Sense cèsars ni Tesla en un futur?
EL PATI DIGITAL
A les xarxes els demanem el mateix equilibri que gairebé tots fem al llevar-nos per conjuminar la contradicció de les dites si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit, i no per molt matinejar, amaneix més prest el dia. X i Bluesky són contraposats. A la primera domina la dreta; a la segona, l’esquerra. I pot semblar que el millor que es pot fer avui dia per fer-se una composició de lloc és posar un ull en una i un altre en l’altra, perquè les alternatives no se centren.
Jay Graber, directora executiva de Bluesky, el 10 de març amb la samarreta amb la inscripció 'mundus sine caesaribus'.
Especialment les que controla Zuckerberg. El multimilionari té tocs que el desafinen. La claudicació davant Trump n’és un. També la supressió dels verificadors a Instagram. Diu que amb això posa fi a la censura, però obliga els influencers a dir de viva veu “essa, e, ix, e” perquè l’algoritme no els tanqui un contingut on es pronuncia la paraula sexe.
Igualment en els petits detalls desentona tant com l’harmònica de Bob Dylan. Fa uns mesos, per exemple, Zuckerberg es va plantar en una presentació amb una samarreta en què s’hi llegia aut Zuck aut nihil (o Zuck o res), parafrasejant l’aut Caesar aut nihil de Juli Cèsar. L’encarregada d'abaixar-li els fums ha estat , aquesta setmana, amb una altra samarreta amb la inscripció mundus sine caesaribus (un món sense cèsars).
Trobar l'equilibri és complicat. Aquesta última llatinada és aplicable a tota una sèrie de cèsars nuls i narcisistes que només sabrien fer servir de mirall la cullera dels espaguetis. A l’Administració estatunidenca, que mana al món, en són propensos. L’antivacunes Robert F. Kennedy, responsable de Salut del Govern, recomana prendre oli de fetge de bacallà i vitamina A per superar el xarampió; el secretari d’Estat, Marco Antonio Rubio –vaja, un altre d’aires romans!–, homenatja Tàpies amb una creu de cendra al front.
I Musk, un altre cèsar digital a qui últimament li cau tot menys el braç dret: X, les vendes i la cotització de Tesla, les llàgrimes de Neró de plorar-li a Trump perquè n'hi compri, i un fotimer de coets al golf de Mèxic. Tants, que hi ha qui proposa que ni golf de Mèxic, ni golf d’Amèrica, ni què carai. Golf de les Deixalles de SpaceX, i punt. Però que no es preocupi, els Tesla tenen futur. Estan lluny de convertir-se en els Nokia de l’automoció i d’acompanyar els coets a la deixalleria. La reculada en l’increment d’aranzels al Canadà hi ajudarà.
how about we compromise
— ian bremmer ()
Allà el president dels EUA se les haurà ara amb el beatle Mark Carney. Carney agafarà les regnes del Canadà properament en substitució de Trudeau, i per anar fent boca ja ha deixat anar algun desafiament. “A qui et fa bullying cal parar-li els peus (...), plantarem cara al pinxo”, ha dit sobre Trump. De moment, fins que tingui el poder, els ciutadans canadencs boicotegen la cervesa i el whisky dels Estats Units. No tan bona idea ha estat passar a dir “un canadenc” al pixarelles espresso diluït amb molta aigua que coneixem com a cafè americà.
S’hi enfronta, en Carney. Ho proven més tímidament alguns líders europeus. Però amb superpotències mundials i digitals com aquestes controlades per sobirans tan escorats a la dreta, reclamar equilibri és una quimera, i creure en un món sense cèsars, utòpic. Només ens queda contemplar el cel blau.