La brutal pol铆tica aranzel脿ria de Trump ha posat Pequ铆n al centre del tauler mundial i ha situat la Uni贸 Europea davant un dilema: saber fins on pot arribar en les seves relacions amb la superpot猫ncia manufacturera que 茅s la Xina.
Treballadors de la construcci贸 al districte financer de Pekin听
Thomas L. Friedman, periodista del New York Times i divulgador liberal, va visitar fa uns dies el campus de Huawei a Shanghai. En va sortir tan impressionat que va escriure un article que va titular: 鈥淎cabo de veure el futur. No era a Am猫rica鈥�. Friedman 茅s bo amb els t铆tols. El 2005 va batejar el seu llibre m茅s fam贸s La Tierra es plana , met脿fora d鈥檜na globalitzaci贸 ideal que ell veia com un joc en qu猫 tots competien en igualtat d鈥檕portunitats.
Friedman va sortir fascinat del campus de Huawei, per貌 tamb茅 pertorbat per la sensaci贸 de poder que li va transmetre: un centenar d鈥檈dificis amb laboratoris per a 35.000 cient铆fics, tot connectat per monora茂l. Huawei, empresa d鈥檌nfraestructures per a la informaci贸 i les telecomunicacions, era el 2019 una amena莽a per a la seguretat nacional dels Estats Units. Washington la va acusar d鈥檈spionatge industrial, la va expulsar dels EUA i en va bloquejar l鈥檃cc茅s a moltes tecnologies.
Huawei ha superat el tr脿ngol amb l鈥檃juda de l鈥� Estat xin猫s, s鈥檋a fet m茅s forta, i Friedman conclou que Donald Trump no en tindr脿 prou amb aixecar muralles amb els aranzels per guanyar la cursa a la Xina. Per aconseguir-ho hauria de formar centenars de milers d鈥檈nginyers i matem脿tics, crear ecosistemes de manufactures avan莽ades i un agressiu model d鈥檌nnovaci贸 com el que ha perm猫s l鈥檃parici贸 d鈥檈mpreses com ara DeepSeek.
Si us sorpr猫n veure a un liberal del vell ordre parlar b茅 de la Xina en plena tempesta aranzel脿ria, haur铆eu de llegir tamb茅 Martin Wolf, ap貌stol del liberalisme econ貌mic des de les p脿gines del Financial Times . Wolf tamb茅 ha passat uns dies a la Xina per constatar que el pa铆s asi脿tic i la Uni贸 Europea tenen alguna cosa en com煤. Tots dos, cada un des de perspectives diferents, volen conservar el m贸n que Donald Trump vol destruir.
Anar a la Xina, com hi acaba d鈥檃nar Pedro S谩nchez, quan els Estats Units tanquen les portes als teus productes, 茅s raonable i arriscat. Raonable perqu猫, com explicava en aquest diari l鈥檈xpresident espanyol Jos茅 Luis Rodr铆guez Zapatero, negar la import脿ncia de la Xina com a interlocutor comercial 茅s no voler veure que el m贸n ha canviat. 鈥淎lguns van creure que la Xina no aniria m茅s enll脿 de les manufactures barates i avui rivalitza amb els Estats Units en el desenvolupament tecnol貌gic... Ja no 茅s el segle XX鈥�.
Pequ铆n no cedeix a la f煤ria de Washington i confia que els EUA s鈥檃cabin movent
Per貌 hi ha raons per a un enamorament entre europeus i xinesos? Si un fa abstracci贸 que parlem d鈥檜na dictadura, a primera vista s铆. Els Estats Units suposen el 15% del comer莽 mundial. Si els pa茂sos que representen el 85% restant es mantinguessin ferms a continuar operant amb el vell sistema i el recurs al dret internacional, el model de comer莽 liberal continuaria vigent malgrat els americans.
Per貌 obrir-se a la Xina t茅 els seus riscos. L鈥櫭▁it de Pequ铆n ha estat el de copiar i millorar l鈥檈strat猫gia dels tigres asi脿tics ( Corea del Sud, Taiwan, Singapur i Hong Kong) durant la d猫cada dels cinquanta, que partia d鈥檜na exportaci贸 que aprofitava els baixos costos de la m脿 d鈥檕bra local. L鈥檈strat猫gia va treure centenars de milions d鈥檃si脿tics de la pobresa, per貌 els ha fet molt dependents dels mercats exteriors. Ha funcionat fins que els pa茂sos occidentals han dit prou, pressionats per la p猫rdua d鈥檌nd煤stries i ocupaci贸. En el cas dels Estats Units, la reacci贸 ha estat aparatosa i ser脿 molt dolorosa per a l鈥檈conomia mundial.
L鈥檃lternativa de la Xina per garantir la continu茂tat del seu creixement sense sobresaltar Occident seria que Pequ铆n rebaix茅s el pes de les exportacions i li don茅s m茅s espai a la demanda interna, al consum dom猫stic. Per貌, per raons socials i culturals, li est脿 costant molt d鈥檃conseguir-ho. 脡s m茅s f脿cil per a ells insistir en el m猫tode habitual: subvencionar la manufactura i inundar amb productes barats els mercats que continuen m茅s o menys oberts.
Des del punt de vista de la Uni贸 Europea, la Xina 茅s un dilema. Pot ser el millor amic i alhora el pitjor enemic. En teoria, res que no es pugui resoldre en discussions multilaterals, aquest m猫tode que tant detesta avui l鈥橝dministraci贸 americana.
El problema 茅s que la pugna que lliura Trump contra la Xina sembla un combat a vida o mort. Com en un western o en una pel路l铆cula de kung fu. Pau Pujol脿s, l鈥檈conomista de Solsona que treballa a la McMaster University i a qui els homes que envolten Trump citen com a autoritat per justificar la pol铆tica aranzel脿ria 鈥搈algrat que ell assegura que han fet el que els dona la gana鈥� ha explicat que els aranzels aplicats a la Xina (un 145%, a qu猫 Pequ铆n ha respost amb un 125%) tenen poc sentit.
Sembla que els aranzels aplicats a la Xina busquen la desvinculaci贸 de les dues grans economies
En realitat, no sembla que els aranzels de Trump a la Xina estiguin dissenyats per corregir el d猫ficit comercial. Semblen m茅s aviat una f贸rmula per desvincular ( decoupling ) de manera definitiva a la Xina dels Estats Units. I s贸n una invitaci贸 per a la Xina a rec贸rrer a l鈥檈sperit de resist猫ncia a qu猫 tant li agrada apel路lar a Xi Jinping per aguantar ferms. No cediran.
La Xina ja festeja la Uni贸 Europea i ha cridat a altres damnificats per les pol铆tiques de Trump com el Vietnam o Cambodja a coordinar les seves pol铆tiques. Ha fet picades d鈥檜llet als maltractats aliats dels EUA a la zona, com ara el Jap贸 o Corea del Sud. Els europeus ens hem acostumat a mirar la Xina com a una 辫别谤颈蹿猫谤颈补 del centre, sempre a Occident. Per貌 茅s obvi que aix貌 ja s鈥檋a acabat. La Xina 茅s una superpot猫ncia i el centre del m贸n 茅s m茅s a prop d鈥檈lls que no pas de nosaltres.
Lee tambi茅nGuerra at貌mica comercial
