Ens ha deixat en Xavi Argemí, que fa just deu dies explicava en aquest diari la seva malaltia. Patia una distròfia muscular de Duchenne, solament podia moure la punta dels dits de las mans, parlar i mirar. Però amb un cap molt clar, deia que no contemplava l’eutanàsia. Era una persona riallera i molt lluitadora.
Jo voldria fer una aportació. La gent que està molt malalta i vol continuar en vida és –en la majoria dels casos– perquè al seu voltant es troben estimats, els dediquen tot l’amor i temps possible i noten que no són una càrrega. La implicació és molt important.
Josep Maria Carrió i Grau
Barcelona
Mostrar comentarios