Wooton Rivers 茅s un petit poble del Wiltshire, situat a un centenar de kil貌metres al sud-oest de Londres. Assegut en un rac贸 del pub local, The Royal Oak, estava admirant el bigam del fant脿stic edifici bastit al segle XVI, quan em vaig endur una bona sorpresa.
Havia demanat uns postres t铆pics, un pastis cruixent de groselles, Gooseberry Crumble Cake deia la carta, per貌 el que em van portar no contenia els t铆pics fruits de bosc petitons, sin贸 unes grans groselles verdes i transl煤cides que van transportar-me directament a la infantesa, en una mena de sobtat viatge prousti脿. Aquelles groselles eren especials, pertanyien a l鈥檈sp猫cie Ribes uva-crispa, de textura entre el ra茂m i el li-chi, i un aroma delici贸s. No les havia tornat a veure des de que, de molt petit, les menjava al jard铆 de Can Sol茅, a Les Planes.
Malgrat la seva intensa activitat com a metge i pol铆tic, l鈥檃ut猫ntica passi贸 de Joan Sol茅 i Pla eren les plantes. En aquesta instant脿nia apareix, a la dreta de la foto, al jard铆 bot脿nic Marimurtra de Blanes amb el seu fundador Carl Faust, contemplant uns parterres amb cact脿cies i plantes crasses. Molt possiblement la foto la va fer un tercer bot脿nic, amic dels protagonistes i bon fot貌graf, Josep Cuatrecasas a la primavera de 1936
Can Sol茅 est脿 situat a escassos metres de la riera de Vallvidrera, en un fondal humit en que la vegetaci贸 recordava m茅s la del Wyltshire que la d鈥檜n alzinar mediterrani eixut. Havia estat edificada a cavall dels segles XIX i XX per Antoni Sol茅 Molons, qui va ser la m脿 dreta del fam贸s Frank S. Pearson, l鈥檋ome que va electrificar mitja Catalunya i va iniciar la construcci贸 del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i Terrassa. En aquells ombr铆vols verals les groselles gegants i verdes no eren la 煤nica raresa bot脿nica.
听Tamb茅 si trobava abundant l鈥檋erba d鈥檕renetes, la Chelidonium majus dels bot脿nics, el l脿tex taronja de la qual, segons deien, elimina les berrugues, o la Rosella de Calif貌rnia, pels bot脿nics Eschscholzia californica, de pronunciaci贸 delicada si s鈥檈st脿 menjant un polvor贸.听Aquesta darrera t茅 una preciosa flor de color taronja viu i p猫tals arrissats, 茅s originaria del desert de Calif貌rnia per貌 s鈥檋a est猫s per tot el sud europeu com a ornamental. La senyora Maria Antonia Sol茅 es referia a totes aquelles plantes com les de l鈥檕nclo Joan.
Perfil 煤nic
Joan Sol茅 va ser un destacat metge barcelon铆, pol铆tic independentista que condu茂a un cotxe 'el猫ctric' i va acabar exiliat a Col貌mbia: hauria pogut ser perfectament un homenot de Josep Pla
Per貌, qui era l鈥檕nclo Joan? El misteri va allargar-se for莽a m茅s enll脿 de meva infantesa, i poc a poc vaig anar descobrint un personatge formidable que podia haver estat perfectament un homenot de Josep Pla. Sent jo adolescent vaig poder comen莽ar a lligar caps en descobrir que de la nombrosa prole de l鈥檃judant de Pearson, dues dones, Euda i N煤ria, eren filles del Doctor, que 鈥渉avien marxat despr茅s de la guerra a Col貌mbia鈥�, eufemisme de que s鈥檋avien hagut d鈥檈xiliar amb el seus pares.
En Joan Sol茅 va ser un destacat metge barcelon铆 de principis del segle XX. Havent nascut l鈥檃ny 1874, va emprendre els estudis de medicina obtenint la llicenciatura l鈥檃ny 1899. Un fet que el va impactar va ser la mort, el mateix dia, de dues germanes seves a causa de la dift猫ria; una d鈥檜n any i l鈥檃ltra de setze. Tot just havia acabat la carrera, i amb l鈥檃juda d鈥檜n company, va esfor莽ar-se in煤tilment en intentar salvar la seva vida. Els seus germans van emprendre camins ben diferents, relacionats amb l鈥檈nginyeria o la topografia. Per exemple l鈥檈staci贸 de Les Planes dels actuals FGC, la m茅s bella de la l铆nia, va respondre a un disseny escollit pel seu germ脿 Antoni.
El doctor Sol茅 va ampliar estudis a Montpeller i a Ginebra, interessant-se per les malalties del pulm贸 i la bot脿nica. Va casar-se el 1900. Des de molt jovenet havia tingut moltes aficions, i dues passions: la natura i la pol铆tica. Ja amb el seu pare realitzava excursions, al principi per la serra de Collserola, i m茅s tard amb els seus amics pel Pirineu.
听Li agradava especialment la bot脿nica i, dins d鈥檃questa la part que avui es coneix com etnobot脿nica, concretament els usos medicinals de les plantes. Tenia una intensa vida social i va participar des de molt jove en moviments catalanistes. La bot脿nica el va dur a ser vicepresident, durant un breu per铆ode, de l鈥� Instituci贸 Catalana d鈥橦ist貌ria Natural.
Vida intensa
Va presidir la Uni贸 Catalanista, va crear un grup de voluntaris per lluitar a la Primera Guerra Mundial i 贵谤补苍莽补 li va atorgar la Creu de Cavaller de la Legi贸 d'Honor
En pol铆tica, va presidir la Uni贸 Catalanista, i es va posicionar de forma inequ铆voca a favor de la independ猫ncia de Catalunya. Durant la Primera Guerra Mundial va pilotar una iniciativa consistent a donar suport a la causa aliada en contra dels imperis centrals, promovent un cos de voluntaris, els Voluntaris Catalans, integrats en l鈥檈x猫rcit franc猫s, que van combatre a les principals batalles, on molts d鈥檈lls van morir.
Sol茅, que tenia una bona amistat amb el Mariscal Joffre, l鈥檋eroi de la batalla del Marne, va arribar a visitar el front. Al final de la guerra, per貌, les fronteres als Pirineus van quedar com abans. A Sol茅 se li va concedir en agra茂ment la Creu de Cavaller de la L茅gion d鈥橦onneur, per貌 res m茅s. Va deixar breument la pol铆tica, centrant-se en l鈥檈xercici de la medicina.
Una estampa t铆pica de l鈥櫭╬oca era veure鈥檒 passar amunt i avall amb el seu caracter铆stic cotxe propulsat amb bateries, era un Detroit Electric de color verd i aspecte de carruatge sense cavalls. Feia molts kil貌metres visitant pacients i considerava que els motors de benzina no eren una alternativa saludable ja que contaminaven l鈥檃ire! Anava m茅s d鈥檜n segle avan莽at....
l'obra in猫dita 'Bot脿nica M猫dica Colombiana', d'onze volums, el doctor Sol茅 va fer innombrables dibuixos, com aquesta l脿mina de morfologia floral
Anys m茅s tard, va reprendre les activitats. Per la seva amistat amb Francesc Maci脿, va presentar-se a les eleccions i va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya. La seva admiraci贸 per Maci脿 nom茅s era comparable a la seva poca simpatia per Companys. Q眉esti贸 de car脿cters.
Des de molt jove va adoptar el costum d鈥檃nar escrivint a diari les seves viv猫ncies, activitats, impressions i opinions. Els seus diaris s鈥檋an conservat i gr脿cies a ells la seva vida pol铆tica ha estat objecte d鈥檈studis molt detallats, destacant una completa monografia de Josep Esculies. En canvi, la seva faceta cient铆fica ha passat m茅s desapercebuda, especialment perqu猫 la seva activitat com a bot脿nic es va desenvolupar de molt jove o ja en l鈥檈dat madura i a Sud-Am猫rica.
听Personatge inoblidable
Enamorat de la natura, Sol茅 va ser amic de Maci脿 i d'脌ngel 骋耻颈尘别谤脿, va mediar per alliberar el cardenal Vidal i Barraquer i va impedir que el monestir de Montserrat fos cremat durant la Guerra Civil
Cap a finals dels anys 80 vaig tenir l鈥檕portunitat de con猫ixer les seves dues filles, Euda i N煤ria. Va ser a la casa de Queralbs. El seu pare havia adquirit dus antigues cases del poble i les havia fet unir i restaurar. Era un enamorat de la muntanya i del Pirineu en especial. Per Queralbs van passar alguns dels seus notables amics. El seu car脿cter extravertit i bondad贸s, un f铆sic imponent, acompanyat d鈥檜na poblada barba i el seu inseparable barret, no el feien passar desapercebut. Tenia amics amb camps d鈥檌nter猫s, professions i aficions ben variades. Entre ells destacava la del poeta i dramaturg 脌ngel 骋耻颈尘别谤脿.
En el llibre Personatges Inoblidables i altres records, de Joan Alavedra, aquest explica que durant l鈥檈stiu de 1895 un grup d鈥檃mics van visitar el Dr. Sol茅 i Pla. All脿, assenyalant una masia llunyana, el Mas Morer.
L鈥檃mfitri贸 els hi va explicar la trista historia d鈥檜n hereu que havia acollit una captaire, convertint-la en la seva amistan莽ada. Que per poder-se casar ell amb una rica pubilla i salvar l鈥檈conomia del mas, la va obligar脿 malcasar-se amb un rude pastor...i etc猫tera, etc猫tera. A la imaginaci贸 d鈥櫭�ngel 骋耻颈尘别谤脿 havia germinat la llavor de Terra Baixa, el cl脿ssic del teatre catal脿 tradu茂t a catorze idiomes! 骋耻颈尘别谤脿, bon observador, plasm脿 en la seva obra el llenguatge que havia escoltat entre els pagesos i pastors de Queralbs I Pardines.
Joan Sol茅 va exercir de manera altruista la medicina amb les comunitats ind铆genes de Sierra Nevada. Va fer aquesta foto d'un nen arahuac el 1943.听
La seva etapa pol铆tica i la Guerra Civil van aturar pr脿cticament tota activitat bot脿nica. L鈥檈sclat de la guerra el va agafar a Ripoll, si be es trasllad脿 immediatament a Barcelona on assist铆 com a metge els ferits dels primers combats, a sota la porxada de les Set Portes, previs a l鈥檃ssalt de Capitania.
Un fet molt notable es produ铆 el 22 de juliol del 36. Amb el Conseller de Cultura, Ventura Gasol, van t茅mer per la integritat d鈥檃lgunes peces clau del patrimoni hist貌ric com edificis religiosos i arxius. Montserrat era una d鈥檈lles.
Acompanyat d鈥檜na dotaci贸 de mossos d鈥檈squadra es present脿 a Montserrat per 鈥渋ncautar鈥� el monestir en nom de la Generalitat. Top脿 amb un grup de gent, de las Juventudes Libertarias de la Torrassa, que es disposaven a cremar el conjunt d鈥檈dificis. Segons refereixen els testimonis s鈥檈ncar脿 al cap de l鈥檈scamot, amb l鈥檃rgument que el Monestir s鈥檋avia de convertir en un hospital militar, salvant aix铆 l鈥橝badia benedictina. Tamb茅 鈥渃onfisc脿鈥� l鈥檃rxiu medieval de Sant Joan de les Abadesses.
Un Mamo o l铆der espiritual arauac de la Sierra Nevada. Sol茅 va estudiar el seu idioma, religi贸 i costums. El seu petitquadern vermell de notes es va convertir en un curi贸s diccionari Catal脿-Guajiro听
D鈥檜na forma semblant, Ventura Gasol i el propi Companys li van encarregar que an茅s a Montblanc per tal de negociar amb un comit猫 del Front Popular la cessi贸 del cardenal Vidal i Barraquer a la Generalitat a fi de conduir-lo a Barcelona, ja que estava segrestat per un grup d鈥檃narquistes de la FAI. Se鈥檔 va sortir; despr茅s de moltes perip猫cies i hores de negociaci贸 se鈥檒 va poder endur sa i estalvi, lliurant-lo aix铆 d鈥檜na mort segura
Cap a finals de gener de 1939, amb la guerra perduda, Sol茅 i Pla, amb la seva fam铆lia, va iniciar el cam铆 de l鈥檈xili, del qual no tornaria. Va travessar la frontera amb 贵谤补苍莽补 per Agullana, havent hagut de fer una parada a Figueres per obtenir passaport i realitzar els tr脿mits per a ell i un grup d鈥檈scriptors i gent del m贸n de la cultura. En aix貌 la Legi贸 d鈥橦onor s铆 que el va ajudar. Va fer el cam铆 i va creuar la frontera en companyia d鈥橝ntoni Rovira i Virgili, qui en la seva obra 鈥淓ls darrers dies de la Catalunya republicana鈥�, fa un retrat colpidor de l鈥檃margor amb que Sol茅 i Pla va deixar enrere el seu pa铆s i el seu estimat Pirineu.
Despr茅s d鈥檈stades curtes a diverses ciutats franceses, va prendre la decisi贸 de refer lluny la seva vida i amb la seva fam铆lia, el mes de juny, va salpar del port de Le Havre rumb a Col貌mbia.
L'exili
Cap a finals de gener del 1939, amb la guerra perduda, Sol茅 i Pla va iniciar amb la seva fam铆lia el cam铆 de l'exili, del qual no tornaria. Va creuar la frontera en companyia d'Antoni Rovira i Virgili, deixant enrere el seu estimat Pirineu, i poc despr茅s va salpar Col貌mbia
Cap a finals de gener del 1939, amb la guerra perduda, Sol茅 i Pla va iniciar amb la seva fam铆lia el cam铆 de l'exili, del qual no tornaria. Va creuar la frontera en companyia d'Antoni Rovira i Virgili, deixant enrere el seu estimat Pirineu, i poc despr茅s va salpar Col貌mbia
El dimecres 1 de novembre de 1950 El Salgar va quedar pr脿cticament buit. Banyat per les aig眉es del mar del Carib, era un poblet de gent humil que vivien vinculats a la pesca i l鈥檃gricultura, situat a escassos 10 Km de Barranquilla, la quarta ciutat colombiana i capital del departamento del Atl谩ntico. Els pescadors d鈥橢l Salgar havien anat massivament a acomiadar el seu benefactor, l鈥檈stimat Dr. Sol茅 i Pla, que havia mort el dia abans. La cerim貌nia va ser multitudin脿ria. Aquell home que havia arribat onze anys abans sense res, s鈥檋avia guanyat, i de quina manera, la seva estimaci贸.
La etapa sudamericana
En els onze anys que va estar a Col貌mbia, va dedicar el seu temps a tres grans tasques; l鈥檈xercici de la medicina, la recerca i doc猫ncia de la bot脿nica, i el manteniment d鈥檜na vida cultural i un caliu entre els recent exiliats, fundant el Casal Catal脿 a Barranquilla.
En aquest darrer 脿mbit, compt脿 amb l鈥檃mistat i ajuda de personatges interessants ja casa seva va ser punt de reuni贸 de la comunitat catalana exiliada. A banda del gran bot脿nic Josep Cuatrecasas, que va esdevenir el m脿xim expert mundial en flora andina i va acabar els seus dies a la Smithsonian Institution de Washinton, el personatge m茅s destacable amb qui l鈥檜nia una bona amistat va ser l鈥檈scriptor Ramon Vinyes. Vinyes, casat amb una colombiana, va fer de nexe entre els exiliats i la comunitat liter脿ria colombiana. Devia ser un personatge carism脿tic, ja que anys m茅s tard, Gabriel Garc铆a M谩rquez el va immortalitzar en la seva novel鈥a Cien a帽os de Soledad en el personatge d鈥橢l sabio catal谩n, propietari d鈥檜na llibreria a Macondo, la imaginaria poblaci贸. Gabo va coincidir a Barranquilla amb Vinyes i Sol茅.
Lee tambi茅n
L鈥檈xercici de la medicina a Col貌mbia va comen莽ar amb alguna sotragada. La Junta de metges de Bogot脿 va mostrar retic猫ncies a que nom茅s arribar ja pogu茅s exercir la medicina, per貌 el tema es va solucionar r脿pidament amb la intervenci贸 personal del mateix president de la Rep煤blica de Col貌mbia, en aquell temps Eduardo Santos. Sol茅, que era el m茅s gran dels metges emigrats, sempre va deixar const脿ncia escrita del profund agra茂ment per l鈥檃collida que el pa铆s els hi va prestar.
Va exercir a Barranquilla, per貌 amb alguna variant curiosa. Cada dissabte es despla莽ava al poble de pescadors d鈥橢l Salgar, on va construir una cl铆nica que va batejar com a 鈥淓scuela-Consultorio y Dispensario ambulantes Gabriela Mistral鈥�.
All脿 atenia altruistament tot aquell que ho necessit茅s, que eren centenars de persones, guanyant-se l貌gicament l鈥檃fecte de la poblaci贸, ja que no cobrava, ni en esp猫cia, ja que no hagu茅s sabut que fer amb tant de peix!
La segona curiositat ve donada per les seves expedicions bot脿niques. Des de l鈥檃rribada a l鈥檈xili va quedar fascinat per la riquesa natural d鈥檃quell pa铆s. Col貌mbia 茅s realment un parad铆s natural, ja que t茅 un dels 铆ndex de biodiversitat m茅s alts de tot el planeta.
Per exemple, hi ha prop de 2000 esp猫cies diferents d'aus comptabilitzades, un 18% del total mundial; a Europa en tenim 800! La riquesa bot脿nica 茅s tamb茅 extraordin脿ria, sent el pa铆s del m贸n amb m茅s varietat d鈥檕rqu铆dies, m茅s de 4000 esp猫cies, a Europa 250. Sol茅, com Humboldt un segle i mig abans que ell, va meravellar-se i va intentar con猫ixer millor aquella riquesa.
M茅dico 5猫dic altruista
Sol茅 passava consulta gratis cada dissabte a un poble de pescadors, on va crear la cl铆nica Escola-Consultori i Dispensari ambulants Gabriela Mistral: es va guanyar l'afecte de la poblaci贸n
Va obtenir la c脿tedra de Bot脿nica i de Geologia a la Universidad del Atl谩ntico a Barranquilla, i del Museo de Historia Natural. La seva activitat docent es complementava amb nombroses expedicions per recollir plantes i, m茅s important per a ell, informaci贸 sobre les seves virtuts medicinals. Malgrat la seva edat, es despla莽ava pels nombros铆ssims bra莽os del curs baix del riu Magdalena amb els t铆pics cayucos, una mena de pirag眉es artesanals. A rem, no era empresa exempta de riscos i complexitat log铆stica.
Per donar una idea, als rius colombians s鈥檋i poden trobar sis esp猫cies entre cocodrils i caimans, d鈥檈ntre els quals el cocodril americ脿 o caim谩n aguja com es coneix all脿 茅s el m茅s notable. Un mascle adult passa dels 400 Kg i dels 4 metres de llarg脿ria. Un detall interessant pels banyistes 茅s que pot nedar a m茅s de 30 Km/hora. Tamb茅 va realitzar excursions bot脿niques amb muntura per la Sierra Nevada de Santa Marta i molts altres punts del territori guajiro, fronterer amb Vene莽uela.
El cas 茅s que el nostre doctor va fer molts kil貌metres herboritzant i parlant amb les diferents comunitats ind铆genes. La seva preparaci贸 era meticulosa, es va documentar sobre les creences i costums, estructura social i idiomes. Entre els seus quaderns de camp destaca un original diccionari catal脿-guajiro, escrit a ma, que va anar elaborant amb una transcripci贸 fon猫tica pr貌pia per ajudar-se en la pronunciaci贸. Com Humboldt o l鈥檃ragon猫s F茅lix de Azara, Sol茅 posava per davant de tot un gran respecte per les poblacions ind铆genes que anava trobant en el seu cam铆. No era una t脿ctica, era una mostra de la seva grandesa moral, que traspua en els seus escrits.
Com a resultat d鈥檃questes expedicions va escriure una in猫dita 叠辞迟谩苍颈肠补 M茅dica Colombiana, en onze volums, que juntament amb la resta de les seves notes i l鈥檋erbari es conserven a l鈥橧nstitut Bot脿nic de Barcelona, ja que a petici贸 del seu amic l鈥檌nsigne bot脿nic Pius Font i Quer, les seves filles van fer donaci贸 del seu llegat bot脿nic a aquesta instituci贸 barcelonina. La seva faceta m茅s pol铆tica i personal es conserva a l鈥橝rxiu Nacional de Catalunya, havent estat molt m茅s estudiada i divulgada.
Preparaci贸 meticulosa
El doctor catal脿 va aprendre l'idioma dels ind铆genes Arauacs, va aconseguir una c脿tedra a Barranquilla i va escriure una in猫dita Bot脿nica M猫dica Colombiana
Sol茅 va morir als 76 anys, sense haver pogut completar la seva obra ni tornar a veure la seva terra. La tristesa del seu comiat des dels camins d鈥橝gullana, a punt de passar a 贵谤补苍莽补 el 1939, que tant be va captar i narrar Rovira i Virgili, tenia ra贸 de ser. Ja en plena transici贸, i en actualitzar el nomencl脿tor de carrers del barri barcelon铆 de Les Planes, alguns ve茂ns van proposar dedicar-li un passeig. Un passeig proper a la riera, rodejat d鈥檃lzines, roures, arbo莽os, marfulls...i un cedre, l鈥檃rbret de Nadal de la fam铆lia Sol茅 l鈥檃ny 1903, regal d鈥檜n pacient agra茂t, que l鈥檕nclo Joan va plantar a casa els seus pares amb la resta de les seves plantes curioses i que, amb el pas del temps, ara ho contempla tot des de la seva imponent al莽ada.
Lee tambi茅n
