des de la publicaci贸 del llibre i les dones iranianes continuen lluitant pels seus drets. Com veu la situaci贸?
Recordo que l鈥橝zar em va dir: 鈥淟a meva mare lluitava, jo continuo lluitant, i ara la meva filla tamb茅鈥�. Per貌 crec que la lluita t茅 dos camins: un 茅s que et quedis i lluitis al teu pa铆s i un altre que decideixis marxar a un altre lloc perqu猫 no aguantes m茅s. 脡s una gran tria que has de fer i ara ho veig en mi mateix. Malgrat el moment boig del conflicte a Gaza, sento que m鈥檋e de quedar i no ser un exiliat. 脡s molt dolor贸s viure a Tel-Aviv, ara. I, tot i aix貌, la vida continua. 脡s una situaci贸 realment complexa. Per貌 continuo pensant que si comparo la meva vida amb la d鈥檜n nen palest铆 a Gaza, la seva 茅s molt pitjor.
